Per part del Team Cariñena, i junt amb d'altres amics del C.C.Provençalenc, es van deixar caure per terres d'Osca els nostres companys Frank i Montse (5ª class. noies) en la Treparriscos i Xavi en la Quebranta, una de les marxes més mítiques del calendari cicloturista; aquí teniu la crònica del nostre company periodista:
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Crònica de Xavi Ensenyat
El Charly Careta, autèntic professional de la QH, ja ha fet un bon resum de la prova, així que jo només aportaré el meu humil punt de vista. El meu plantejament fou totalment diferent: un entreno de fons per als triatlons i viure l'ambientillo que es respira a la marxa més popular d'Espanya. Vaig sortir amb el Ricardo (25 minuts des del tret de sortida fins passar per l'arc de sortida on marca el xip) i no m'entrava el plat gran (1ª dificultat). Li vaig dir al Richi que anés tirant mentre a mi se m'anaven escapant els grups (fins la pujada al Somport el recorregut és per anar a plat). Al 50 km. vaig parar al costat d'un cotxe d'assistència i m'ho van arreglar. Evidentment, també vaig parar a quasi tots els avituallaments (només faltaria!!!).
-Somport. Pujada tranquileta i a la baixada arriben els nervis: caigudes (fins tres ambulàncies aturades en 100 metres) per culpa dels perillosos revols i d'un asfalt en males condicions (a mi em va saltar el portabidons i vaig haver de fer el reste de la marxa amb un bidó).
-Marie Blanque. Reconec que al Marie Blanque em vaig al.lucinar. Vaig passar a la tira de gent que s'arrossegava o baixava de la bici. Amb el meu 39X27 (el 99% portava combinacions més suaus) vaig anar sortejant a la penya a cop de ronyons, però aixó ho vaig acabar pagant al Portalet.
-Portalet. 29 km. de pujada i als darrers 10, quan s'incrementa el percentatge, vaig patir de debó. Vaig acabar fins els collons d'aquelles rectes que no s'acaben mai sota un sol de justícia.
-Hoz de Jaca. Curt però tocacollons (quan ja portes 170 km. a les cames), també em vaig al.lucinar per provar de pujar pulsacions amb tants km. a les cames.Temps final: 9 hores i 1 minut (el 4627 de 8067).
Coses que em van agradar:-L'afició (basca sobretot) al Portalet animant -a mi em van cridar pel nom (surt al dorsal) en diverses ocasions- i tirant aigua pel clatell-És un entreno de qualitat per als triatletes-Bon ambient entre tots el participants i ideal per anar en grup com vam fer els del CCP Team.
Coses que NO em van agradar:-La gent va al límit conduïnt (caigudes) i físicament (arriben destroçats): vaig anar a demar una aspirina a meta (em feia mal el cap de la calor suposo) i no me la van voler donar perque deien que els doctors ho havien d'autoritzar i estavan tots desbordats per desmais i gent a qui estaven posant suero.
Conclusió: La QH s'ha de còrrer com a mínim un cop a la vida
No hay comentarios:
Publicar un comentario