Bona i nutrida participació de l'equipazo a Vic (9 components dels 22 amb què comptem actualment); felicitar a tots pels grans resultats, als de sempre i en especial als debutants que sens dubte donaran (ja estan donant) una bona empenta a l'equip... (especial mèrit el de la nostre campiona d'esquí Judith, que va saber sobreposar-se a l'infortuni de trencar un pedal abans de començar la cursa, us ho explica en la seva crònica...).
Esperem que això sigui només un preludi del que vindrà a partir d'ara en els triatlons. Per cert, felicitar també a 'les machines' Catxetty i Blanca que el dia d'abans van fer un gran carrerón en el mig Ironman de Lisboa, bon preludi del que pot passar al IM de Niça, pel que ja ens queda poquet...
Podeu veure totes les fotos en el següent enllaç: àlbumDuVic (agraïr el reportatge a Fany, la dóna d'en Búfalo).
Crònica de Xavi Ensenyat
VII DUATLÓ CIUTAT DE VIC (7-33,5-3,5): Fou el duatló amb més representació del Cariñena Team (1 noia i 8 nois!!!!!) a tot el circuit 07-08. Pràcticament ningú no ens vam poder lliurar de la rèmora de la F1. Vam tenir retencions direcció cap a Vic per culpa del carcamals del 'gran circ'. Cal destacar que fou una jornada pràcticament d'estiu i els que no ens vam posar crema vam acabar ben sucarrimats. El Capi Dani va fer una gran bici (no el va passar ningú) i va acabar molt endavant. El Miki, que durant tota la semana no va parar de fer sèries amb l'Enric (un crack del gym que corre com els àngels), va fer un duatló força bo (la bici era massa tècnica per a ell) pensant en els triatlons que li venen, el Chivi com sempre va aportar qualitat a l'equip, l'Andreu va demostrar la seva regularitat habitual, el Búfalo va punxar la roda i va abandonar (potser li han fet vudú), la Judith va acabar el seu primer duatló com una campiona, el Xavi Mora (va començar molt fort el sector de cursa a peu!!!!) no es va resentir de la seva lesió i el Toni va acumulant kilòmetres per reventar-nos als propers triatlons. Un servidor es va trobar bé a la cursa a peu (sembla que la lesió al 'sóleo' ja és història ) i en bici em vaig començar a sentir a gust a partir del km. 10. En coronar el primer port (n'hi havia dos) em vaig llençar com un boig a tomba oberta (va ser l'únic moment de la cursa en el que vaig tirar d'un grup). El Chivi, que m'havia atrapat a l'ascensió, va preferir anar amb més cura a la baixada. A peu del segon port ja èrem un grup de 25 unitats i l'amic Jordi Moyano (Jovent) va demostrar tenir molta força i va posar en fila a tot el grup, accelerant la marxa. Com que vaig acabar la bici bastant fresc, vaig apretar al darrer sector per passar corrent a quasi tot el grupet que m'havia acompanyat en bici. Gran actuació per equips, acabant en un molt meritori 11è lloc d'un total de 23 equips, per davant de 'strong teams' com Costa Brava, CE Hospitalet, St Joan Abadesses, Sant Cugat, Jovent o Granollers, entre d'altres. La victòria fou per l'hispanoargentí Franscisco Pontano, un 'eterno segundón' de gran qualitat que també sap guanyar curses amb autoritat.
CLASSIFICACIÓ: Temps a meta / peu 1 - bici - peu 2
1 Fransico Pontano 1.30.12 / 22.33-55.42-11.57
52 Dani Juan 1.40.21 / 25.43-1.00.33-14.05
59 Miquel Lapedriza 1.43.45 / 25.40-1.03.50-14.15
80 Xavier M. Ensenyat 1.45.59 / 26.44-1.05.01-14.14
108 Albert Cabrera 1.49.56 / 26.50-1.07.59-15.07
130 Javier Mora 1.55.26 / 27.37-1.10.00-17.49
161 Andreu Anglés 2.01.47 / 30.24-1.13.37-17.46
??? Toni Marcos (no va funcionar el xip)
205 Judith Lluent 2.25.12 / 39.27-1.23.30-22.15
Búfalo retirat per punxada
Fins 219 classificats+7 retirats+2 desqualificats
Crònica de Judith Lluent (crònica d'una debutant)
El dia s’ha llevat perfecte, sol radiant i caloreta la justa. El viatge amb el Toni i el Dani en el cotxe molt tranquil i sense problemes, patíem per l’embús a Montmeló, però res. 
Tot anava com una seda, però al començar a rodar amb la bici per escalfar una mica les cames, se m’ha trencat el pedal esquerra. Forçosament hem tornat al parc de sortida, i llavors començar a preguntar a l’organització si algú tenia un pedal de recanvi o..... Semblava que tot estava perdut i que hauria de fer la bici com pogués, però a 15 minuts de l’hora de sortida i de la manera més bucòlica possible, a la cua del bany, la senyora que feia cua just darrera meu i tot comentant la jugada, m’ha comentat que ella s’acaba de posar uns pedals amb fixació i que els altres amb cala normal els tenia aquí, oh oh oh , yupiiii, he canviat el pedal i s’han dissipat els fantasmes.
Ara us presentaré les meves sensacions de la prova, ja que a la resta de l’equip ni l’he olorat, tinc molt a entrenar i millorar.
La cursa doncs, com esperava, l’he començat agafat el meu ritme a la cursa a peu, per poder acabar. La bici un tram molt maco amb pujades, corbes, grava i baixades espectaculars amb bones inclinades. El millor per a mi, cal dir que em va molt millor que la cursa a peu. Sensacions molt agradables i quan ja arribava al parc per fer l’última transició, l’ànim de l’equip ha estat determinant, he fet la transició tant ràpid que m’he deixat el casc al cap, sort que el Dani me l’ha recollit al cap de pocs metres.
L’últim tram a peu ha estat difícil, les cames anaven d’esma, però quan ja arribava a meta tots els mals s’han esmunyit.
Estic molt satisfeta d’haver-lo acabat amb el poc entrenament que porto, el cap de setmana passat encara duia els esquís al peus.
Gràcies especialment a la Blanca i el Jordi, que m’ha descobert aquesta nova disciplina esportiva.
Tot anava com una seda, però al començar a rodar amb la bici per escalfar una mica les cames, se m’ha trencat el pedal esquerra. Forçosament hem tornat al parc de sortida, i llavors començar a preguntar a l’organització si algú tenia un pedal de recanvi o..... Semblava que tot estava perdut i que hauria de fer la bici com pogués, però a 15 minuts de l’hora de sortida i de la manera més bucòlica possible, a la cua del bany, la senyora que feia cua just darrera meu i tot comentant la jugada, m’ha comentat que ella s’acaba de posar uns pedals amb fixació i que els altres amb cala normal els tenia aquí, oh oh oh , yupiiii, he canviat el pedal i s’han dissipat els fantasmes.
Ara us presentaré les meves sensacions de la prova, ja que a la resta de l’equip ni l’he olorat, tinc molt a entrenar i millorar.
La cursa doncs, com esperava, l’he començat agafat el meu ritme a la cursa a peu, per poder acabar. La bici un tram molt maco amb pujades, corbes, grava i baixades espectaculars amb bones inclinades. El millor per a mi, cal dir que em va molt millor que la cursa a peu. Sensacions molt agradables i quan ja arribava al parc per fer l’última transició, l’ànim de l’equip ha estat determinant, he fet la transició tant ràpid que m’he deixat el casc al cap, sort que el Dani me l’ha recollit al cap de pocs metres.
L’últim tram a peu ha estat difícil, les cames anaven d’esma, però quan ja arribava a meta tots els mals s’han esmunyit.
Estic molt satisfeta d’haver-lo acabat amb el poc entrenament que porto, el cap de setmana passat encara duia els esquís al peus.
Gràcies especialment a la Blanca i el Jordi, que m’ha descobert aquesta nova disciplina esportiva.
