lunes, 29 de octubre de 2007

Around the Bay in a Day 2007

Hacía tiempo que no sabíamos nada de ella, pero nuestra socia y amiga Caru Estefam nos envía una croniquilla de sus andanzas por la tierra de los canguros.

Acá estoy....son casi 3 meses ya en la tierra de los canguros. Adri está aqui conmigo hace 1 semana y ya tenemos la casa arreglada con todo que faltaba. Ya colgaremos fotos en una pagina web para enviaros.

El domingo pasado hubo un evento de bicicleta acá que se llama "Around the Bay in a Day". Se trata de una marcha de bici que dá la vuelta en la bahía de Melbourne, empezando cerca del centro de la ciudad, en sentido a una de las puntas de la bahía, luego cruzamos a la otra punta en un ferry y pedaleamos de vuelta a la ciudad. En total fueron 215 kilómetros! Dani sabe que el máximo que he hecho antes fue 130 kilómetros.....o sea, fue todo un desafio!

Habían más de 15,000 personas! Los australianos son muy majos....los primeros 115 km me sentía muy fuerte y iba pasando de pelotón en pelotón, la mayoria eran chicos y no se creían cuando les pasaba una chica....pero el capi me lo enseñó muy bien.....cogía la rueda de unos y luego un sprint para adelantar.....al final terminé los 215 km con una media de 27.5 km/hr. Nada mal para haber cogido la bici por primera vez después de unos 4 meses....pero el secreto creo que fueron las clases de spinning que estuve haciendo hasta que llegó la bici que envié desde Barcelona y vino en barco.


Os adjunto una de las fotos con un par de ciclistas que decidieron ponerse en la foto conmigo cuando les pedí que me sacaran una foto. Más que nada para hacer al capi orgulloso de saber que el Club Triatló Cariñena BCN tiene una representante en Australia. Por cierto, el modelito tuvo mucho exito!!!! :-)

Si alguien quiere practicar un poco el inglés, puede ver el artículo completo del evento en el Herald Sun y más información en la web oficial.

Muchos besos desde este lado del mundo!!!

martes, 23 de octubre de 2007

Duatló Queralbs-Núria 2007

Crònica d'Oriol Simó

Hola xaval@s, em presento sóc l’ORioL, alguns em coneixeran i d’altres no... coses de la vida ... encara no formo part del vostre ekipu però si tot va be i em decideixo a comprar-me una bici de carretera l’any vinent intentaria anar participant al circuit de triatló... però encara queda... de moment només disposo d’una BTT i les meves cames així que em dedico a duatlons, sortides en BTT i alguna que altra cursa a peu, a part de seguir els entrenaments del Miki i a fer la petar al gym amb els que corren per allí...

Buenu al grano, el vostre capi m’ha manat de fer la crònica de la X duatló d’alta Muntanya de Queralbs que es va celebrar ahir... (és el que té ser novato... )

Aquest any em motiu de la desena edició hi havia 2 duatlons, una el dissabte no competitiva i amb les noies i veteranos i demés i l’altre el diumenge amb els de l’elite o simplement els qui s’havien apuntat el diumenge... el motiu d’haver-n’hi 2 és que volien que tothom que volgués i podés participar ja que cada any tancaven inscripcions el mateix dia que les obrien...

La Duatló era fàcil... de definir, pujada en BTT d’11km sense descans i quasi mil metres de desnivell (de Queralbs a Fontalba), per una pista en principi d’asfalt i després de terra molt bona... la qual es podia fer perfectament amb plat mitjà...jejeje després d’això es deixava la bici a 2000metres d’altura es pujava a peu 5km (corrent no era recomanable) fins a 2911m del cim del Puigmal i es baixava a Núria per girar i tornar fins on estaven les bicis, és a dir 9km a peu més, després s’agafava la bici i et deixaves caure pels 11km d’autopista que són el retorn de Fontalba a Queralbs... fins aki tot normal.

