Aquatló de Badalona (Camp. Catalunya) - 16 octubre 2010

Les noies Tri BCN a podi!!!

No podia acabar de millor manera la temporada per les noies Tri BCN!!!..., recital de medalles i copeta per equips a Badalona el dissabte en l'aquatló de Badalona, Campionat de Catalunya Absolut: Terceres de Catalunya en equips femenins (amb Neus, Blanca i Judith representant al Club), Neus segona en el seu grup d'edat (25-30) i Blanca tercera en el seu (35-40, li recull la medalla Judith, que va fer quarta en aquest mateix grup).
ENHORABONA CAMPIONES!!!, ens vau donar una gran alegria!!!...
Podeu veure totes les fotos en l'àlbum d'abaix... (segon i tercer sector, ja que vaig arribar just quan els primers sortien de l'aigua...)

Tot i el fred en acabar l'aquatló, i encara un pel xopes, les nostres valentes noies van lluir amb molta alegria i orgull els colors del club al podi...
Altres, en canvi, ens vam deixar la disfressa triatlètica habitual a casa i ens vam vestir de paisà per l'ocasió, jeje... (n'estava plenament convençut de que farien podi!...)

Més fotos...

HALF de MEDITERRANÉEN a Barcares - 3 octubre 2010

Crònica de Marc Villacampa "lo cargol"

Uns quants Cariñenus vam pujar cap a Port-Barcares ja divendres per la tarda, concretament l'Eli (també coneguda, com Eli "skype" ja que no calla ni sota de l'aigua...), Xavi Garcia i Judith (també coneguda com Judith-Pèdia , ja que TOT el que vulguis saber, ella ho sap, que necessites un GPS , tranquils, ella ho sap...podeu anar provant que no l'agafareu sense que no sàpiga alguna cosa)!

Vam arribar de nit al camping, una vegada aconseguim les claus del bungalow de 6, la feinada va ser identificar en plena foscor el número 186, així doncs aparquem el cotxe i comencem a buscar...després de posar la clau a varis panys i veure que no girava..ironies de la vida, estava just al costat d'on havíem aparcat...entrem al bungalow i quin bungalow!2habitacions, cuina..2 toilettes amb dutxa i sofà llit, tot un èxit i tirat de preu 100 eurillos entre 6 persones...
L'endemà ens decidim per agafar la bici i fer un petit reconeixement del circuit de bici, ja que sabíem, bé la Judith..jeje que constava de 20km plans, després 25 de pujar i baixar i donar la volta i tornar...primerament vam voler atansar-nos a la zona de dorsals i veure la natació, i ens vam fer una rutilla tot perduts pel poble...finalment trobem i decidim anar al circuit de bici, fem els 20 primers km i ja ens adonem que l’endemà la cosa no serà fàcil. Es tracta d'una espècie de Delta, amb mar ambdós costats de carretera i bufant el vent amb molta força lateralment. Donem la volta just al punt on començava a picar amunt i convenim que ho veurem per la tarda amb cotxe per no carregar cames excessivament.
Arribem al camping amb un total de 50km, i transició de les que més m'agraden, córrer + dinar!
Després de dinar, i un cop arriba el "rissus" Marc Relaño anem a buscar dorsals, on quedem també amb l’ Adolfo. Recollim dorsals i escollim els obsequis, quina diferència amb qualsevol triatló d'aquí...et deixen escollir entre 4o5 obsequis, els de cada una de les proves de les sèries, ja que aquesta era l'última. Després agafem cotxe i reconeixement de la part del circuit de bici que faltava,i deu nido, de nit, amb boira i carretera sinuosa...però reconec que va anar molt bé saber que ens trobaríem l'endemà perquè era bastant dura la bici.

DIUMENGE DIA DE LA PROVA:
6:45 AM sona despertador...obrim la finestra i ens "espantem" perquè feia un vent important..almenys al camping es movien els arbres molt! Esmorzem i cap a boxes...allí ens trobem amb Jordi i Blanca, i Miki i Jordi Relaño, muntem tot el "tinglado" i ens enfundem neoprens per anar a l'aigua...ens fan esperar una bona estona dins de l'aigua però per fi donen la sortida. 9:00 AM, mai havia vist un circuit d'aigua tant estrany, no era una V inversa i donar dos voltes...i de tant de vent que bufava havia corrent, i meduses!tot i no ser mar obert...estàvem a la part interior del delta, donem dos voltes de natació i cap a fora, bastant neta la natació, algun cop ala sortida però pocs...és la diferència entre competir 300 o 1000....
1a transició, i sabedor del vent que feia i boira a la part de bici final, em poso el maillot del club i els manguitos també. Transició lenta però no tenia pressa, a la transició em trobo amb l’Eli, Xavi G i Judith que havien sortit 1minutet abans que jo, surto amb la bici i afronto els 20primers km de pla rodant bé i ràpid amb ajut del vent, que ens donava lateral-posterior. Veig l’Eli i la saludo, més endavant veig al Xavi G i anem una estona junts, em sento bé i decideixo seguir, aviat trobo també a la Judith. Comença a pujar i endinsar-nos a la boira, un paisatge fred i tètric, on vaig gaudir molt pujant i mentre passava alguns ciclistes, ja que en pla, me’n van passar uns quants... Per cert, com se les gasten amb les bicis els francesos...cap baixava dels 2000 euros! Arribant al km 40 veig ja passar el grup capdavanter que ja havia donat la volta...Vaig contant i veig al Marc Relaño el nº15 aproximament, quina màquina, com anava! Després veig passar al Miki, Jordi i l’Adolfo, dono la volta i començo a adonar-me’n que m'havia "cebat" en bici i que al córrer ho pagaria. Però, havia apostat per fer-ho així ja que mai he corregut una mitja i sabia que "petaria" si o si i a la bici disfrutaria realment amb aquest terreny "montanyós". Arribo als últims 20km de pla amb l'idea de relaxar cames per afrontar la mitja lo millor possible...però sorpresa, vent de cara molt fort, amb plat petit i a 20km/h....i a les pujades menys i tot, quin calvari, no s'acabava mai...en quests moments se't passa de tot pel cap però arribo a la transició més mort que viu...
Començo a canviar-me i venen Xavi i Judith junts, començo a córrer, recordant el consell de l'Eli, para't a tots els avituallaments : menja i beu! N’hi havia un cada 2,5km, el circuit constava d'una "ratonera" estreta vorejant el port de 7km,a un total de 3 voltes, primera volta i ja em passa Xavi G com un coet. Ell em volia esperar però m'hi nego, vull acabar sol, després veig passar el Marc volant no corrent, ja li quedava només una volta. Després vaig veient passar a en Miki, en Jordi..Ens anem animant els uns als altres, van caient els km i el meu ànim al mateix ritme però m'havia imposat la norma la de no caminar i ..això feia, amb més pena que glòria però només tenia al cap arribar, ja no quedaven forces ni per saludar companys gairebé. Cada cop veia passar a la Blanca més ràpid i a prop meu, a partir d'ara li diré MotorWoman!com corre aquesta dona!tot i no estar en les millors condicions va córrer amb 1h45min....també em creuo amb l’Eli, que anava corrent amb una soltura i felicitat que l'envejava...aquest era el seu terreny! Bé de fet, tots feien bona cara menys jo, la Judith i Adolfo que amb la cara ja pagàvem! Última volta i ja veig que no baixaré de 6h però bé volia acabar ja!últim gir i em quedaven 3km, em troba la Blanca i em fa el favor de la meva vida, m'anima a seguir-la i m'espera, jo pensava que no podria anar més de 200m però ens posem a bon ritme i arribem junts a meta, em va salvar dels 2km més llargs de la meva vida..estava començant a tenir rampes ambdós quàdriceps.... com es nota l'experiència en llarga distància i la força mental, cosa que jo no tinc per ara...
Arribem a meta, 6h09min! content i exhaust, allí ens trobem amb en Miki, en Jordi, l’Adolfo, en Xavi G i Marc R, també veig en Jordi Relaño tot "magullat", llavors entenc perquè no l'havia vist en tota la cursa, al km 16 va caure amb la bici, mala sort...però dins de les dures rascades podria haver estat pitjor. Va arribar a partir el casc i tot, seguidament arriben Judith i l’Eli a meta, en fi estem tots sencers i morts, comenten la jugada ressenyaré un part d'anècdotes "ajenes", al senyor Miki, com no sempre li ha de passar alguna cosa..jejej
Se li va caure un Gel i el van sancionar am targeta groga i el van fer parar 3min, amb el colmo que 10min abans havia punxat i ja va trencar el ritme ...tot i així va acabar corrent la mitja a un ritme molt elevat, i l'Eli que tot i durant el dia de la prova va sentir-se més dona que mai...jejej va acabar tot el Half, també mencionar la bèstia del Marc Relaño que sembla no tenir sostre i cada cop va millor, aquest cop 16è i corrent realment bé, ENHORABONA A TOTS! i espero veure'ns a la propera!

RESULTATS

Més fotos...

2010-10-03 Triatlo Mediterrane

Triatló Olímpic de Banyoles - 4 setembre 2010

Bona participació de Tri BCN's com ja és habitual en aquest clàssic del Circuit Català, 12 participant i 2 animant i fent les fotos...

Enhorabona a tots/es!!!, en especial també als que us estrenàveu en la distància (Paloma i Jordi Esqueri). Les noies molt bé, van batallar força... (l'home que estava de control en l'alt d'Esponellà, on vaig anar a fer fotos, no parava de dir: 'quines noies més valentes que teniu'...). La Blanqueta molt bé, 17ª de Catalunya (de 68 noies classificades), va fer una gran remuntada tot i sortir no gaire bé de l'aigua..., Eli també corrent com una gacel.la també força bé i una gran natació com sempre..., Neus donant la 3ª puntuació a l'equip en el seu 3er olímpic i primer en terres catalanes, Judith i Paloma patint una mica més però bé també...
Tot un honor recuperar també al nostre ex-cap de files Ernest, jeje..., continua sent el millor a l'aigua..., va mantenir la 1ª posició del Team fins l'alt d'Esponellà, i va acabar donant la 3ª puntuació a l'equip..., a la que perdi algun kilet de més segur que torna a estar al capdavant, jeje... Santi i Jordi 'Catxetty' molt bé, puntuant primer i segon del Team; Adolfo, Xavi, Pedrito, Jordi Esqueri també 'donant el callo'... Ja sabeu que el més important és acabar, així que enhorabona a tots/es!!!
Podeu veure el reportatge complert en l'àlbum d'abaix...; els 125km Bcn-Banyoles a 33km/h de promig tot sol, amb algo de ventillo inclòs + 20km més d'acostar-me a l'alt d'Esponellà i tornar + anar corretejant per les fotos, bé s'ho va merèixer l'ocasió, jeje... (la tornada... en cotxe, més que res perque de nit no és convenient circular en bici, jeje...)

Les noies Tri BCN, com sempre... animant la festa, jeje... A alegria i bon rollo no ens guanya ningú!!!...

Crònica d’Eli ‘Caipi’
TRI-BANYOLES-SENSATIONS

Segons abans de sortir, ajuntem les mans a l’estil “mosqueteres” i cridem plegades: - “CARIÑENAAAAAAA”!!! La gent del voltant ens mira...-què fan aquestes?! Venim a gaudir i a passar-ho bé i això es nota!
Tret de sortida i ens llencem a l’aigua, per part meva vigilo amb les pedres que l’any passat ja em vaig obrir un genoll. Sector de natació tranquil, encara que trigo una estona per poder arribar a les boies i mastego unes quantes plomes de camí. Després de recórrer la passarel·la sobre la catifa, entre la munió de gent que no parava d’animar, entro a boxes. Agafo la bici i me n’adono que tinc a en Pontano just davant. Començo el sector de bici, veient com les grupetes de nois, m’arranquen literalment les “pegatines”...impossible enganxar-s’hi! El compta quilòmetres no em funciona i no tinc referències, de sobte veig la Neus enmig d’una grupeta que arriba. Provo de seguir-los i ho aconsegueixo una curta estona, van massa forts per mi...què hi farem?! com sempre a rodar soleta! Al cap d’una bona estona, torna a passar una altra grupeta amb “la bala-Blanca” enmig, mare meva com em passen, això sí ella m’anima a agafar-me...però ni apretant les dents ho aconsegueixo. Just abans de la pujadeta del km 30, coincideixo amb la Laura del Prat Triatló, pel que veig anem al mateix ritme...ostres que bé, almenys ja no rodo sola. Poc després ens trobem a en Pablo, un altre company de fa temps. Fem un trio i arribem junts fins al final. Sabatilles de córrer i cap al circuit laberíntic a córrer. Veig la Neus, al primer quilòmetre, que em diu:
-Córrer no és lo meu...amb cara de resignació. Segueixo i veig que malgrat l’esforç, les cames em segueixen. M’animo perquè per primera vegada passo gent, en comptes de ser passada. Això sí, encoratjo la gent mentre avanço: - Vinga, vinga! Molt bon ambient prop de la meta, segona volta i segueixo comptant les noies que avanço, ja en van 5. Dues més, abans de l’arribada i apreto tot el que puc. Sento en Marc i en Dani que m’animen i entro a meta donant tot el que puc. Miro cap al cel, pensant en el meu pare que sé que sempre és allí amb mi, no puc evitar altra vegada aquell nus a la gola...satisfacció i emoció i mil coses més m’envaeixen... Busco als companys i ens reunim davant dels punts d’avituallament. Poc a poc van arribant els que queden. Intercanviem impressions, mentre ens hidratem i mengem. Ostresssss que arriba la Palomaaaaaaa!!! En una paraula, arribada = triomfal! Entra sense xip, sense dorsal i cridant : - I el melóoooooon! Quiero mi melón! La jutge que li demana i el dorsal?! Ella ni l’escolta...i quan per fi se n’adona es descorda el mono, es posa la mà per dins del top i treu el número. Quin fart de riure! Natural como la vida misma, la “xicuela”, però ella no perdona a pel meló a la carrera!
Per part meva, bones sensacions, contenta amb la cursa i com sempre puc dir que vaig gaudir de la cursa a topeeeeeee i em vaig expremer tot el que vaig poder.
Felicitar a en Pedrito, que tot i haver-se fet una contractura al peu un parell de dies abans va acabar com un “jabato” i a en Jordi R. (rinxol’s brother) que només amb pocs dies de preparació, va demostrar que té molt de potencial. També a en Jordi E. per acabar el seu primer olímpic! Un cop més donar les gràcies a tots els “soporters-reporterus” pels ànims i per les imatges que deixen constància de tots aquests bons moments...

Crònica de Paloma (crònica del primer olímpic!!!)

Hola equipo!
bueno, ahí va mi reseña del Triatló de Banyoles 25 Aniversari
Empezaré por el final, porque a veces las historias se explican mejor comenzando por donde acaban. La imagen es: un alma en pena llegando a casa, y cayendo literalmente boca abajo en la cama como un saco de arena… no sé el tiempo que estuve en ésa postura, ¡pero me temo que un rato largo! Tras volver a éste mundo, arrastrarme hasta la ducha y llegar fue la segunda gesta del día.
Rebobinamos y volvemos a Banyoles. Los nervios típicos de antes de iniciar cualquier prueba, multiplicados por dos por ser mi primer triatlón olímpico y tercero de toda mi vida…y encima me he olvidado el chip en casa (la bomba!), la goma que sujeta el dorsal también (la leche!) y antes de tirarnos al agua me doy cuenta que me he puesto el dorsal con los cuatro clips correspondientes, pero ostras, ¡que ahora no toca! así que me lo quito corriendo, me lo meto dentro del mono, y tiro los imperdibles también por ahí dentro esperando que no se abran y me pinchen mientras nado…. por cierto que al quitarme el mono no aparecieron, misterios de la ciencia!
Total, en éste contexto, un poco de team building con las chicas ("cariñenaaaa!"), y para el agua, saltando con el culo bajo y la piernas flexionadas ya que Eli el año pasado tuvo sorpresa con una piedra. Nadando al principio me hago la ilusión que voy a buen ritmo hasta que dejo de ver a gente alrededor. Al cabo del rato de nadar con bastante placidez, agua calma, nadie alrededor… de repente me pasa un tío por encima a la velocidad del rayo… ¡se acerca la marabunta! Bueno, al cabo del rato y con un tirón en el pie llego, un poco de cola para salir, ¡y a hacer la transición!
En el segmento de bicicleta, me hago a la idea de que hay tráfico rodado e intento mantenerme siempre bien orillada a la derecha para dejar un buen margen de paso. Voy bien y para mi nivel me parece que a buen ritmo, aunque cuando veo el cartel de los 20 km tengo que hacer un poco el ejercicio de ver el vaso medio lleno! ¡ya he hecho la mitad! ¡venga! Me llamó la atención la velocidad a la que pasaban algunos, ¡muy rápido! Cuando iba por el km 30, empezó a dolerme la espalda y opté por ir cambiando cada poco de postura, pero vamos, que si hubiera tenido un bote de réflex me lo vacío entero encima.Cuando llegando a Banyoles veo el circuito con gente corriendo casi no me lo creo, ¡ya está! Deja la bici, y a hacer 10 km…empiezo con algo de alegría en el ritmo pero en seguida me doy cuenta de que no lo voy a poder aguantar durante toda la carrera, tengo las piernas muy pesadas, así que bajo y voy al trote. Cuando empiezo la primera serpiente de vueltas veo a Judith delante mío, y al poco, ella va para la meta, y a mi me dan la goma amarilla para la segunda. Dani Y Marc animando ¡que sube la moral muchísimo!. Muy buen ambiente, por la zona de meta, ¡muchos ánimos cuando más se necesitan! Al cabo del rato me pasa Jordi a muy buen ritmo en su segunda vuelta, y en una curva uno de la organización me dice "venga que ya queda poco"… me lo meto en la cabeza, y aunque quedan 3km que me parecen 30, me digo "¡vamos!" y, con muy poco estilo, la espalda jorobada literalmente, mucha sed, ganas de azúcar, y yo qué sé qué más, enfilo hacia la meta… ¡y llego! En meta las chicas del equipo, alegría, subidón, ánimos…sangre , sudor….¡y risas!
Deciros que ha sido toda una experiencia, me ha resultado muy duro, de verdad, pero ha valido la pena y me da mucha confianza de cara a distancias sprint, para encararlas con más holgura. Me lo pasé en grande, el circuito muy bonito, y lo compañeros de equipo, ¡lo mejor!…. ¡Gracias Dani por aconsejarme hacer éste y no el de Tossa como primer olímpico! ¡Y gracias a los "supporters"!
Un petonàs molt gran

