Ascensió al Pic d'Eina (2.786m) - 15 novembre 2009

Totes les fotos en aquest ÀLBUM-AscensióPicEina
.
Crònica de Dani 'Capi'

Aprofitant les primeres nevades de la temporada i ja amb molt 'mono' d'alta muntanya, el passat cap de setmana vam fer una incursió en el Pirineu francès, en el límit amb el català, amb el col.lega Ernest (fins l'any passat cap de files del Team en els triatlons, esperem que aviat recuperi el seu 'status'; això va servir almenys per començar a posar-lo en forma, jeje...).

Dissabte al vespre ens vam acostar al 'camp base' d'Err, o sigui, 'Can Girós', després d'unes horetes de conducció molt entretingudes fent 'safareig' sobre assumptes interns del Team (ens vam ajuntar 'presi' i secretari), que continuarien a l'endemà en el transcurs de l'ascensió, jeje...

La ruta l'iniciàvem diumenge, després d'un bon esmorzar, a una hora poc matinera (9.40h), després de deixar el cotxe en una esplanada popera al poblet d'Eina. Ens esperaven unes 8h de caminata (anar i tornar) fins el Pic d'Eina segons el rétol (d'això mai et pots fiar), que finalment van ser 8h20' comptant parades diverses per fer fotos i per menjar... En definitiva, ens va anar just per arribar pràcticament de nit (a les 18h en punt).

La ruta es podria dir que no té dificultat tècnica (si no trobes glaç, com va ser el nostre cas), però requereix certa condició físsica, amb un desniell aproximat de 1.200m. Es va resseguint la Vall del riu Eina, amb paratges molt macos, quasi sempre vorejant el riu i creuant-lo algun cop, fins arribar al coll de Núria, amb magnífiques vistes cap a França i cap a Catalunya i de tota la carena (bon punt de mira del Puigmal, de Núria més avall, etc...). Un últim tram 'crestejant' sense dificultats tècniques (tant sols una molesta ventisca) ens porta fins el Pic d'Eina (2.786m), on tenim sèries dificultats per mantenir-nos drets i poder fer la foto de cim, degut al fortíssim vent...
Tot iniciar la ruta ens anem trobant amb una vegetació i colors molt típics de la tardor... El dia comença grissós i amb zones molt tapades, sort que després s'aniria obrint per oferir-nos una bona llum, fins i tot solet, en la collada i l'últim tram d'ascensió, tanmateix com gairebé tota la tornada.

Comencem a veure els primers 'salts' d'aigua...

Erenest 'xupant roda', jeje... La veritat és que va aguantar un bon ritme tota la sortida (tot i patir una mica el 'mal d'alçada' en la tornada), quasi no em donava temps ni a fer les fotos, jeje... I en el tram final de tornada va posar el turbo per no haver de fer ús del frontal.

Bona preparació de cara a properes ascensions i a atacar algun 3.000 ben aviat...

Aquí teniu alguns dels punts més interesants del riu Eina, amb una mica de sol haguessin entrat ganes de fer un banyet i tot, jeje... (però clar, no portàvem els neoprens...; els crampons sí, però finalment no van fer servei).

Panoràmica tot just quan començàvem a veure despuntar l'Eina (cap al fons a l'esquerre)...

I ja estem en el Coll de Núria; des d'aquí magnífiques vistes cap al Pic de Finestrelles i Puigmal (a la dreta arribant al coll), cap al Pic de Lloses, Mal Ase - Pic del Boc, i Pic de l'Home Mort (foto superior, mirant cap a França), cap a Núria i la seva vall, l'estany i el refugi del Pic de l'Àliga (mirant cap avall), i el Noufonts i Noucreus mirant cap al front-esquerre...

El sol es comença a deixar veure just arribat al coll, fet que afavoreix observar amb deteniment les muntanyes i tirar unes quantes fotos...

Ja no sento dir a l'amic Ernest aquella frasse seva tant típica 'pinten bastos', tot i que va controlant amb rigurositat el rellotge i les paradetes per tal que no se'ns faci de nit... Si per mi fos, encara haguéssim anat a fer el Noufonts, jeje...

S'haurà de tornar per fer atacar aquesta cresta, això del Pic de l'Home Mort té un bon atractiu, jeje...

Refugi del Pic de l'Àliga al fons i una mica més abaix l'estany de Núria...

I ja hem fet el cim d'Eina!!!... Tot i que no s'aprecia gaire a la foto, la ventisca era terrorífica, dos segons per fer la foto (amb prou feina per mantenir-me dret) i tira cap avall...

La foto de l'encapçalament amb l'Ernest també és en el cim; la càmera (en possició de dispar automàtic) no se la va endur el vent de miracle, jeje...

Algun tram amb bon gruix de neu, però menys de la que ens esperàvem en general...
Tornada pel mateix lloc, resseguint el riu Eina...

Bona escletxa...

Última mitja hora de sol, cal començar a apretar...

Bona finestra, bon contrast... I ja no queda temps ni llum per més fotos, així que 'colorín colorado'...