El dia era molt bo, cel estrellat, ni un núvol al cel.... però això no ho és tot!! A Queralbs hi havia una temperatura de sota zero com demostra l’”escarxa” gelada que s’acumulava als cotxes...

El Dani i jo vam dormir a l’alberg i malgrat això ens vam col·locar a la cua de la sortida dels bikers... més que res per donar una mica de peixet a tan “aficionat”...


Es va donar la sortida (erem uns 540 bikers) i un minut més tard els servidors passaven per sota la línia de sortida... a partir d’aki el Capi va agafar els galons i va començar a fer slaloms per avançar a tan biker... aki un servidor s’aprofitava de la feina bruta i es va enganxar a roda sense que lo Capi ho sabés del tot...

Es va anar avançant posicions mica en mica, sin prisa però sin pausa... amb tot això comentar que el fred era un xic exagerat i anava en augment...

Aki el qui us escriu amb encara seqüeles de la selenika al genoll no va prémer del tot l’accelerador per por a estar convalescent unes setmanes més i als últims km va conformar-se en veure la referència visual del Dani.

Llàstima que vam sortir tan enrera si no ens colem entre els 30 primers tranquilament, el Dani segur, jo també si hagués forçat (el genoll va aguantar be, però valia la pena arriscar?)(l’any que ve s’arriscarà ja us ho dic ara!), doncs això llàstima que el parcial d’aquest tram s’agafava després d la transició doncs akesta es va fer molt lenta, almenys per part meva.

Així doncs el Dani el parcial 55 i un present el 102, 1h02 i 1h05 respectivament

A partir d’aki el fred ja era majúscul... el dia esplèndid però un gèlid vent mig huracanat feia baixar les temperatures e forma barbara!!

L’ascensió al Puigmal es feia xino-xano, personalment es podria haver pujat més ràpid doncs les pulsacions deien que no s’estava patint gens, però es que aki el presente li fa mandra... encara n’he d’aprendre ves!! I amb tan de vent fort i fred a un li entra la mandra!!

Comentar l’experiència nova viscuda pel qui us escriu de congelacions... de sempre s’ha escoltat que els alpinistes se’ls hi congelen els dits dels peus i mans i al final se’ls acaba amputant... doncs jo degut a la ridícula vestimenta que duia de baixos (unes malles tèrmiques de no corredor dissimulades amb un pantalon de fungol 100% transpirable, i amanits sense calçotets per evitar escaldamentes...) doncs un va començar a patir símptomes o directament a no sentir el dit gordo del mig... no va ser fins arribar a Núria que va marxar!! Encara que no es faci servir gaire sempre faria pena tenir que amputar-lo!!


Destacar que a dalt del cim del Puigmal, a part del vent gèlid de l’ascensió que en alguns moments et tombava i en altres t’ajudava a pujar, esperava al cim un avituallament peculiar... Granitzat d’Aquarius!! Que estant a sota zero senta de mort!! Si ho amaneixes amb una barreta tipus pedra... uau ideal!! Res millor per enfocar la baixada per la zona nevada –congelada del Puigmal... allò era un infierno en el polo!! Com relliscava allò!! Encara porto un senyor morat al palmell de la mà d’alguna relliscada de cul o de 2 o 3... i no serà pq no baixava de 4 potes!! Als pocs metres de baixar ja vaig trobar-me al Dani a 4 potes baixant com podia... vaig preferir no dir-li res per no condicionar la seva baixada... i evidentment no em va veure per estar concentrat amb el que tocava...

Un cop abandonada la neu i quasi a la vegada el vent i fred seguia la baixada fins a Núria prou còmoda, a partir d’allà ja no va ser tant normals els avançaments... i ja quasi tota l’estona amb els mateixos +o-... de Núria a Fontalba fa més be pujada, però només de saber que al arribar a la bici s’acaba tot... buenu, això no treu que no hi haguessin gaire ganes de córrer i si ganes d’acabar... ah i que a la baixada s’ha d’evitar no punxar!!

En fi s’arriba a Fontalba, una transició amb tota la calma també i cap abaix!! Així dona gust baixar, pista ampla i sense pedres, eren els 11km del inici, com a la pujada, el temps de la baixada comptabilitzava abans de la transició, així que una baixada de 17minuts +3 o 4 de la transició... jo 20 minuts i el capi 23...

Els resultats finals:

1. Kilian Jornet 2:37 0:52 1:28 0:17
...
20. Albert Vilana 3:06 58:14 1:50 0:17
101. Cesc López 3:32 1:05 2:09 0:17
201. Oriol Simó (Tri Cariñena-BCN) 3:52 1:05 2:27 0:20
287. Andreu Anglès (Tri Cariñena-BCN) 4:09 1:17 2:32 0:18
309. Daniel Juan (Tri Cariñena-BCN) 4:13 1:01 2:48 0:23
312. Jordi García (Jovent 79) 4:14 1:20 2:32 0:21
374. Arsenio Sáez (Jovent 79) 4:25 1:21 2:41 0:22
407. Joan Benach (Jovent 79) 4:33 1:15 2:56 0:20
455. Christian Méndez (Jovent 79) 4:47
527. Pascual Romero (Jovent 79) 6:06
31 abandonaments i 11 desqualificats


Destacar també l’organització i els obsequis, un xaleco de folre polar molt wapu, un buff, bufandeta, 2 bossetes d’akelles de roba de 2 nances, unes sandàlies cutres, una colonia Sport Man de genesse, un gazpacho gallina blanca, una barreta+2gels+un massajeador+caramelos més... les gràcies per participar!!

Apart en el piscolabis final es podien agafar power Gels i...deunido la gran pesca d’aquest material que es va fer... el Dani en té més dels que es menjarà en 3 anys així que sota el risc que li caduquin li podeu demanar que us en regalar de bon grat.... jo tampoc no em vaig quedar curt.... i això que no n’he pres mai cap!!

En fi durilla pels no acostumats a la muntanya però molt recomanable si no bufa el vent i no hi ha neu glaçada... això si molta participació així que si us hi heu d’apuntar no ho deixeu pel final!!

Jo l’any vinent no descarto repetir i intentaré patir una mica i tranquil·lament es baixarà el temps 10 o 15minuts ... ja ho veureu!!

lunes, 22 de octubre de 2007

Marxa d'Or 2007

Crónica de Carles Duran

Cómo ya es habitual en estas fechas, algunos cambiamos la bici de carretera por la de montaña y nos dedicamos a hacer algunas pedaladas del calendario catalàn. En este caso, la Montse, el Frank y un servidor nos fuimos hasta St. Llorenç Savall para participar en la 10ª marxa de l’or. Constava de 3 recorridos: 56, 30 y 15 kms., obtando por hacer la larga (y esos que Frank y Montse son especialistas en hacer las cortas, jejeje).

Salida desde casa de Montse y Frank sobre las 6.55 de la mañana puesto que hay una horita de camino hasta llegar a St. Llorenç. Al llegar recogida de dorsales, almuerzo de coca con Nesquik o café y pasar por el WC. Cómo dato cabe remarcar que la temperatura al llegar era de 5.5ºC....!!!!!! Salimos con perneras pirata, manguitos, chaleco, braga y guantes de invierno.

Este año el recorrido era similar al de hace dos años pero se hacia al revés y con alguna variación. Salimos en tromba, a saco y particularmente me dio un calentón tremendo. Una vez cogido el ritmo, fuimos haciendo marcheta pero nunca a tope ya que habia rampas tremendas. Pasamos por algun tramo de “corriols” y trialeras muy bonitas, y después del km. 24 vino una subida de unos 2 kms. con rampas que según Frank y yo llegaban al 30 %. Por falta de fondo me tuve que bajar y empujar la bici. Andando me costaba avanzar !!!