Més fotos...

Travessia de l'Escala 2.200m+300m - 28 agost 2010

Tornada de les vacances i bona Troupe de 10 Tri BCN's (Paloma, Marc 'cargolet', Neus 'machine', l'agregao Marc 'risus', Eli 'caipi', Dani 'lo capi', Judith, Joan 'Dotó Rino' + Adolfo, Xavi Mora i Lluís Rey, que no apareixen en la foto) disposats a llençar-se a les aigües d'aquest bonic poble de la Costa Brava; per cert... bastant brava la mar aquell dia, fins al punt que algú en patiria les conseqüències, jeje... (no ho dic sol per mi, sinó especialment pels de la barqueta de la Creu Roja, a qui els hi vaig deixar un bon regalet en el bot salvavides, jeje...).

L'Eva Fonte sempre animant i fent les fotos..., aquest cop però també faria, una mica més tard que nosaltres, la travessia curta (600m), acabant amb molt èxit. Enhorabona campiona!!!...

Neus, Dani, Adolfo i el col.lega Sergi desfilant per la passera d'accés al vaixell que ens havia de portar cap al punt de sortida...

Aquí és on van començar els meus problemes de mareig (aquell dia no anava gaire fi de cervicals...), una biodramina no hagués vingut malament, jeje..., i les onades nedant van acabar de rematar l'assumpte...

'Patitos al agua' per fer uns 300m de 'propina' fins la platja, on es donaria el 'pistoletazo' de sortida per fer els 2.200m amb mar bastant mogudeta...

En general, i donades les condicions de la mar, bona actuació de la major part dels 'carinyenus'; acabar sense marejar-se (com em va passar a mi, que a mitja travessia em vaig haver de pujar a la barqueta, cosa que encara va ser pitjor pel mareig, jeje...) ja era tot un èxit... Enhorabona a tots/es!!!...
També molt de mèrit finalitzar la proba la Paloma després de perdre les ulleres en llençar-se a l'aigua des del vaixell i haver d'utilitzar una d'aquestes 'playeras mega-pantalla' (amb opció a tub per respirar, jeje...) que li va deixar algun nano que estava per allí a la platja...
Bona organització per part del Club Natació El Cargol de l'Escala i una travessa per anotar en el calendari, esperem que un altre any amb mar més tranquil.la, jeje...

RESULTATS: http://www.championchip.cat/curses/escala/Travessia1.htm

Triatlons de Pareja i Cuenca / Marxa Cicloturista Pedro Delgado - Agost 2010

Algú havia dit que les vacances són per descansar?..., doncs no, també es pot fer una mica d'esport per passar unes bones vacances, jeje..., així que dos tri BCN's (Neus 'Machine' i un servidor) ens vam endinsar per terres aragoneses i de la meseta i sierra castellana per fer dos olímpics, la marxa cicloturista Pedro Delgado i una mica de muntanya...

III TRIATLÓ OLÍMPIC DE PAREJA (Guadalajara) - 15 agost
Després d'uns dies de rodatges previs per la Sierra d'Albarracín (preciós aquest poble!!!, precisament per aquesta Sierra em vaig iniciar amb la bici bastants anys enrere, jeje...) i per Terol, ens arribem al Azud de Pareja per fer aquest triatló que cada cop va guanyant més prestigi i nivell (enguany també campionat regional de Castilla - La Mancha).
Viatge nocturn una mica 'accidentat'..., sortíem una mica abans de les 6 de la matinada de Monterde d'Albarracín (el poble del meu pare), i ben aviat ens vam topar amb dos controls antidooping, uyyy...d'alcoholèmia volia dir, jeje... (per ser que sol havia bufat un cop en ma vida..., dues de seguides i per uns poblets i carreteres quasi deshabitats, jeje...), també se'ns van creuar varios grupets de cérvols (mai n'havia vist tants en una mateixa nit, jeje..., i això que de petit venia bastant per aquests pobles...), que feien aixecar de tant en tant el peu de l'accelerador, però així i tot vam arribar bé de temps... Allí ens esperaven també els nostres grans amics de batalla Sergi i Eva, amb els que ens tornaríem a trobar una setmana després en l'olímpic de Cuenca, dos clàssics ja del seu calendari, jeje... (per mi tampoc eren nous, ja els vaig fer dos anys enrere..., sí en canvi per Neus, que amb aquest de Pareja ja assoliria el seu segon olímpic en poc temps d'estar en aquest mundillo...)

La foto de rigor un cop finalitzat el triatló (més fotos en l'enllaç que teniu abaix...). Perque no hi ha control antidooping en els triatlons, que sinó segur que també pillem, jeje...
Eva, com sempre, 'a pie de cañón' fent una gran tasca dins l'organització de la cursa; Sergi arrasant com sempre (en el top 20 de la general); Neus 'machine' consolidant-se en la distància olímpica i gaudint de la cursa (el nivell de les noies va ser força elevat...), enhorabona pel 2on olímpic!!!; i en el meu cas..., doncs les condicions no m'eren gaire favorables (natació bastant més llarga dels 1500 habituals i amb bastant agobio al principi, a sobre sense neoprè i desviant-me bastant en el tram final..., la bici que és el meu fort no arribava als 35km i me la vaig patejar tot solet al sortir malament de l'aigua..., i la cursa a peu de 10km si que em va anar bastant bé, seguint la major part de la cursa a la noia que va fer el millor parcial...), però com que eren vacances i anàvem simplement a passar-ho bé..., doncs tots contents, jeje..., i més després de la mega-paella que ens van oferir després del triatló... (chapeau per l'organització!).

... i com que a continuació tocava agafar cotxe altre cop i anar cap a Tres Cantos (Madrid), doncs què millor que uns cafetons ben carregadets i en bona companyia, jeje...

CLASSIFICACIÓ MASCULINA:
Pos Dorsal Apellidos Nombre Club Categor Pos.Cat. Natación Ciclismo Carrera TiempoMeta
1 243 ARRIERO JAVIER DANIEL TRITALAVERA SUB23M 1 0:21:47 0:51:31 0:35:00 1:48:18
2 226 PAREDES GOMEZ ENRIQUE TRIATLON CAMARGO SUB23M 2 0:23:12 0:52:35 0:32:52 1:48:39
3 32 DE SANTIAGO LOPEZ RUBEN A.D.TRIATLON PACENSE ABM 1 0:21:50 0:51:35 0:35:40 1:49:05
20 99 MIRO PUIGVENTOS SERGI C.T. GIRONA COSTA BRAVA ABM 15 0:23:48 0:52:27 0:37:32 1:53:47
98 223 JUAN SALLES DANI TRIATLó BCN - CARIñENA V1M 12 0:34:21 0:57:39 0:39:08 2:11:08
195 204 GARCIA GARCIA RICARDO No federado ABM 140 0:46:24 1:20:31 0:52:11 2:59:06
(23 desqualificats o no presentats)

CLASSIFICACIÓ FEMENINA:
1 20 HERRERO GOMEZ HELENA LIDER-ESPROTEN-TRITOLEDO ABF 1 0:23:51 0:58:32 0:39:15 2:01:38
2 21 ORTEGA DE MIGUEL MARIA LIDER-ESPROTEN-TRITOLEDO SUB 1 0:22:26 1:00:04 0:40:12 2:02:42
3 22 REGIDOR SANZ SARA LIDER-ESPROTEN-TRITOLEDO ABF 2 0:22:54 0:59:38 0:40:23 2:02:55
24 28 PICH CANES NEUS TRIATLó BCN - CARIñENA ABF 21 0:32:04 1:07:13 0:56:47 2:36:04
30 23 CASTRO PUENTE MARIA JESUS MARLINS TRIATLON MADRID V1F 5 0:47:47 1:21:00 0:56:59 3:05:46

XXII TRIATLÓ OLÍMPIC DE CUENCA - 21 agost

Després de la pertinent visita turística per Cuenca i les seves 'casas colgadas', ens tornem a trobar amb els compis de batalla Eva i Sergi, per fer en aquest cas Sergi i jo únicament (ja que Neus es reservava per fer a l'endemà en bones condicions la seva primera gran marxa cicloturista...) aquest triatló tan maco i autèntic (sense drafting), dins un preciós entorn i amb un gran ambient... Moments abans de començar la cursa també tindria el privilegi de xerrar una estoneta amb la nostra amiga lleidatana Eva Ledesma, a qui ja vaig augurar-li la victòria final en categoria femenina (era fàcil encertar-la, jeje...)

Foto de grupet en els moments previs a la natació... Eva i Neus animant a tope i fent un exhaustiu reportatge fotogràfic..., gràcies noies!!!...
Per fi em surt una natació bastant correcte (26'12'', trobant-me encara bastantes bicis a boxes, jeje...), tot i que en la 2ª volta m'entra un mal de panxa considerable que ja m'acompanyaria fins al final de la cursa..., en la bici m'ho vaig aguantar bastant bé, remuntant força posicions al no estar permès el drafting, i en el running és on vaig patir més, amb fort flato i tot, fent un temps bastant fluixet pel que faig habitualment en aquest sector i perdent algunes posicions..., així i tot content (pos. 54 i 6é de categoria) i gaudint de l'ambient i del lloc...
CLASSIFICACIÓ:
Pos. Dor Nombre Categoria PtoCat Sx Club T_Natacion Pto1 T_Ciclismo Pto2 T_Pie Pto3 T_META
1 1 IVÁN TEJERO VÁZQUEZ ABSOLUTO MAS 1 AQUASLAVA 16:54 1 1:03:56 2 34:08 2 1:55:28
2 74 JOSE MIGUEL PEREZ MARTINEZ ABSOLUTO MAS 2 TRIATLON COSTA BARCELONA MARESME 17:13 3 1:07:53 7 32:42 1 1:58:13
3 2 PERU ALFARO SAN ILDEFONSO ABSOLUTO MAS 3 ATLETICO SAN SEBASTIAN 16:58 2 1:07:47 6 36:48 15 2:02:02
12 190 EVA LEDESMA CALVET ABSOLUTO-FEM 1 F BIG DUTCHMAN 19:49 14 1:12:44 28 36:04 10 2:09:06
16 12 SERGI MIRO PUIGVENTOS ABSOLUTO MAS 13 TRIATLÓ GIRONA COSTABRAVA 20:16 24 1:11:39 20 39:42 31 2:12:21
51 191 NURIA CASTELLS LLEDO ABSOLUTO-FEM 2 F LUB TRIALO SUECA 24:20 84 1:19:20 69 39:34 30 2:23:52
54 148 DANI JUAN SALLES VET1-MAS 6 TRIATLÓ BCN - CARIÑENA 26:12 118 1:15:33 43 41:50 58 2:24:26
69 192 ANAIS TOMMY MARTIN ABSOLUTO-FEM 3 F C.T.DIABLILLOS DE RIVAS 25:05 100 1:20:33 84 43:03 72 2:29:23
141 181 FRANCISCO GONZALEZ MOSQUERAVETERANOS2-MASC 7 C.D.B. TRIATLON CRIPTANA 34:21 173 1:35:56 160 56:04 145 3:07:47

17ª MARCHA CICLOTURISTA PEDRO DELGADO - 22 agost
Amb 5 hores escasses de descans (marxàvem passades les 20h de Cuenca), tornem a agafar cotxe ben de matinada des de Tres Cantos i cap a Segovia..., allí ens espera una de les marxes cicloturistes més duretes (uns 170km amb 4 ports ben macos encadenats i 'colofón' final de 40km de 'falsos llanos' amb fort vent en contra...), aquí l'únic objectiu era disfrutar de l'ambient d'una gran marxa i que Neus aconseguís una bona estrena en aquesta modalitat...; era la seva primera marxa cicloturista i la distància màxima feta per ella fins el moment, li tenia una mica de por, però se'n va sortir força bé tot i patir bastant en els últims 40km (fins l'últim port va anar força bé, amb un promig que donava opcions a aconseguir el diploma d'or, però degut a alguns problemes estomacals i al cansanci ja en els kms finals, el 'hombre del mazo' va donar una mica fort i el tram final es va fer una miqueta agònic, sense poder ficar-se a roda dels grupets que ens anaven passant..., però així i tot un gran èxit per ser la seva primera gran marxa (7h29' temps final), deixant encara molta gent enrere i amb ganes de repetir l'any vinent, jeje...
Gran ambientàs en la sortida sota l'Aqüeducte... I la recompensa final..., diploma signat pel gran Perico Delgado, el meu ídol dins el món del ciclisme, jeje...
La pujadeta a la Morcuera (a ritme de Neus 'Machine', jeje...), el port amb més desnivell, tot i que el que es fa més dur pel cansament acumulat és l'últim (Navafría)...
Com sempre en aquesta marxa..., gran reconeixement de la valentia i esforç de les noies (Neus es va quedar impressionada dels constants crits d'ànims al llarg de tota la marxa, en canvi als gregaris 'ni caso', jajaja...), pujada a podi de totes elles (crec que unes 15-20), foto amb Perico i regalet d'unes ulleres adidas i dues ampolles de vi, a més del mallot que enguany era molt maco i psicodèlic... I per rematar una gran matinal, dinar ben complert gentilesa de l'organització...
Un gran paio en Perico!!!, i una enorme paciència per signar autògrafs i fer les fotos de rigor amb tothom, jeje... (una més per la col.lecció, en tinc ja unes quantes, clar que cap amb corona floral com en aquesta, jajaja...)

CAMINADA PEL PARC NATURAL DE PEÑALARA - 24 agost
I per estirar una mica les cames després de la Perico, què millor que una passejada muntaneya d'unes 5 hores per aquest preciós entorn del Parc de Peñalara? (en el límit entre Madrid i Segovia, i amb punt de partida aprop de Rascafría, per on es passa en la marxa...). Tot s'ha de dir..., el dia abans va ser de relax-descans i 'panxing' a la piscina de Tres Cantos, jeje...
El punt final del recorregut..., la Laguna de los Pájaros, on no ens vam trobar gaires ocells precisament, jeje..., si en canvi uns quants cavalls, vaques, llangardajos, corbs, i altres animalons (com ara mosquits i corcons, eh Neus?, jajaja...)

CARIÑENA, punt de pas...
Heus ací el poble que res té a veure amb el nostre club (vinos Cariñena no ens patrocina, jeje...), però que curiosament té el mateix nom que la botiga de bicis que ens dóna suport...). Va ser punt de pas en el viatge d'anada...

ALBARRACÍN..., un poblet preciòs (Patrimoni de la Humanitat), amb una arquitectura de l'època fascinant i intocable, la seva muralla, els seus carrerons, les pintures rupestres, etc..., bé es mereixia la visita d'un dia mínim...
... I cómo no!!!, l'excusa principal d'aquestes vacances semi-esportives, la de sempre dels últims anys..., veure a la meva nebodeta Laura de Tres Cantos (i a la resta de family clar...), cada dia més maca i més moguda, i que cada cop apunta més cap a futura triatleta, jajaja... (amb 4 anys i mig, neda, pedala i correteja com la que més i no descansa ni un segon, no se li pot seguir el ritme, jejeje...)
(Podeu veure algunes fotos més en aquest ÀLBUM Activitats Agost 2010)