CURSA DE LA SAGRERA (diumenge 14)
Propera cita..., Cursa C.E.C. de Collserola diumenge vinent (18km), amb bona participació de TriBCN's, sort a tots/es!!!...
Més fotos de la cursa...
Aprofitant la festivitat de Tots Sants, uns quants triforfuneros hem participat a la clàssica cursa de l'amistat.
La cursa ha aconseguit reunir a més de 10 integrants de l'equip, tots els quals han aconseguit finalitzar els més de 16 kms satisfactòriament!
Com ja sabreu la cursa començava al castell de Montjuïc i tenia fi dalt del parc d'atraccions del Tibidabo, cosa que ha fet que sigui una cursa bastant dura degut a els quasi 7 kms que hi havien de pujada continua, on s'ha de felicitar al Miki pel 8é lloc a la general! També felicitar al Santi que ha quedat entre els 20 primers. Llàstima del Capi que ha tingut problemes estomacals i ha acabat demanant klinexs a mitja pujada, crec que no es necessari seguir explicant, tothom es pot fer una idea del que ha passat desprès d'aconseguir tan preciat paper.....
Un cop acabada la cursa, ens hem reunit tots al parc d'atraccions per explicar-nos les mil i una anècdotes que hem viscut.
Des d'aquí desitgem sort al Catxety i a la Blanca que el cap de setmana vinent faran la Marato de New York! Ánimo valienteeeees! Esperem una crònica per part vostra!
Relat personal de la cursa (Luceno)
Arribem a la pujada de vallvidriera, les meves cames segueixen igual i vaig patint força, la gent em pasa però agafo a un parell que van força lents i em poso darrera d'ells. Misteriosament quan porto 1 km de pujada em torno a trobar millor, els avanço, veig q no em segueixen i vaig tirant cap amunt... vaig agafant alguna persona... de tant en tant paso algun cadàver.. Ja veig el final més a prop, se que queda menys i em trobo força bé. Sense adonar-me’n veig que ja estic arribant a Vallvidrera i el meu ritme disminueix.. segueixo amb bones sensacions però no puc nar més ràpid i em pasa el Catxety! Es posa davan meu i...:
Sergio: Catxetyyyyy tas fort!!!!!! / Catxety: eiiiiii
El segueixo uns metres... vaig mirant al terra i pensant... oixxxx quines cames més boniques té! Jo en vull unes iguals quan sigui gran! Llavors arribem a la part més dura de la cursa... un parell de rampes dures i vaig maduret.. Veig que si el segueixo patiré i baixo el ritme un mica per tal de nar més cómode. Queden un parell de kms, i vaig fent.
Ja a la part final agraeixo no haver de fer l'ultima pujada ja que ens fiquen per dintre del parc d'atraccions i amb més pena que glória arribo a meta. Paro de cop pq els de l'organització m'han de treure algo del dorsal i just parar sento que em marejo molt, no se si sentarme a terra o seguir caminant... Camino una mica i menjo tot lo menjable de la bossa que ens han donat!
Al final hem passat un bon dia, ens em divertit força i em juntat un bon grupet de gent!
RESULTATS: http://www.cursadelamistat.com/cast/resultats2010.htm
Més fotos: