martes, 7 de septiembre de 2010

IRONMAN ZURICH - 25 juliol 2010

Crònica Judith Lluent
El 25 de juliol 6 components de l'equip varen disputar l'IRONMAN de Zurich, Blanca Trenas, Judith Lluent, Xavier Garcia, Jordi Olivella, Lluís Rey i Santi Sánchez. Tots varen ser Finishers.
Foto d'equip, amb Jordi Antolí i Oriol Nonem companys d'altres clubs que també varen viatjar amb nosaltres, ens falten els companys Lluís i Santi.
Zurich ha estat el meu segon ironman i no serà l'últim tot i patiment que vaig tenir durant la marató.
El dia es va llevar fantàstic no plovia després de 3 dies de no parar. No feia ni fred ni calor, ideal.

La sortida a l'aigua vaig optar per la zona pensada només per a les dones, però quan només duia poder 25 m ja vaig començar a rebre cops de homes i dones, érem 2500 a la sortida.
La primera volta a l'aigua va anar força bé, encara que en arriba a l'illa que es creuava per a iniciar la segona volta, anava una mica fora de la millor línia. La segona volta se'm va fer una mica llarga, però bé, sortia de l'aigua amb el temps que més o menys havia pensat.
Durant la transició no vaig veure ningú del equip.
Inicío el circuit de bici, veig que sense massa esforç estic rodant a 32-34Km/h, em dic a mi mateixa que vaig massa ràpid, sinó a la segona volta o pagaré, intento baixar una mica el ritme. Arriba la primera pujadeta la passo força bé. el circuit és molt amb granges i prats increïbles, estem a Suïssa. La segona pujada és més dura i l'acabo pujant però aquí ja vaig més justa. Finalment la rampa prop de la zona de meta, increïble sembla la pujada del Tourmalet, gent a totes bandes animant com energúmens. Bé la baixada i cap a la segona volta a poc de començar-la he de fer una parada tècnica, WC i altres coses. Les pujades en aquesta segona volta ja em semblem més dures sobre tot la segona que mentre tinc la via del tren a la dreta em passa la Blanca que va com una locomotora. Ja quasi arribant a meta he de tornar a fer una parada tècnica WC. Tot controlat.
Segona transició aquí m'ho prenc amb més calma bec força líquid em poso les bambes i a córrer. La primera volta perfecte, però a partir de la meitat de la segona volta començo a tenir molt dolor subabdominal degut a la regla. M'ho prenc en calma camino perquè baixi el dolor i troto fins que em torna a venir. Tinc clar que acabo però no com voldria. Durant el trajecte em vaig creuant i passen els companys que animen a tope. La Motse i la Eli del Jovent, no paren d'animar cada vegada que passo per la seva posició.
Finalment, arriben els 2 km aquests els corro peti qui peti i arribo a meta amb 14:03:36. Allà m'espera primer la Blanca que em fa una super abraçada i la resta de company de l'equip.

Tots Finishers, Felicitats!!!

Aprofito per donar les gràcies pel suport rebut durant tota la Montse (parella del Xavi), que va aguantar al peu del canó i va ser una excel·lent reportera gràfica.

Crònica Xavier García (crònica d'un debutant en la distància)

Km 40 de la marató, sóc l’home més feliç del món. Em dic a mi mateix: Xavi, això ja està fet. Estàs a punt de ser un finisher Ironman. Durant aquests dos quilòmetres que em falten per arribar a meta començo a pensar en tot el recorregut fet. Han estat 7 mesos de preparació, d’esforç, de sacrifiqui, però al creuar la meta el primer que vaig pensar és: ha valgut la pena l’esforç!!!!!

El meu objectiu era acabar la cursa ( debutava en la distància) i ho he fet amb bones sensacions, gaudint de l’ambient, de la gent i amb ganes de repetir.

La cursa es va iniciar a les 7.00 h. Tinc clara l’estratègia. Nedo bastant tranquil, exceptuant els primers 200 metres i al finalitzar la primera volta, on has de creuar una petita illa per iniciar la segona volta. Aquí hi ha molts cops.. Economitzo energia gastant el mínim possible, sense forçar i primer sector fet.

( parcial 1.16 ).

Faig a T1 amb tranquil·litat, potser massa ( trigo 7 minuts en sortir amb la bici). El sector de la bici, el meu “punt més fluix” me’l prenc amb molta calma.

( parcial 6. 40)

Els primers 30 km són totalment plans. Em passa tothom, sóc un pèssim “rodador”. Ja se el que em tocarà entrenar aquest hivern!!!!! Després vindrien dos ports que portaria millor que els primers 30 kilòmetres, però sempre prudent, controlant les pulsacions. Al km 85 el heartbreak hill, 500-700 metres de pujada molt forta però que amb el súper ambientazuuuuu que hi havia ( sembla el Tour de França) es puja sol, i després tornada cap al llac on s’inicia de nou el recorregut.

Menjo i m’hidrato correctament durant tot el sector. Potser massa. Vaig veure molta aigua i isotònic per por a la deshidratació, però no feia massa calor. La segona volta vaig haver de parar moltes vegades a pixar!!! Una altra cosa que hauré de tenir en compte...Que hi farem.

Faig la T2 novament amb tranquil·litat ( 7 minuts més. Segona cosa que hauré de millorar aquest hivern).

Em disposo a córrer la marató. El circuit és empipador perquè havia alguns girs, pujades, baixades, sobretot a l’inici, però vaig agafar un ritme còmode i anava fent. Hi havia molta gent durant tot el circuit, cosa que s’agraïa i em va fer més suportable les 4 voltes que havíem de fer. Seguia amb la pixera que em va fer parar 4 o 5 cops més. Quina ràbia...

(parcial marató 4.15).

Ja sóc un Ironman !!!!!!!!!!!!!! Amb un temps final de 12 hores i 28 minuts.


Ha estat un gran repte. Ha valgut la pena. M’ha ampliat el concepte del que és possible i que si vols, pots fer-ho.

Jo era el primer que pensava, fa un any, que un Ironman era massa..... però a mesura que s’anava apropant el dia cada cop ho veia menys difícil. Ara el meu concepte sobre l’Ironman ha canviat.

S’ha d’entrenar molt. Dedicar-hi moltes hores, però us asseguro que l’esforç s’ho val. És una gran satisfacció personal.

Així, que animo a tots aquells que esteu pensant debutar en Ironman que us “llanceu a la piscina” ja. Que si jo l’he acabat qualsevol de vosaltres també pot.

Des d’aquí felicitar un cop més la Blanca, la Judith, el Jordi, el Santi, el Lluís i també a l’Oriol i en Jordi amb qui vam passar uns dies inoblidables per Zurich.

Felicitats Finishers !!!!!!


CLASSIFICACIÓ:

HOMES

1. Schildknecht Ronnie, SUI, 1979, Thalwil 8:12.40,1

2. Sundberg Swen, GER, 1974, D-Herzogenaurach 8:29.18,9

3. Aigroz Mike, SUI, 1978, Château-d'Oex 8:34.24,6

563. Olivella Pujol Jordi 1969 ----- 10:42.29,1 1:39.48,2

634. Sanchez Santi 1968 ----- 10:50.52,5 1:48.11,6

978. Rey Lluis 1969 ----- 11:30.48,5 2:28.07,6

1369. Garcia Garcia Xavier 1974 ----- 12:28.05,9 3:33.12,2

DONES

1. Thürig Karin, SUI, 1972, Retschwil 9:00.04,5

2. Bij De Vaate Heleen, NED, 1974, NL-Stein 9:23.50,8

3. Lehmann Monika, SUI, 1972, Berikon 9:28.25,6

109. Trenas Hinojosa Blanca 1973 ----- 12:04.25,9 2:28.00,0

233. Lluent Vallet Judith 1971 ----- 14:03.36,0 4:27.10,

1 comentario:

Dani 'capi' dijo...

Enhorabona Finishers, sou unes màkines!!!, 6 de 6 !!!, els Tri BCN a l'alçada dels reptes més durs... L'any passat 7 de 7 a Calella (aquest any a mi em tocava descans d'IM, jeje...), i pel que ve segur que incorporem nous/es finishers!...
A topeeee!!!