Comencem entrenos de cara a la Marató de l'Aneto, un trail de 42km increíblement maco que ja vaig fer farà dos anys i que aquest any repeteixo acompanyada en equip amb Mar Amador.
La cursa d'Alpens de les tres comarques forma part d'aquests entrenos de preparació, que aquest cap de setmana passat ja vaig iniciar dissabte al matí per Collserola i la intenció era completar kilòmetres ja que la feia sense dorsal i sense competir. Per començar diré que aquesta cursa ha sigut una de les més maques que he fet de muntanya, tot i no fer-la de principi a fi. Recorregut preciós per senders i camins ben rodejats de bosc i rierols, un entorn molt verd i frondós en vegetació. Camins molt fàcils al principi però que a partir del km 10 es tornen d'una intensitat moderada a alta en desnivell.
La primera cursa de muntanya que faig sense dorsal i fent 18km del trajecte total que eren un 26km. El dia anterior l'entreno de trail running de 15km per Collserola ja em deixa les cames carregades i les molèsties del genoll que vaig patir en l'entrenament de la setmana anterior, tot i no tenir-les aquest cop, em diuen que no forci la màquina i que vagi amb la calma. Di i fet però disfrutant cada kilòmetre en plena solitud tot i que al principi vaig poder comptar amb una grandíssima companyia de Blanca Trenas, que després d'haver patit una lesió important era el primer dia que el metge li donava llum per verda per començar a córrer de nou ni que fos 20min. Tot un pas que fa evident que la recuperació va molt bé. A partir del km 5 Blanca torna enrere i jo continúo fins al km 9 per després donar la volta. Vaig a un ritme tranquil i constant però sense deixar de córrer en alguna pujada fluixeta.
A partir del km 5 em quedo sola, enmig de la muntanya, la millor sensació que es pot tenir quan vas a la teva bola, inmers en els teus propis pensaments... durant dues hores més o menys en les que vaig disfrutar moltíssim. Després relaxada arribo al poble, per cert molt maco, on impera la calma i encara disposo de 15min per estirar-me en un parc a prop de meta per relaxar-me al sol sense ningú al voltant. Veig que estic genial i em quedo una estona més fins que arriba el moment d'anar a meta i tornar a rodejar-me de gent i ficar-me en el follón de nou. Trobo als de l'equip que ja han arribat i fem petar la xerrada post carrera amb unes bones cerveses...per mi van caure dues, i que bé entraven després d'haver fet l'entreno. Un dels millors moments del matí. M'encanta que a les curses de muntanya són les que millor avituallaments ténen, a l'arribada sempre amb un entrepà de botifarra i un munt de coses de beure i picar, sens dubte són les millors...les carreres de muntanya són genials.
De cara a la Marató Aneto, està clar que aquest any vaig amb un altra idea ben diferent a la que tenia quan la vaig fer per primer cop. Sobretot disfrutar-la en companyia i el temps no té importància, tan sols ser finishers i entrar juntes a meta amb la Mar.
Sempre que vaig a córrer per muntanya sento que és el terreny on millor m'adapto, en el que més disfruto practicant esport i on moltes vegades m'agradaria quedar-me sense tenir que tornar a la ciutat, diria que és un dels llocs on puc estar en ple contacte amb la naturalesa, on la calma impera i on puc meditar amb mi mateixa sense atendre a altres estímuls del voltant que no fan més que interrompre els moments de reflexió i pau que em dóna la muntanya. Així, continúem amb aquest esport que tant m'ha donat sempre i que continúo practicant i definint com el millor que pot existir en el món.
CLASIFICACIONS
MIQUEL LAPEDRIZA 2:24
DANI JUAN SALLÉS 2:34
JORDI OLIVELLA PUJOL 2:41
JOSE GALLARDO 2:45
No hay comentarios:
Publicar un comentario