Después ya vino un trozo de pistas màs o menos llano tirando hacia abajo, llegando a la zona de la población de Granera. Allí empezaba la última y no menos dura subida antes de bajar hacia la meta. En ese momento, a falta de 750 metros para coronar vi a Frank en la cuneta con la bici desmontada, y me di cuenta de una cosa: Frank si que sabe más que un niño de primaria, al menos en el tema de mecànica de la bicicleta!! Vaya lección me dio: Desmontó el cambio ya que dobló la patilla que lo une al cuadro. Desmontó esta y montó una que llevaba de recambio. Luego sacó dos eslavones de la cadena ya que fue esta la causante de su averia. Me quedé con él para aprender y también para coger aire.

Justo acabar de la lección de mecànica nos pilló Montse y fuimos los tres hacia meta. Bueno, los tres juntos no llegamos ya que yo iba siguiendo a uno que se equivocó e hicimos 1 kms. de subida a ninguna parte, así que al darnos cuenta tuvimos que ir hacia atràs. La entrada al pueblo se hacia por unos corriols muy tècnicos (rocas y raíces). En meta Frank y Montse me sacaron unos 5-6 minutos. Hace dos años la hicimos en 3.31.00. Este año hicimos entre 4.06.00 y 4.09.00 pero con el nuevo recorrido que a mi parecer és màs duro.

Al final, pica-pica de olivas, patatas, bebidas y unas butifarras de muerte !!!!!!, a parte del maillot conmemorativo de la marcha (muy parecido al del St. Andreu).
Luego recogida de los “trastos”, ducha de agua fria y caravana hasta Sabadell para llegar a BCN sobre las 14.45.

Comida, siesta y celebración por que Hamilton se quedó “blanco” al ver ganar a Raikonnen..........LA AVARICIA ROMPE EL SACO.....!!!!

Tenéis fotos y más impresiones en la página de Frank y Montse

lunes, 15 de octubre de 2007

Triatló de Barcelona 2007

Crònica de Xavi Martín Ensenyat

Poc més que afegir a les paraules del Miki i a les fotos enviades pels amics Dani i Oriol. M'agradaria tornar a destacar el paper del Miki, que va poder seguir 4 voltes als cracks Llobet, Godoy, Parreño i Royo. Us asseguro que té molt mérit, i més en un circuit tan técnic i amb tan revolt. Gràcies a la seva poténcia de cames va saber aguantar el 'látigo' que es pateix a la sortida de cada revolt.

Per cert, el Godoy amb 20 anyets ja és una estrella però té els fums una mica pujadets: a mi em va dir que no es podien deixar bosses a boxes (el tinc al costat) i al Miki que si volia anar amb el grup capdaventer havia de fer relleus (cosa que el Miki amb dos collons va fer, però que és una invenció del reglament per part del Godoy).

Sense dubte, després dels temps que va estar aturat per qüestions de salut, el Miki s'ha reenganxat a la competició de la millor manera possible: amb la seva millor marca en un tri olímpic: uns estratosférics 2h 6 minuts. El nostre vell rocker Ernest, no per edat sinó perque enguany celebra una década al circuit catalá de triatló va ser allà on li pertoca: fent una bona natació (22 minuts), complint a la bici (va haver de parar un moment perque se li va sortir la cadena) i sabent patir a la cursa a peu. Va rebre, per cert, el suport de la seva mare in situ. Un servidor va igualar la millor marca personal en un tri olímpic (2 hores 12 minuts) de l'any anterior, el que demostra que ja em costa progressar....Ja tinc 32 anys.

Com a anécdota, a Rabe Daki (UFF), un clàssic patidor com nosaltres en aquestes proves li va pica un peix aranya al canyell i va haver d'abandonar (el perill no només són les meduses) al sector de natació, on el neopré no estava permés.

En qualsevol cas, excelent classificació per equips aconseguida pels 3 mosqueperros (14 de 34 si comptem els 4 equips femenins).

Agraïr la presència de l'Oriol i el Dani, que van animar i fer moltes fotos; i del meu bon amic i periodista Marc Cornet, que es va marcar una crònica molt maca al El 9 Esportiu.

1. Francesc Godoy (CN Barcelona) 1.47 17.43 55.57 33.48
...
63. Miguel Lapedriza (Tri Cariñena) 2.06 26.42 59.05 40.43
80. Ernest Girós (Tri Cariñena) 2.08 22.43 1.03 42.35
112. Xavier Martín (Tri Cariñena) 2.12 27.31 1.02 42.23
Fins 341 classificats + 12 retirats + 10 desqualificats

Ascensió a l'Aneto

Crònica de Dani Juan

Pels qui us agrada l'alta muntanya, aquí us passo el link d'accés a les fotos que he penjat en un àlbum del Picasa de l'excursioneta que vam fer amb uns col.legues el passat cap de setmana, des del refugi de Corones fins la creu de l'Aneto (3.404 m) i tornar altre cop al refugi. Entre paradetes i algun que altre despiste, algo més de 13 hores..., ja s'ens va fer de nit en l'últim tram.

El dia va ser esplèndid, amb un cel ben blau com podreu veure en les fotos. Ens vam haver de calar els crampons en el tram de la glacera, i el Pas de Mahoma (amb precipici a ambdós costats) d'autèntic canguelis, però el vam superar...

Bé, si algú més es va animant per la propera, ja m'ho direu..., això sí, cal bona equipació i bon estat de forma... Els dos dies següents tenia els quadriceps com pedres, jeje...

picasaweb.google.es/djsalles1/AnetoOct2007

domingo, 7 de octubre de 2007

Triatló de Barcelona 2007

Crònica de Miki Lapedriza

Aquest diumenge 7 d'octubre, s'ha fet el Triatlo Ciutat de Barcelona amb molt poca afluència del Triatlo Cariñena-BCN, però amb la millor classificacion per equips de la història del club.


La prova ha començat a les 9 del matí, amb tres sortides, la primera només machos federados, la segona, noies i la tercera resta de triatletes no federats.


En el primer sector de la natació, crec que més curta de lo normal, pels temps marcats, almenys per a mi, era un circuit on començava a la platja de la Marbella i anar a l'altre costat, en la natació dintre el que cap me he notat bé, dins del que cap clar, tenint en compte que també acompanyava el bon estat de la mar i la temperatura ambient, ja que per aquest motiu no s'ha pogut utilitzar el neopre. En aquest sector a sortit com sempre l'Ernest en primera posició del Triatlo Cariñena, després un servidor i poc més en Xavi Ensenyat.


A continuació venia el sector de la bici, un sector totalment pla, consistia en donar 5 voltes, amb uns quants revolts on jo almenys patia, només sortir amb la bici, m'he comença a trobar bé i a passar a molta gent, així durant uns dos quilometres, ja que de sobte, venian refuerzos, en Francesc Godoy, Xavi Llobet, Parreño i David Royo, casi nada, doncs m'enganxat amb ells i els he aguantat la roda i a part els hi he donat 3 relleus, que no es fácil, ja que donar un relleu amb aquesta gent es com anar a punta de pistola, fins que ells han entrat i llavors he seguit jo amb un grup que anava just al darrera on he anat tirant jo bastant d'estona i he enganxat a l'Ernest que es veu que havia tingut problemes amb la cadena i s'ha quedat orfe, en un circuit que com ho tinguis que fer sol, l'has cagat. Recalcar que m'ha sortit la novena millor marca de bici amb una mitja de 40km/h, impressionant.



