Half i Olímpic de les Angles - 11 juliol 2010

Alguns dels components del Team Tri BCN - Cariñena (Judith, Xavi G., Miki, Neus i Dani), a falta de 5 components més (Blanca, Jordi Catxetty, Santi, Adolfo, Lluís Rey), que vam participar d'un intens cap de setmana triatlètic pel Pirineu francès... En la foto, arc d'arribada dels Altriman (dissabte) com a teló de fons...

Un entorn i uns paisatges de muntanya idonis per a dur a terme un triatló... I allí al fons, el llac de Matemale, on ens esperava la remullada a l'endemà..., aquest any però, i per sort, amb l'aigua més calenteta que en l'edició anterior...

Crònica de Dani 'Capi'

Gran cap de setmana triatlètic i amb bona companyia de tri BCN's (10 finishers de 10 !!!, 6 en el Half i 4 en l'olímpic, tenint en compte que Jose i Vitalla no van poder assistir finalment...).
Per la meva part, content amb el resultat (pos. 45, que encara es podia haver millorat bastant si no m'hagués entretingut tant amb les transicions i si no m'hagués reservat en la cursa a peu, que vaig fer majoritàriament amb la companyia del col·lega Santi...), i sobre tot amb el fet de no tenir aquest cop cap problema estomacal, que és el meu gran handicap en llarga distància... Les compressport van fer bé la seva feina i no em va donar cap rampa al bessó tocat dies abans, i la alimentació va ser força prudent (tant sols un parell de bollitos amb formatge, mantega i pernil, un parell de gels squeezy i un tubet d'aquests que et donen de gel de magnesi, i poca cosa més..., això sí, una bona hidratació...). Sens dubte un dels Halfs més durs que he fet, quasi tant com el de Balaguer d'enguany, però amb un traçat de bici molt idoni per les meves condicions (vaig disfrutar-lo a tope, avançant força posicions), i amb 22-23km de cursa a peu amb una sorpresa-'emboscada' nova d'aquesta edició..., un tram de 800m amb forta pujada...
Bona germanor entre companys, ja reflectida la nit abans amb el sopar que vam fer la majoria a Cal Cofa (Llíbia), la resta estaven al camping de Matemale amb les respectives famílies...; també en els moments previs a la sortida del Half, intentant uns quants ajudar a Jordi Catxetty a reparar la seva cremallera del neoprè... Finalment no va ser possible, així que no s'ho va pensar dos cops..., sense neoprè, jeje... (per sort l'aigua estava bastant menys freda que l'any passat...), i no ho va fer gens malament..., va sortir just enrere meu a 24'', jo vaig fer els 1900m en 34'23'', que no està mal per lo dolentot que sóc aquàticament parlant, jeje... Això sí, la meva transició de pena altre cop... (el doble de temps que els primers, com podreu veure en els resultats...), no hi havia manera de treure el neoprè trepitjant-lo, les compressport encara dificultaven més l'extracció final... I la T2 ja no us dic res (el triple que els demés!!!), clar que aquí ja m'ho vaig prendre amb calma per esperar al Santi i fer la Mitja junts... (vaig aprofitar per donar-li les claus del cotxe a la Neus i preguntar-li si ja era olímpica, que tota contenta i emocionada va respondre afirmativament... Enhorabona Machineeeee!!!).
Una llàstima que no tenim foto de tot el grup, però resulta que just quan arribava jo començava a caure un bon aiguat (i això que tot el matí va ser força assolellat...); vam haver de refugiar-nos i escampar la boira ben aviat sense poder dinar tots junts... (bé, alguns afortunats vam poder tastar dins el cotxe i sota la pluja la paella que els companys de l’olímpic ens havien reservat, jeje...)
Enhorabona a tots/es!!!, acabar un triatló tant dur (tant l'olímpic com el Half) ja és tot un èxit..., i desitjar molta sort a l'expedició al IM de Zürich dins de dos diumenges (Blanca, Judith, Jordi, Xavi G., Santi, Lluis), confiem en que tindrem també 6 Finishers..., ànims companys!!!.
Salut!!!, ens veiem diumenge a la Vila, en aquest cas de reporter-animador...

Crònica de Neus 'Machine': 'ja sóc olímpica!!!'

Ja sóc OLÍMPICA!! qui ho hagués dit fa uns mesos!!!en el seu dia, quan vaig enviar el mail per informar-me sobre el club, en Dani ja em va dir: “...m'atreviria a dir que no sol faràs alguns triatlons sprint enguany, segur que també t'hi llençaràs amb la distància olímpica, ja veuràs,...”,i així ha estat! I es que això enganxa! i...molt!!
La veritat que no vaig ser conscient, quan em van animar per apuntar-me al triatló de les Angles, de les distancies que realment representaven, ja que ni vaig mirar quin era el perfil dels trams ni res, per saber si era molt dura o no, i es que les ganes i la il·lusió podien més.
Va resultar ser un dels tri olímpics més “durets” que hi ha, segons em van comentar companys de l'equip i més, tenint en compte que era el meu primer olímpic! També va ser el primer cop que feia una competició fora Catalunya, on marxaríem a dormir fora i faríem els preparatius allà. Va ser GENIAL!! en tots els sentits, tant amb els companys com en el triatló.
Al començament tenia les típiques pors de saber si el meu cos podria aguantar....si els 1500m se'm farien llargs...si la bici aguantaria per aquells terrenys “mal esfaltats” sense punxar-se...si les cames aguantarien els 10 km finals...si no m'entraria mal de panxa...rampes...i un llarg etc...
Doncs no...res de res...tot el contrari...vaig nedar els 1500m molt agust...al ser més distancia no hi havia aquella angoixa del sprints, i fins i tot permetia concentrar-se en la tècnica al nedar.
Espectacular el paisatge en el tram de bici...vaig gaudir com una nena amb sabates noves, on vaig aguantar bé les pujades interminables i trenca-cames....en canvi...el córrer vaig patir més, que tampoc em va sorprendre, ja que és la pitjor part que porto. Sorpresa en els últims km on ens van desviar per una pujada matadora!!
En els últims km, quan ja s'escoltava el “speaker” felicitant als triatletes que arribaven a meta, se'm va posar un nus a la gola que no em deixava respirar bé. Tot era causat per l'emoció. Satisfacció pura i dura...era el que sentia i que em feia emocionar i viure aquells instants com moments molt especials. Vaig tenir que centrar-me i dir: neus...ara no toca...aguanta i acaba!...va ser passar la meta i aguantar “la compostura” ja que no era plan de fer el “numeret”...però quan vaig escoltar al Xavi G. Dient: “ Neusssss moooolt bé, no??” que em vaig girar i ja les llàgrimes van aflorar per si soles i sense poder frenar-les............... Felicitat.

Més fotos... (totes en aquest ÀLBUM - LES ANGLES)

La duresa de l'Altriman (el dia abans del Half i Olímpic) reflectida en aquesta curiosa foto... Ciclista tot coll amunt en primer pla, IronMan en solitari al fons (poca animació en la distància IM) afrontant el duríssim tercer sector d'aquesta terrorífica proba...

... amb els compis de viatje (Neus i Miki) en els moments previs a la competició.

RESULTATS: