S’han donat tres sortides (9h-10h-11h), sense neoprè perquè l’aigua era a 22ºC. La 1ª pels federats masculins, la segona per les noies, veterans i cadets i la darrera pels no federats.
M’he adonat que m’havia descuidat el dorsal de la bici i hem hagut de fer un “apanyu” amb un que m’ha deixa’t en Pedrito...ell és el 1013 i jo el 113. Així que hem tapat el “0” amb esparadrap i llestos! (= un nyap!)
L’Edgar i en Xavi han sortit els primers, la mar molt plana, però de seguida s’ha vist com hi havia corrent que els feia desviar a tots cap a la dreta. Així, hem pogut col·locar-nos de manera estratègica més tard : - “Pedrito, ponte a la izquierda...déjalos que vayan por la derecha que la corriente nos desviará y iremos rectos hacia la boya!” i sí, la corrent ens ha ajudat i almenys jo no m’he desviat gaire. No sé el meu parcial en l’aigua, però penso que hauré fet uns 13 min o menys perquè sempre li duc un parell de min de diferència a en Pedrito (que no se’m enfadi!). Han canviat el circuit de bici, eren 2 voltes però més llargues, arribàvem fins a boxes i giràvem. Quan estava acabant la primera, just a la pujada....MEC, MEC! M’han tocat el cul a la descaradaaaa! Quèeeee?! Em giro i era en Pedrito que reia com un nen i em deia: Venga Eli, vamossssss!!! je,je. Per variar, el meu amic, s’ha colat i ha girat en una de les rotondes, ha fet més km, i no sé com ha pogut equivocar-se perquè hi havia cons per tot arreu, però ell és així...La meva primera volta, l’he fet força ràpida, tot i que l’Edgar m’ha dit: - Vinga Eli, esforça’t una mica més! Però ho he pagat en la segona (després de 3 setmanes sense agafar la burreta) he afluixat perquè les meves cames ja no donaven per a més. Les transicions, injustes! S’entrava a boxes de l’aigua i de la bici pel mateix costat i els que teníem la bici a l’altra banda oposada totalment hem perdut molt més temps...
Deixo la bici i em poso a córrer, de seguida veig la Judith que ens ha animat de valent: Vingaaaaaaaaa, molt bé!!! I començo a bon ritme. A la meitat del circuit veig la Montse, la veterana del Reus Ploms que m’adelanta i em diu : - Vinga aguanta aquest ritme! I així ho he fet durant tota la cursa. Quan quedaven només uns metres per l’arribada es gira i em diu: - Vinga, corre, deixa’m si pots! No m’ho he pensat dues vegades, he apretat com he pogut i he arribat esprintant. Good sensations! de fèmines 39 de 86 ...però està clar que haig d’entrenar una miqueta més...(sempre dic el mateix!)
L’Edgar molt bé, en Xavi també content i en Pedrito no ho ha fet tampoc gens malament. I l’ànim de la nostra Finisher, s’ha agraït un munt!
Sort per als qui feu Barcelona, que això ja s’acaba, almenys per aquesta temporada...
No hay comentarios:
Publicar un comentario