Crònica d'Eli 'Caipi'Després del dia del “diluvi universal” no teníem clar si podríem fer la marxa cicloturista Terra de Volcans. Uns quants agosarats del Tri-for-fun i un “agregau” del Picornell, l’Oscar, ens hem llevat de bona hora per anar cap a terres Gironines. Pel camí, m’han intentat convèncer de fer la distància curta i no la llarga de 147km amb+ de 3000m de desnivell, a la que m’havia inscrit...però jo ferma de pensaments (no gain-no pain!) no m’he deixa’t temptar per aquesta opció.
Comença la cursa i els meus companys de viatge (l’Òscar i en Dani) l’un sense casc i l’altre sense ulleres! Han hagut de tornar al cotxe mentre la munió de ciclistes iniciàvem el trajecte (sapastres!). A mi m’havien explicat que a les marxes, la gent surt amb la calma i sense pressa, però allò era talment “sisi the last”! (mariqueta, l ’últim!). En Jordi i la Blanca enfilaven avançant al personal i jo amb el ganxo posat mentre anava augmentant de pulsacions. Per sort, la pujada ha calmat les ànsies de velocitat i m’he col·locat en un grup que anava al meu ritme. En Dani ens ha trobat una estona després, venia com un coet per tal d’enganxar als que havien sortit on time. Poc després hem enllaçat amb la grupeta de la Blanca i el camí... pujava i pujava...No calia mirar el compta quilòmetres perquè allò no canviava. Només dúiem 25km i allò es feia etern. Em despisto per treure un gel i em desenganxo del grup. Segueixo sola alguns quilòmetres i per fi arribem a l’avituallament. Miro als altres i pregunto, qui fa la llarga?! Em miren i em contesten: - Tu estàs boja! Saps lo dura que és?! Aixxxxxxx rodejada de gent que feia la curta segueixo fins al trencall on es bifurcaven els camins (esquerra=camí curt,dreta = l’ínfer) no puc pensar-m’ho he d’agafar dreta. Segueixo uns metres, sense veure cap altre ciclista, ni “las flechas, ni los indios” i em qüestiono : - Eli, estàs tan tarada?! 100km sola sense saber on vas?! Seny, seny torna enrere i agafa la ruta curta.Segueixo per la curta, igualment sola, ja que els companys de l’avituallament ja feia estona que havien passat. Començo a veure les fletxes i procuro gaudir del trajecte. La ruta comença a baixar, què bé amb el que m’agraden les baixades ( tensió al cos!) travesso una mena de riu enmig de la carretera, passo per trams de fangada dignes de BTT...i segueixo fins que sento: - Eliiiii!!! L’Òscar, venia a la meva captura! Què bé! Hem pogut fer la resta de la marxa junts, i fins i tot hem trobat altres ciclistes per compartir alguns trams. Arribada triomfal, a la recta de pujada final, va i a ell se li surt la cadena! No passa res, guardem la compostura i cap a creuar l’arcada. Allí un “paparazzi” no ha parat de fer-nos fotos, quan m’hagués agradat saber-me deixar anar alçant les dues mans!
Miro a l’Òscar i li dic: - Que ens posem les sabatilles i anem a córrer?! La seva cara ho ha dit tot, però no ha estat difícil de convèncer. Dit i fet, sabatilles i a fer transició de 5km de running. Després dutxing i paelling!!! En aquell moment sentim a la Blanca que parlava amb el speaker: - Dura, però molt xula, m’ha agradat molt! Correm a rebre els valents que han fet la llarga: Jordi, Dani & Blanca, chapeau per a ells!
Un gran dia, en bona companyia i ja puc dir que he fet la meva primera marxa cicloturista!
Crònica de Dani 'Capi'
Després de 144km+9km bastant durs (2.600m desnivell acumulat), amb 'pepinazo' final, i amb els avituallaments brillant per la seva absència (sort que portava 2 trossos de pastís de poma i 2 barretes, jeje...), la paella + 3 botifarrots + gelat + cafetó han caigut com si res!!!, jeje...
Per cert, els volcans no els he vist per enlloc, però si uns paratges molt xulos!!, la majoria d’ells ja coneguts per mi... (la carretera Anglés - Ósor - Sant Hilari Sacalm..., una part també del duatló de Vic, etc...), i hem tingut noves experiències..., cap a mitja marxa... catacrack i petada de cable del desviador de plats (de què serveix portar un durace?, jeje...), fet que no ha impedit acabar la marxa en posicions capdavanteres i tirar d'un minigrupet a 50km/h en el pla-baixada amb plat petit (un nano m'ha dit..., sort que no podies ficar el gran!!, jeje...)Ha molat mooolt la marxa!!, un gran entreno amb 'Mortirolo' final, jeje...; i amb la Mònica (se m'ha enganxat a roda cap al km 60, ja que jo he sortit uns 10-12 minuts tard) ens hem divertit força..., anava molt forta la noia..., hem arribat gairebé junt amb la primera noia, triatleta-ciclista que està preparat l’IM de Niça i que tampoc anava coixa..., també ha fet uns quants kms amb nosaltres fins la pujada final...
Gran matinal i en estupenda companyia!! (els triforfunny's Eli, Blanca i Jordi, el col.lega Óscar XL i l'agregada i companya de batalla... la Mònica, que ha compartit taula també amb nosaltres després de la marxa... (en la foto, en l'alt de Sant Martí de Sacalm, 'emboscada' final de la llarga... Enhorabona màkinaaaa!!!, bon entrenillo per la Quebranta!...)
