CURSA CEC COLLSEROLA

Crónica by Eli

CURSA CEC A COLLSEROLA 22/11/09 16km (18km reals)

Aquest gris matí de diumenge, hem fet la cursa que organitza el CEC per la muntanya de Collserola. Només arribar ens hem trobat al simpàtic de l’Oscar que ha aparcat al nostre costat. Després hem vist la Blanca, en Jordi, la Montse i en Fran. No he trobat a en Jordi i en Dani R. i la primera cosa que m’ha vingut al cap ha estat: - Ja està...aquest parell s’han “rajat”! Sota una cortina de fina pluja han donat la sortida. Amb algunes aturades inicials, degudes a l’aglomeració de participants hem iniciat la marxa pujant cap al cim. He vist que podia seguir la Blanca i m’he dit: - Vinga a veure quanta estona aguanto al seu costat! I allò pujava i pujava....escales, carrers, asfalt, sorra...de tant en tant la munió de gent s’aturava i caminava quan el pas es feia estret. La Blanca, s’esmunyia com un ratolí entre la gentada amb un somriure d’orella a orella, jo la seguia dient...- pas, pas que se m’escapa la companya! Més d’un ens ha increpat...però nosaltres continuàvem avançant...just abans d’arribar dalt de tot, la Montse ens ha animat: Vinga noies, molt bé! Ella anava uns quants metres per davant nostre. Allò semblava que no tenia fi...però en uns minuts ens hem plantat dalt de tot. Llavors només començar la baixada, he vist que la Blanca anava molt més ràpida i que se m’escapava....ohhhhhhhh has estat maco mentre ha durat! He seguit llavors al meu ritme, avançant alguns a les pujades i avantçant-me d’altres a les baixades. M’ha fet gràcia córrer per aquells corriols on de vegades havia sortit en BTT, amunt i avall...per sorra, pedres, fang, fulles, asfalt...Quan just pensava que no hi havia cap referència quilomètrica he sentit que un noi deia: - anem ja pel km 10! Dúiem una hora i ja havíem fet el pitjor...això m’ha animat! Després de tot, no se’m feia pesat, canviant de paisatge constantment. Llavors m’he creuat un noi que m’ha preguntat: eh, tu també vas fer la del Clot, oi?! ... – Sí, si ... – Ah, es que et vaig veure... (mira que provar de lligar en plena cursa! ) Hem seguit serpentejant i hem començat de nou a baixar. Allò ja arribava al final i quan hem tornat a trepitjar l’asfalt he sentit que l’Oscar em cridava: - Ho veus, Eli, ja t’ho havia dit jo que feia pujada! Je,je...hem continuat i quan faltava molt poc per arribar, una altra veu amiga: - Ei, Eliiiiii!!! Era en Xavi Garcia, ostres quina il·lusió que m’ha fet veure’l! Érem ja al darrer quilòmetre de baixada en asfalt i m’han avançat 3 o 4 noies....ostres, les baixades no és lo meu! La feina era meva per tal de no torçar-me els turmells... Al final arribada a meta amb 1h49 (la 24 ena) i just quan en Capi anava a immortalizar-me en la foto-finish, plash! Bateria exhaurida! També és mala sort, no?!

Felicitar a les Carinyena’s girls Blanca-Montse per seu bon temps 1h42, igualment per al Jordi i en Dani que finalment si que hi havien comparegut! i també han fet el mateix crono. Molt bon temps del Capi, que amb 1h22 ha entrat entre els 15 primers.

Doncs res, una bonica cursa trencadora per a gent agosarada amb un gran cor i unes bones cames!

Al acabar hay que abrigarse que hace fresco

Foto en la llegada ( cortesia de Jordi )