Sopar Final de Temporada C.Triatló BCN-TRIFORFUN - 24 novembre 2012

Amb una extraordinària assistència de 43 persones (actualment som ja més de 65 socis al Club...), tot i 6-7 baixes d'última hora, vam assistir un cop més a aquesta important cita de l'any, un autèntic sopar de germanor que cada any ens ofereix noves sorpreses, noves cares, noves il·lusions, nous objectius, nous reptes..., i també molts moments divertits i agradables clar...

A continuació teniu aquest complert i magnífic relat de la nostra nova companya de club Egi (i en endavant també col·laboradora del blog...), que capta molt bé l'essència d'aquesta gran trobada de germanor i de l'ambient que s'hi respira en aquesta gran família, tot vist des dels ulls d'algú que acaba "d'aterrar" al Club, però que en poc temps ja ens "ha calat" bé a tots!!, jeje...

(Dani "lo capi")

Crònica d'Egidia Boqué
Diuen que tot canvi gairebé sempre comporta quelcom positiu i ens ajuda a evolucionar i créixer com a persones. Aquest any per mi hi han hagut molts canvis, i de fet aquests vénen a revolucionar una mica els hàbits i la rutina del dia a dia que tenia però això m’agrada, la rutina ha de poder trencar-se de tant en tant per despertar noves sensacions, viure experiències noves  i mantenir el cos i la ment en constant “moviment”.

A nivell deportiu un canvi que penso serà molt positiu ha sigut l'entrada a un nou club de triatló, Triatló BCN-TRIFORFUN de Barcelona. Per motius de trasllat de vivenda a Barcelona vaig haver de buscar nou equip i amb les condicions d’entreno i expectatives dins els meus objectius sens dubte tri for fun s’ajustava al que buscava. Vaig començar amb una primera sessió de running swim organitzada per Ingrid Servais component de l’equip amb fort lideratge en l’entrenament d’aigua. Gràcies a aquest primer entreno ja vaig tenir oportunitat de conèixer  alguns membres del club i després tot just a la cel.lebració del sopar el passat 24 de Novembre  ja vaig poder coincidir amb més gent i veure i respirar el veritable ambient que hi ha a l’equip i amb el que inicio crónica com a nouvinguda.

Tot i que em vaig perdre el moment inicial de benvinguda prèvia per arribar un pèl tard, acompanyada d’Eider que també entra nova aquest any, ens fan lloc en una de les taules on som molt ben acollides per Rubén, Sergio, Raquel, Miquel, Marc i Ernest. Impressionant la simpatia de Rubén que ens explica algunes anècdotes divertides del club i experiències de competicions i la Raquel, una crak de la bici i amb la que coincideixo a més a més com a col.lega de professió. Ernest i Miquel, lluitadors i grans esportistes que també ens brinden una interessant conversa de reptes futurs. Em va alegrar saber que ells van fer com a repte esportiu la Marató de l’Aneto, em va fer il.lusió saber que aquesta carrera que va ser tan especial per mi  també l’havíen fet ells i l’intercanvi de l’experiència viscuda va ser molt interessant i positiva.

A banda d’aquest bon començament d’inici de sopar triatlètic, he de dir que vaig observar i descobrir molts detalls interessants de molts dels presents que em van brindar l’oportunitat de conèixer una mica millor a la gent en general així com la manera de fer i organitzar-se del club. En aquest sentit he de dir que ràpidament vaig fer constància del bon ambient que es respira en aquest club, companyerisme  a nivell esportiu i també importantíssim a nivell personal. Probablement les situacions de competició, intenses i que suposen una lluita constant son les que uneixen més a les persones. He de destacar dos moments que em van agradar molt,  van ser dos discursos de dos dels components que crec que porten bastant temps al club, Blanca Trenas i Angel Mancebo que van esdevenir emotius pel significat de les seves paraules dirigides a companys de l’equip. 