Així hem arribat al sector del corre, tots dos juntets com a Vilanova, però a diferència de que avui les meves cames si que s'enrecordaven de que era el triatló fent un parcial bastant bó dins del que cap en referència als triatletes capdevanters, m'he trobat molt bé corrent, he anat avançant gent i molt còmode corrent, just al darrera anava l'ernest. També a dir que la Triatló d'avui per a mi era molt especial per motius personals.


També donar les gràcies a la gent que ha vingut a donant-se suport com en Dani, en Oriol Simon i en Marc, una amistat del bó d'en Xavi del 9 esportiu.

jueves, 4 de octubre de 2007

Selenika 2007

Crònica de Dani Juan Sallés

Es podria resumir en quatre paraules: dura, dura, dura, durísssssssima!!!.... Traçat una mica més curt que altres anys (87km), una mica més maco, amb més senderillos, un pel més tècnica, amb rampots que 't'hi cagues', amb un gran desnivell acumulat (crec que uns 3000m), i dura de nassos... Suposo que aquest traçat ja no es tornarà a repetir, donat els múltiples abandonaments que va suscitar, i els grans embussos en els llocs estrets (a l'estil de la Cabrerers), autèntiques caravanes de bikers... (deien que vam estar uns 45 minuts parats).

Gran participació del Team Cariñena (Àngels, Andreu, Miki, Koala i un servidor, ah, i un futur fitxatge que promet bastant, l'Oriol...), tot i que la fortuna no ens va somriure gaire...

Per començar, quan tan sols portava uns 20kms, vaig petar la cadena en una rampa molt bèstia (si és que no es pot anar tant fort, jeje...); mentres l'anava arreglant veia com anaven passant un enrera l'altre tots els companys d'equip, els hi deia que anessin tirant que ja m'apanyava jo... Uns 20ms després de tornar a arrencar, la torno a petar..., tornem-hi a treure un altre eslabó..., a tot això he perdut més de mitja hora i m'he quedat ja l'últim...

Per sort, ja no vai tornar a petar més la cadena (no vaig ser l'únic, molta gent petava cadenes, ja que la pols la resecava ràpidament). Un kilómetre més endavant em trobo a l'Andreu, Koala i Miki arreglant una punxada... (qué mala suerrrrte xatosssss!!!); després d'una bona estona (Miki, hem d'aprendre a arreglar punxades, jeje...), arranquem i anem tirant per davant l'Andreu i jo ... Després m'expliquen que en Koala pateix una caiguda en una trialera i es retiren ell i el Miki, que anaven junts (del que us vau lliurar!!!, jeje...).

Cap a meitat o més de recorregut enllaço amb l'Angels que em diu que no va gaire fina, i en l'avituallament de Talamanca decideix marxar per carretera; encara no he vist la classificació definitiva, però moltíssima gent es va retirar en algun dels avituallaments...

Arribo més tard que mai a meta (una mica abans de les 16h), després de passar un munt de gent que a la mínima pujadeta ja posava peu a terre, les rampes a les cames eren la nota més comú..., fins i tot jo també vaig patir algunes que me les aguantava com podia, i intentava minimitzar amb uns estiraments en els avituallaments.

Al cap d'una hora aprox arribava súper BTT-Andreu..., dinem junt amb l'Oriol i un colega seu i cap a casa... Ufff, quin patiment, quasi tant dur com un IronMan...

martes, 2 de octubre de 2007

Campeonato de España BTT Policías y Bomberos 2007

Nuestros compañeros Frank y Montse bajaron a tierras andaluzas, más concretamente a Huelva, para disputar el Campeonato de España para policías y bomberos de bicicleta de montaña.

Los resultados fueron excelentes. Montse revalidó su título "à la Bettini" y Frank se clasificó en la posición 13 (ó 12+1 que diría aquel) en una carrera con un altísimo nivel.

Tenéis toda la información en su blog Somos una Banda.