domingo, 27 de julio de 2008

Triatló Sprint de Barcelona - 20 juliol 2008

Crònica de Judith Lluent
Aquest any el triatló sprint de Barcelona ha estat el de major participació d’Espanya amb prop de 1500 triatletes que han participat en les diferents modalitats: per equips, super-sprint i sprint.
Els components de l’equip que han estat presents són:
A l’sprint: el Dani, el Rubén, l’Ernest, el Toni, el Miquel Chavero, la Raquel (encara que sortia com a independent, la podem considerar ja de l’equip) i la Judith.
Al super sprint: el Sergi (germà de Rubén) i l’Oscar Urrutia.
Adjunto resultats:


.

.

.
.
NOTA: Els temps del Ruben encara no han sortit publicats, quan la federació resolgui ja els adjuntaré.
Destacar el pimer lloc del Sergio Santervas en la seva categoria.
L’Ernest després del parón per la caiguada amb la bici, realitza el millor resultat de l’equip.
Felicitats Raquel, ja has assolit el teu primer triatló i amb molt d’èxit. Segur que t’ha enganxat com em va passar a mi l’any passat.

Crònica personal:
Diumenge vaig arribar amb temps a boxes preveient la gentada. A les 7:00h ja entrava i començava a preparar tot per a les transicions. Després una mica d’escalfament i una bona estona de conversa amb la Marisol (IronMex) que ens haviem conegut a Niça.
A les 8:00h ja baixava cap a la sorra per veure com sortien la gent d’equips i la gent del Super-Sprint.
8:36h cap a l’aigua, està força calenta i a nedar, vaig molta estona de costat amb la Raquel però un cop passada la primer boia la perdo. A l’aigua som molta gent i les patacades són força freqüents. Arribant cap a la platja em despisto a un grupet, però m’adono a temps i només faig algun metre de més. (jo diria que el tram era de més de 750m).
La transició fins a les bicis és llarga i me la prenc a ritme tranquil gaudint de l’ambient que hi ha durant tot el tram.
Ja soc a boxes, no hi ha manera de posar el mitjó dret, al final ho aconsegueixo, merda quin temps perdut més burro.
A la bici m’ho passo de conya, es tota plana i es pot anar a fondo, bé però amb cert control que després queda la cursa que no és lo mio. Em trobo amb la Marisol i l’Ester al final de la primera volta i a la segona anem fent relleus.
Baixo de la bici força bé, però a la que començo a córrer veig que el "solano" i jo no anem molt d’acord, fa molta calor i humitat. M’intento imposar un ritme de a 5’ el km però que ja no compleixo ni al primer. Pel pas de segon sembla que he recuperat, no sé si és que el km 1 era més llarg o estava mal posat. Faig a la primera volta i a la pujadeta veig l’Oscar que m’anima igual que a Salou, la veritat és que aquest cop vaig més sencera, fins hi tot li faig un excel·lent somriure.
La segona volta em passa una mica més ràpid, però el que se’m fa etern és la recta final, on una de les noies em passa als últim 30 metros i tot i que intento canviar el ritme no aconsegueixo seguir-la.
Un cop acabem tots, gaudim de l’ambient, parlem amb més calma amb la Marisol, intercanviem mails i telèfons i em compro una gorra Ironman de cara a la insolació.
Proper repte...... o Cuenca o Banyoles.... algú s’apunta?...



No hay comentarios: