jueves, 11 de noviembre de 2010

Cursa de l'Amistat - 1 Novembre 2010

(Foto de grupeta en un entrenament nocturn previ a la cursa)

Crònica de Luceno

Aprofitant la festivitat de Tots Sants, uns quants triforfuneros hem participat a la clàssica cursa de l'amistat.

La cursa ha aconseguit reunir a més de 10 integrants de l'equip, tots els quals han aconseguit finalitzar els més de 16 kms satisfactòriament!

Com ja sabreu la cursa començava al castell de Montjuïc i tenia fi dalt del parc d'atraccions del Tibidabo, cosa que ha fet que sigui una cursa bastant dura degut a els quasi 7 kms que hi havien de pujada continua, on s'ha de felicitar al Miki pel 8é lloc a la general! També felicitar al Santi que ha quedat entre els 20 primers. Llàstima del Capi que ha tingut problemes estomacals i ha acabat demanant klinexs a mitja pujada, crec que no es necessari seguir explicant, tothom es pot fer una idea del que ha passat desprès d'aconseguir tan preciat paper.....

Un cop acabada la cursa, ens hem reunit tots al parc d'atraccions per explicar-nos les mil i una anècdotes que hem viscut.

Des d'aquí desitgem sort al Catxety i a la Blanca que el cap de setmana vinent faran la Marato de New York! Ánimo valienteeeees! Esperem una crònica per part vostra!

Relat personal de la cursa (Luceno)

La cursa començava força aviat des del castell de Montjuïc i degut al fred que fa a les 8 del matí vam decidir arribar justets per estar el mínim temps possible allà dalt. Només arribar ja m'he trobat al Bufalo que m'ha dit 'ves arriba que ya estan todos allí...' i jo que nava sense les lentilles... no he vist gairebé a ningú.A les 8 i poc comença la cursa, comencem bastants tranquils... tothom pensa... estem al castell... hem de baixar fins al paral·lel... doncs les contes son clares... TOCA BAIXAR! Però zasca.... 100 metres de baixada i a pujar! petita emboscada per montjuic i arribem al paral·lel desprès de mes de 4 kms de "baixada" que a mi ja m'estaven cansant ja que em castiga molt les cames.
A partir d'aquí enfilem carrer entença cap a dalt, agafo a un parell del Corredors.cat i vaig pujant a un ritme còmode darrera d'ells sense deixar-los mig metre de distancia... Els segueixo fins que entrem per uns carrerons peatonals, els quals em fan molt de mal, les cames em comencen a fer mal desprès de les primeres rampes una mica dures...el meu cap comença a pensar en el que encara queda... el personal em comença a avançar... i ja comencen els primers pensaments de parar i caminar una mica... no se pq em costa tant patir quan corro, però llavors començo a repetir-me vaaa.. una miqueta més.. un carrer més... i amb això vaig fent vía.

Arribem a la pujada de vallvidriera, les meves cames segueixen igual i vaig patint força, la gent em pasa però agafo a un parell que van força lents i em poso darrera d'ells. Misteriosament quan porto 1 km de pujada em torno a trobar millor, els avanço, veig q no em segueixen i vaig tirant cap amunt... vaig agafant alguna persona... de tant en tant paso algun cadàver.. Ja veig el final més a prop, se que queda menys i em trobo força bé. Sense adonar-me’n veig que ja estic arribant a Vallvidrera i el meu ritme disminueix.. segueixo amb bones sensacions però no puc nar més ràpid i em pasa el Catxety! Es posa davan meu i...:

Sergio: Catxetyyyyy tas fort!!!!!! / Catxety: eiiiiii / Catxety: (silenci incòmode) / Catxety: Qui ets? / Sergio: El Luceno! / Catxety: eiiiii, posat darrera meu, vaaa que queda poc aguanta aquí!

El segueixo uns metres... vaig mirant al terra i pensant... oixxxx quines cames més boniques té! Jo en vull unes iguals quan sigui gran! Llavors arribem a la part més dura de la cursa... un parell de rampes dures i vaig maduret.. Veig que si el segueixo patiré i baixo el ritme un mica per tal de nar més cómode. Queden un parell de kms, i vaig fent.

Ja a la part final agraeixo no haver de fer l'ultima pujada ja que ens fiquen per dintre del parc d'atraccions i amb més pena que glória arribo a meta. Paro de cop pq els de l'organització m'han de treure algo del dorsal i just parar sento que em marejo molt, no se si sentarme a terra o seguir caminant... Camino una mica i menjo tot lo menjable de la bossa que ens han donat!

Al final hem passat un bon dia, ens em divertit força i em juntat un bon grupet de gent!

RESULTATS: http://www.cursadelamistat.com/cast/resultats2010.htm

Més fotos:

ÀLBUM ORGANITZACIÓ

No hay comentarios: