Triatlón Aguilas (Murcia) - 18 Mayo 2008

Crònica de Xavi Ensenyat

MURCIA, QUÉ HERMOSA ERES

Triatló Àguilas. Classficatori Campionat d'Espanya grups d'edat.

Dijous 15 Miki i un servidor sortim de Rocarfort-Aragó a les 10.30. Carretera i manta. Dinem a Algemesí (València). Arribem a Múrcia ciutat a quarts de set. Sopem de tapes amb Joaquín i Miguel, dos bons amics murcians (el primer es cosinet del Miki) que ja coneixem del nostres estius 'bojos' per Los Narejos i Lo Pagan. Després anem a fer una copeta però molt de tranquis...

Divendres 16 A mig matí sortim cap a Águilas, que està a 100 km. de Múrcia. Ens instal.lem a l'hotel Cala Real (4 estrelles però normalet pel que fa a servei i menjar). Dinem i fem turisme: Museu del futbol aguileño, castell molt bonic a dalt d'un penyassegat, passeig marítim. Ens posem les sabatilles i anem a rodar 45 minuts. Sopem i sortim a donar una volta. Unes ties ens piten des de el seu cotxe i ens paren (això no passa a Catalunya) i prometo que fou més d'un cop. A Múrcia són les ties les que tiren la canya, però Miki i jo estem tan concentrats en el classificatori que no volem distraccions.

Dissabte 17 Sortim a rodar en bici. Ens creum amb 4 del Mataró a unes carreteres en perfecte estat però semidesèrtiques. Aprofito per conèixer el poble on va nèixer la meva àvia (Jaravia), situat ja a Andalucia. En totat 45 km. de suau rodatge. Dinem. L'hotel ja està ple de triatletes. Es respira un bon ambient pre-competitiu. El Miki aprofita per fer contactes amb gent de tots els clubs (ja sabeu que això li agrada...). A la tarda anem a la platja. Anem a provar els neoprens. El Miki no té bones sensacions però jo el convenço que tot anirà bé. Sopem, donem una volta i anem a dormir.

Diumenge 18. Dia D Sona el despertador a les 6.45. A l'esmorzar ens comuniquen que ja estem virtualment classificats, ja que s'otorguen les mateixes places que triatletes inscrits. Però el nostre esperit competitiu ens fa exigir-nos al màxim (de fet si haguessin tallat per la meitat també ens haguèssim classificat). Durant els prolegòmens ens juntem els 4 catalans que competim a grups d'edat: Ricard Pérez (CN Mataró) i Jordi Mosoll (Cervera Triatló), un nano molt trempat que va venir sol des de Cervera i que va aprofitar per fer contactes femenins dins la organització... A les 9.15 surten les fèmines grups d'edat i a les 10 és el nostre torn. -Natació: 750 metres de neopré amb la mar molt tranquil.leta. Moltes garrotades als primers metres i també al girar la primera boia; segueixo peus i surto amb un temps fantàstic per a mi. 12.30. El Miki em treu 7 segons. -Bici: 20 km. tancats al tràfic. 2 voltes a un circuit amb lleugera pujada a l'anada i baixada a la tornada. Li vaig trepitjant els talons al grup del Miki, a qui tinc just al grupet de davant. Peró quan sembla que ja els tenim, el Miki fa un dels seus relleus i se'ns escapen. El citat Ricard Pérez es queda d'aquest grup i li dic que s'ha d'enganxar al nostre amb dos colons. Ho aconsegueix! Aquest sector il.lustra perfectament la filosofia com afrontem la bici Miki i jo. Ell ho dóna tot i és generós; jo corro amb la calculadora: a roda, atent a tots els talls, guanyant posicions al grup quan ve un revolt... La recompensa al seu gran esforç són 9 segons més ràpid que un servidor... -Cursa a peu: 5 km. (o més?). M'enganxo amb un triatleta del CTOA de Alcorcón, passem a força gent i encara augmento el ritme a falta d'1 km. El Miki diu que va just però fa un bon parcial de cursa a peu (70 de 201). Estic content pq en els 2 sectors de triatló que he fet aquesta temporada només m'han passat dos paios: Dovaño a Sitges i Ricard Pérez a Águilas (aquest nano corre molt).

CLASSIFICACIÓ:

Grup edat 25-29 masculí Temps a meta Natació Bici Cursa a peu *Parcial sobre els 201 que vam prendre la sortida 21. Miquel Lapedriza Triatló Cariñena 1.04.44. 12.23 (107)* 31.55 (46)* 20.26 (70)*

Grup edat 30-34 masculí 22. Xavier Martín Triatló Cariñena 1.05.17 12.30 (120)* 32.04 (54)* 20.43 (74)*

Mentre anem a l'hotel a dutxar-nos és el torn dels élite. Moragues i Royo (Mataró) aconsegueixen classificar-se al quedar entre els 20 primers. Un cop dutxats dinem a un restaurant argentí on el 'Tigre' Gilé (ex futbolista argentí i contactillo meu) ens convida a dinar. Carretera i manta fins Barcelona (750 km.). Arribem a les 23.30, amb perfecta conducció del Miki.
Conclusió: es molt maco competir amb gent de tota Espanya. Fas nous amics i aprens coses noves!