Triatlo HALF DU SOLEIL (Narbonne) - 9 maig 2010

Crònica de Miki

Benvolguts amics,
Aquest cap de setmana, 4 triatletes del TRIATLO BCN CARIÑENA, vam estar al Triatlo HALF DU SOLEIL, Eli, Marc Relaño (LOURDES TRIATHLON), Judith Lluent i un servidor.
La Eli i en Marc, van arribar el divendres, en el que ja havien reservat un BUNGALOW i Judith i jo, vam arribar dissabte el vespre.
Un cop vam arribar, vam anar a sopar a una pizzeria de prop del Camping, i ens vam menjar 4 pizzes... que pa que... com fa Marcel Zamora abans d'un IM.
Quan ens vam aixecar diumenge, feia mal temps, era de preveure pluja i vent.
Vam esmorzar bé i després de preparar-ho tot, vam anar cap al boxes.
Ens pensavam que el sector de la natació ho treurien, degut a les ones, ja que semblava Tarifa.
Un cop dintre al boxes, que per cert molt ben organitzat, vam començar a nedar, amb molt oleatje i 1.900 metres per davant. Sector de la natació que per cert em va anar molt bé, vaig nedar amb 32'16, sortint per enrere del Marc, ja que ell sempre està un quants punts per davant meu. Darrera meu va sortir Judith i Eli o viceversa.El tram de la bici, amb pluja, carretera humida i no vaig poder arriscar gaire. Eren 4 voltes a un circuit de 21 km apròximadament, bastant pla, algun repechillo i bastant de vent, sobretot al últim tram. Sector on vaig rodar normal, fent un temps bastant discret pel que fa aquest sector. En Marc va fer un tiempazo, treient-me 10 minuts en aquests sector, ahi queda eso. La judith també va fer un molt bon sector i la Eli també.
Després de la natació, va vindre el sector de la carrera peu, 3 voltes pel passeig marítim i on em vaig trobar molt bé, sense petar en cap moment i acabant molt sencer. Aquí al Marc li vaig retallar 2 minutets, a dir que ell es va fer un esguins i tot i així va fer un tram molt bó.
Les fèmines, la Eli va fer un gram tram de carrera a peu, molt emotiu sobretot quan va entrar, senyalant al cel i dedicant-li al seu pare (Que descansi en pau).
La Judith, també va fer una gran carrera a peu.
Felicitats a tots.

CLASSIFICACIÓ:
.
Crònica d’Eli ‘Caipi’

Half-Narbonne Sensations
Per part meva, vaig marxar a fer la Half per treure moltes coses que duia a dins i per evadir-me...sabia que físicament no m’havia preparat, però confiava en que “de cap” l’acabaria fos com fos. Patia sobretot pel sector bici, ja que des de l’olímpic de Port Vendres només havia fet un parell de classes de spinning, però vaig pensar que el ritme no comptava i que acabar era la meva fita. Molt dur el sector de natació, moltes onades i corrent, sortíem de l’aigua amb dificultat i a molts metres del punt establert. Ens van fer córrer molt fins a boxes, a l’estil “pauni” això sí amb una cadira que ens hi esperava per fer la transició amb comoditat. Comencem el circuit de bici amb molta pluja i molt de vent, i jo que no parava de repetir-me - Vinga, vinga Eli que les PRO3 s’agafen molt i no relliscaràs...quin fred i què dura que es fa la bici quan no has rodat...Per si això no fos suficient unes ganes increïbles d’evacuar líquid em van envair, - ostres i ara com ho faig?! 2ª volta del circuit, va servir de reconeixement del terreny i 3ª volta, ja no puc més aquí em paro i cap a les bardisses! Ufffff molt millor i a sobre havia deixa’t de ploure. Darrera volta del circuit i començo el tram de cursa a peu. Em creuo amb la Judith que em porta un bon tram, cosa que ja m’imaginava perquè ella és molt bona en bici i sabia que com a mínim m’havia tret un quart d’hora. Penso que a “ritmillo” puc anar fent, en principi no em fa mal res i córrer ara no se’m fa tan pesat. Em creuo amb en Marc que amb cara de dolor em diu: -El turmell, m’he trencat! Pobre, havia caigut en la primera volta, portava el peu inflat com un globus, però tossut com és va voler acabar sí o sí. També vaig veure en Miki, que corria amb la seva planta atlètica, com sempre. Mica en mica els quilòmetres anaven passant i la Judith cada vegada era més a prop, però pensava que no arribaria a enxampar-la. Quan només faltaven uns metres per l’arribada, em poso a la seva alçada i li dic: - Entrem juntes?! I ella que em fa... – Va tira, Eli, tira!
Veig l’arribada i se’m fa un nus a la gola, entro senyalant amb l’índex cap al cel, els ulls plens de llàgrimes i les mans a la cara. – Va per tu, pare! Els de l’organització es pensaven que m’havia “trencat” i em volien atendre, és pensaven que m’havia fet mal. Una mega-abraçada amb la meva “compi-crack” i una bonica imatge per a la posteritat.