Crònica d'Eli 'Caipi'Aprofitant que aquest cap de setmana era per aquí, cosa poc habitual en mi durant els darrers mesos, m’he decidit a fer la mítica “Cursa del Clot”. No m’ha costat gaire “enredar” a en Dani R. i en Jordi que de seguida em van dir que també venien. Llevar-me de bon matí, ja ha estat una altra història, sense entrar en detalls, diguem que ahir no vaig fer massa “bondat”, vaig anar a dormir molt tard i vaig ingerir una miqueta Txacoli i alguna cervesa...(deixeu-m’ho en alguna que altra...).
Després d’haver recollit els pitrals, ens hem trobat amb en Lluís i hem aprofitat per fer-nos la foto de rigor. Després, hem decidit escalfar una mica tot corrent pel carrer Provença. Només començar :- Ai el meu cap! En Dani i en Jordi s’han rigut i jo he reconegut que no estava en el meu millor dia de forma.
Han donat la sortida i quan ja havíem traspassat l’arcada i pensàvem que tot havia començat, ens han fet tornar enrere i han tornat a posar el marcador a “0”. Llavors s’ha sentit un “xupinsasso” a l’estil San Fermines que dins el meu cap ha ressonat com un tro de Sant Joan i aquesta vegada sí, la cursa ha començat.
En Dani anava davant, a en Jordi ja no l’he vist i m’he imaginat que també m’havia passat. He començat pensant en que el meu objectiu, donat com em trobava avui, era aguantar els 10km com pogués. Sense cap referència ni de quilòmetres ni de temps, hem arribat al punt del quilòmetre 5, on ha sonat el xip. Una mica més endavant he sentit: - Noia, on vas tan ràpid?! Era en Búfalo, que corria al meu costat amb el braç ple de venes. Es veu que ahir havia caigut i s’havia fet alguna que altra rascada. Després, l’he perdut de vista. Hem arribat al 8 km i jo començava a notar una mica de deshidratació (ahir vaig beure de tot menys aigua!)...Els dos darrers quilòmetres se m’han fet pesats, amb carrers de pujada i de baixada. Per fi creuant meta, he vist que he arribat en 47min.
Després d’haver recollit els pitrals, ens hem trobat amb en Lluís i hem aprofitat per fer-nos la foto de rigor. Després, hem decidit escalfar una mica tot corrent pel carrer Provença. Només començar :- Ai el meu cap! En Dani i en Jordi s’han rigut i jo he reconegut que no estava en el meu millor dia de forma.
Han donat la sortida i quan ja havíem traspassat l’arcada i pensàvem que tot havia començat, ens han fet tornar enrere i han tornat a posar el marcador a “0”. Llavors s’ha sentit un “xupinsasso” a l’estil San Fermines que dins el meu cap ha ressonat com un tro de Sant Joan i aquesta vegada sí, la cursa ha començat.
En Dani anava davant, a en Jordi ja no l’he vist i m’he imaginat que també m’havia passat. He començat pensant en que el meu objectiu, donat com em trobava avui, era aguantar els 10km com pogués. Sense cap referència ni de quilòmetres ni de temps, hem arribat al punt del quilòmetre 5, on ha sonat el xip. Una mica més endavant he sentit: - Noia, on vas tan ràpid?! Era en Búfalo, que corria al meu costat amb el braç ple de venes. Es veu que ahir havia caigut i s’havia fet alguna que altra rascada. Després, l’he perdut de vista. Hem arribat al 8 km i jo començava a notar una mica de deshidratació (ahir vaig beure de tot menys aigua!)...Els dos darrers quilòmetres se m’han fet pesats, amb carrers de pujada i de baixada. Per fi creuant meta, he vist que he arribat en 47min.
En Dani i en Jordi estaven contents amb els seus temps i jo “conformada” però contenta tenint en compte que avui jo no estava al 100%. Res que amb la tonteria, penso que també els he enredat per fer la cursa de Collserola diumenge vinent!.
CLASSIFICACIÓ:
Francesc Guim 32:43 32:43 3:17
Merce Perez Dubon F-1 39:44 39:44 3:59
Lluis Rey Gomez 42:06 42:04 4:13
Daniel Ramos, Carrera 43:40 43:30 4:21
Jordi Esquerigüela Valero 44:55 44:42 4:29
Elisenda Pracht I Montamat F-22 47:18 47:02
Elisenda Pracht I Montamat F-22 47:18 47:02
2 comentarios:
Hola Eli!
Molt bon temps aquest 47min, i si no estaves al 100% els pots rebaixar força.
Nosaltres vam estar a punt d´anar en plan pirata(sense dorsal), però donat que dissabte al vespre vam fer les 5 milles nocturnes de Cerdanyola ens vam estimar més no matinar.
El proper diumenge a Collserola hi serem una bona colla.
Petons!!!
Gràcies Montse!!!...però encara em falta un munt per estar com tu i com la Blanca...de tota manera mica en mica. A veure diumenge, prometo fer molta bondat dissabte ;.))
Petonets,
Eli
Publicar un comentario