A continuació, dos vídeos d'aquests dos moments emotius de la nit:

Vídeo Angel Man

Vídeo Blanca

Per mi aquests moments son els que denoten el sacrifici constant que hem de fer a nivell esportiu i que ens porta a ser constants i perseverants no només en el deport sino en les nostres vides del dia a dia per superar dificultats i que amb recolzament de persones i l’ajuda de gent que ha estat al nostre costat ens podem proposar aconseguir el que volguem en aquest cas finalitzar un Ironman, però també sé que això es trasllada a altres esferes de la nostra vida fora de l’àmbit deportiu i que aplicat aquí també ho podem extrapol.lar a altres contextos de la nostra vida. Tant és experimentar-ho en un club com fora d’un club de triatló, però sempre és palpable, qui assoleix un repte, un somni amb esforç i sacrifici sempre diu molt de la persona i del seu tarannà. 

També m’agradaria destacar l’aportació de Caru en el seu discurs i per fer-nos participar a tots en les nostres respectives presentacions i com no el discurs del Dani, el president de l'equip, que denota la peça clau que uneix el grup i el lidera i no només el lidera sinó que es feia evident que entre els membres de l’equip es mostrava una estimació i confiança cap a ell especial que crec que ha de tenir tota persona que lidera un grup o un equip de gent i que es bàsica per mantenir unió i força, la qual cosa no es fàcil ja que cada persona és un món i la unió entre un equip a més a més de fer-la els membres del mateix es necessita també una persona que en moments crítics o de conflicte pugui mantenir aquesta unió i penso que no és fàcil, per tant la persona que assoleix aquest repte de liderar un equip de persones per mi té tota l’admiració possible.

Un altra dels moments significatius va ser quan Blanca Trenas va mencionar a les seves companyes d’equip, pel fet de compartir amb elles experiències a nivell esportiu i personal molt positives, evidenciant la bona amistad entre elles i afirmant també que aquest fet havia sigut el  millor de tota la temporada.

A priori, evidentment, no conec en profunditat a molts dels membres de l’equip però la primera impressió d’alguns d’ells ja és extraordinàriament bona per mi. A més de les persones que he mencionat al llarg d’aquesta crónica n’hi han d’altres amb les que vaig compartir converses interessants i de les que vaig emportar-me un bon aprenentatge i bones sensacions inicials, d’aquelles que sempre et dónen la curiositat de saber-ne més.

Un altra moment que també em va fer molta il.lusió per la part que em tocava va ser l’entrega de diplomes a tots els membres de l'equip, i que no m’esperava en absolut que hi hauria un per mi, perquè just acabava d'entrar a l'equip. Donar les gràcies a Mar, perquè em va encantar la sorpresa i sense ella no hagués estat possible i s’agraeix el seu temps per donar-me aquesta alegria personal. Em va encantar tot…nom de pila, fotos, i missatge que encara em van donar més empenta en començar la nova etapa triatlética amb tri for fun. Potser he de dir que el moment de ser la primera en tenir que llegir missatge i parlar sobre reptes futurs i competicions èpiques de la temporada es va fer difícil per mi ja que realment no tenia calendari organitzat en ment, doncs sempre tendeixo a improvitzanr sobre la marxa i depén del moment…però finalment em va encantar parlar i participar i sobretot escoltar a la resta de companys i descobrir inquietuds esportives i reptes personals.

Finalment, el sopar arriba al final i els pocs que quedem fem petar la xerrada, oportunitat que em dóna per conèixer millor a la gent, de fet almenys els pocs que hi anàvem i ja cap a casa, quan ens van fer fora del bar a on vam anar a parar de casualitat. He de dir que vaig marxar molt contenta i em vaig sentir molt a gust i ben acollida per tot el grup de gent amb la que vaig compartir vetllada. Així resulta fàcil començar nous canvis i espero que la temporada m’aporti noves experiències per viure i sobretot ben acompanyada d’aquest gran equip. Estic convençuda  que així serà.

Per finalitzar, un complert reportatge fotogràfic de la vetllada: Àlbum sopar Final Temp. 2012