I ha arribat el moment d'escriure la crònica que ens donarà pas a explicar una experiència molt maca i en la què vaig disfrutar de la millor companyia i d'uns paisatges espectaculars durant 42km. Una vegada més puc dir que he sigut finisher de la marató de l'Aneto aquest cop havent trigat quatre hores més del que vaig fer fa dos anys però degut a les circumstàncies tècniques del terreny i a que la major part del temps vam haver de caminar per pedregal tant en pujada com en baixada. Una marató que no portava gens preparada, havent entrenat poc i en la que anava en condicions físiques molt baixes.
La setmana abans ja em notava intanquil.la nerviosa però amb molta il.lusió de tornar a fer aquest repte i a més amb la gran motivació que anava acompanya de Mar i Jose, dos persones increïbles i encantadores que em van alegrar la cursa de principi a fi. Vam compartir bromes, moments de riure, de cansament, cançons, converses transcendentals, silencis, concentració, pensaments i el més important de tot saber que anàvem junts i que l'objectiu era arribar a la meta junts, i així va ser. Donar-vos les gràcies per ser com sou i per haver compartit amb mi aquesta experiència, amb vosaltres tot ha sigut meravellós i ha estat un plaer.
Menció especial a Dani, perquè sempre m'anima i sempre em dona suport en tot, confiança i així ha sigut aquest cop també.
Així doncs tot comença en divendres, bon començament a l'arribada a Benasque em notava un pèl nerviosa però contenta, il.lusionada i a més em vaig trobar amb bons amics que també sabia que compartien amb mi aquesta experiència maratoniana a la muntanya.
Benasque sens dubte és un poble preciós i que m'encanta i les sensacions només per ser-hi ja eren d'alegria. Dissabte ja ha arribat el moment, m'aixeco feliç i em noto molt bé, tot va rodat, perfecte, tot ben preparat, no ha de fallar res. I així va ser, perfecte, rodat, no va fallar res, em vaig notar molt forta físicament i mentalment, també he de dir que els germans Amador van ajudar molt a que les 11 hores que vam estar van ser molt divertides, amenes i plenes d'alegria per la qual cosa tot es va fer més fàcil amb ells. Potser em vaig cansar més la primera vegada que vaig fer aquesta carrera ara farà dos anys, ja que sí que vaig córrer sense parar 7 hores i aquesta vegada tot va ser casi trekking i poc de córrer. Una petita tormenta amb molta pluja i calamarsa també ens vam enganxar de ple, aquí vam quedar ben xops i vam acabar mullats de dalts a baix. Justament poc després ens vam trobar en Pere Fàbregues, he de dir una de les millors persones que conec i que mai falla, allà estava amb el seu avituallament personal per tots els que ens vam guarir en una mini cabanya que ens protegia de pluja, ens va oferir aigua, isotònic i galetes caseres de fruits secs i xocolata, boníssimes que ja em van donar l'energia final per acabar, moltíssimes gràcies Pere per haver estat allà, esperar i ajudar-nos a tots, ets una grandíssima persona.
Finalment arribem a l'últim refugi, en el Km 30.. la pluja i el cansament de moltes hores caminant ens obliguen a parar i fer un mini descans en el refugi, prenem alguna cosa de beure i continuem ja fins al final i ja fent els últims km corrents sense parar. Ja tenim al cap la imatge creuant la meta i ja és el final, una alegria immensa sento d'acabar-la bé i havent disfrutat cada kil.lòmetre i en companyia de la Mar i el Jose amb qui em feia il.lusió arribar a meta junts. I així va ser, últims moments emocionants, i més ja arribant al poble quan ens trobem en Dani, i ja la meva alegria es va desbordar, veure'l va ser com un cop d'energia i impuls i l'abraçada que li vaig fer va ser l'equivalent a l'alegria i felicitat que sentia en aquells moments. Ja arribant a meta i acompanyats del Dani fins al final, la Mar patint amb un flato que la va afectar a l'últim moment però amb tot el mèrit i admiració per aguantar com una campiona fins al final corrents, amb el dolor...Mar ets una auténtica crak i una campiona de cap a peus, tens tota la meva admiració i més..molt més, ets genial.
Ja tot era un moment perfecte i ideal d'aquells que no s'obliden mai més a la vida, ho tenia tot, Mar al costat, Jose i el Dani...per uns moments vaig ser molt feliç i em vaig oblidar per complet de tots els meus problemes, de totes les meves pors i inseguretats i només era feliç.
Donar les gràcies a tots vosaltres, Dani, Mar, Jose i Pere per estar en els moments en què més ho vaig necessitar. Faltava una persona però la sentia igualment en cos i ànima, aquesta carrera també se la dedico a ella, a la meva estimada mare.
