Es podria resumir en quatre paraules: dura, dura, dura, durísssssssima!!!.... Traçat una mica més curt que altres anys (87km), una mica més maco, amb més senderillos, un pel més tècnica, amb rampots que 't'hi cagues', amb un gran desnivell acumulat (crec que uns 3000m), i dura de nassos... Suposo que aquest traçat ja no es tornarà a repetir, donat els múltiples abandonaments que va suscitar, i els grans embussos en els llocs estrets (a l'estil de la Cabrerers), autèntiques caravanes de bikers... (deien que vam estar uns 45 minuts parats).
Gran participació del Team Cariñena (Àngels, Andreu, Miki, Koala i un servidor, ah, i un futur fitxatge que promet bastant, l'Oriol...), tot i que la fortuna no ens va somriure gaire...
Per començar, quan tan sols portava uns 20kms, vaig petar la cadena en una rampa molt bèstia (si és que no es pot anar tant fort, jeje...); mentres l'anava arreglant veia com anaven passant un enrera l'altre tots els companys d'equip, els hi deia que anessin tirant que ja m'apanyava jo... Uns 20ms després de tornar a arrencar, la torno a petar..., tornem-hi a treure un altre eslabó..., a tot això he perdut més de mitja hora i m'he quedat ja l'últim...
Per sort, ja no vai tornar a petar més la cadena (no vaig ser l'únic, molta gent petava cadenes, ja que la pols la resecava ràpidament). Un kilómetre més endavant em trobo a l'Andreu, Koala i Miki arreglant una punxada... (qué mala suerrrrte xatosssss!!!); després d'una bona estona (Miki, hem d'aprendre a arreglar punxades, jeje...), arranquem i anem tirant per davant l'Andreu i jo ... Després m'expliquen que en Koala pateix una caiguda en una trialera i es retiren ell i el Miki, que anaven junts (del que us vau lliurar!!!, jeje...).
Cap a meitat o més de recorregut enllaço amb l'Angels que em diu que no va gaire fina, i en l'avituallament de Talamanca decideix marxar per carretera; encara no he vist la classificació definitiva, però moltíssima gent es va retirar en algun dels avituallaments...
Arribo més tard que mai a meta (una mica abans de les 16h), després de passar un munt de gent que a la mínima pujadeta ja posava peu a terre, les rampes a les cames eren la nota més comú..., fins i tot jo també vaig patir algunes que me les aguantava com podia, i intentava minimitzar amb uns estiraments en els avituallaments.
Al cap d'una hora aprox arribava súper BTT-Andreu..., dinem junt amb l'Oriol i un colega seu i cap a casa... Ufff, quin patiment, quasi tant dur com un IronMan...
No hay comentarios:
Publicar un comentario