martes, 4 de junio de 2013

TRIATLÓ INTERNACIONAL B DE BALAGUER - 1 juny 2013



Crònica per Raquel del Àguila

És difícil començar a escriure aquesta crònica sobre el triatló que pitjor he viscut. Potser el més fàcil és parlar primer de les males sensacions relacionades amb la organització i prova en sí. No vull dir, que fos un triatló mal organitzat, que no és el cas, però van haver unes quantes coses que no van acompanyar.
Aigua massa freda per poder fer els 1900, no em queda clara la distància que al final es farà, sembla que 1100. Està ple d'algues, queda un circuit molt molt reduit, sobretot per a tanta gent. Sortim tots junts, la primera volta NO PUC NEDAR, només batir els braços per no enfonsar-me amb els cops de tots els homes que m'estan passant per sobre i que els tinc al davant i quasi no avancen. Horrible, surto de l'aigua cabrejada i descentrada.

Sector bici duríssim, per això no era res nou. Les principals pegues van ser quedar-me curta d'aigua, un dels avituallaments on només donaven una beguda isotònica fastigosa que em va sentar fatal i em va deixar la boca més seca i sobretot el mal arbitratge. Senyors jutges, penso que s'ha de ser més avispat per veure quan una persona està anant a roda. En un tram de pujada, amb un munt de gent al davant i 3 en paral.lel per un carril, per avançar, forçossament en algún moment aquesta distància s'acurta, però no estic anant a roda i això es pot veure. Ojalà pogués possar un turbo i augmentar la velocitat notablement per avançar millor...deixar-me caure...ja...llavors sempre he de disminuir jo el ritme? No puc rpobar a avançar? Potser trigo més del compte, potser em costa més del que m'agradaria, però puc, no tinc perquè frenar la bici i perdre tot el ritme de pujada, com em van demanar que fes. Potser el tema és ensenyar a que la gent vagi per la dreta...o ser més comprensiu en aquests casos. Perquè aquesta va ser una, però després, el mateix jutge em treu targeta groga, quan estic anant en paral.lel i just ell està començant a apretar una mica i, penso que sense adonar-se, tira més cap al costat on estic jo...Ni un segon va passar per jo poder veure cap a on estaba anant i si de cas apartar-me (tot i que jo estaba anant totalment enganxada al marge dret9. Total, un altra cop he de frenar. Em desmoralitzo. Era la 4ª noia i la 3ª no estava massa lluny. Dues vegades el ritme trencat, 5' en el Penalty Box, mentre espero veig passar una noia, boca seca, sumem el cabreig de l'aigua...ufff no estic gens a gust. 




Carrera a peu, totalment descentrada i pensant que aquesta no es la meva carrera, em passa pel cap abandonar, gràcies als ànims i a la meva tossuderia tiro endavant. La mitja marató més llarga, eterna, calor i desànim.

Vaig acabar.

Gràcies als que sempre esteu allà animant. Fora, dins i després de la proba, als que m'esperen a l'arribada amb els braços oberts, els qui em donaran un petò, una abraçada recomfortant.

No hay comentarios: