martes, 27 de mayo de 2008
Triatló-diluvi de Narbonne - 25 maig 2008

Vàrem marxar de Barcelona dissabte al vespre després que el Ruben acabés de la feina. Viatgem sota la pluja i parem a sopar a la Jonquera. Arribem a Narbonne pels vols de les 00:15h a l'hotel no hi ha ningú a la recepció tot i que hem trucat per avisar que arribarem tard. El Jordi ja li comença a pujar la mosca al nas, dient que dormirem al cotxe….. Finalment al cap d'un 10 minuts apareix el recepcionista, ufff!!! Ens ubiquem a les chambres, fem preparatius i anem a planxar l'orella.
6:45h sort que la Blanca es desperta, el meu despertador no ha sonat, s'ha penjat el mòbil. Anem a buscar el dorsal, veiem el temporal de llevant que fa, ja ens imaginem que la part d'aigua "marina" no la farem. Esmorzem i ens preparem per anar a Boxes. En aquest interval l'organització ja ha decidit que el sector de nedar quedar anul·lat i que per tant passarà a ser un duatló.
A les 9:00h fan el brífing i tot queda clar, l'Esprint farem 5km cursa, 30 km bici i 5km cursa finals, el B faran 15km cursa (finalment 17km), 87km bici i 10km cursa (finalment 11km)
Comencem primer els de l'Esprint i un cop acabem el tram de cursa inicial comencen el B. El circuit de bici que pensàvem seria força pla, no és així es un "sube baja" amb una primera rampa a uns 2,5km de sortir de boxes. El pitjor de tot però va estar el vent que en els últims 15km de volta venia de cara i costat.
El circuit de cursa era pla al llarg del passeig marítim y paral·lel al mar.
La Meteo!!! Els que vàrem disputar l'Esprint vàrem tenir una mica de treva i no ens va començar a ploure fins l'últim sector de cursa.
El Supermen i Superwomen de la llarga varen aguantar estoicament 5h de pluja a bots i barrals, el vent era tant fort que plovia de costat, jo que estava filmant duia el parigües de costat i vaig quedar amb tots el pantalon xops fins el culet.
Al video podreu veure l'estat de la mar, el fort vent i la pluja, i el luxe de l'actuació de la Blanca, Jordi i Rubén. VIDEO
Cal a dir, que no erem els únics espanyols, companys del Triatló Vilassar Piri blog i del Triatló Girona Costa Brava web també hi van participar. Mireu els seus blogs
CLASSIFICACIÓ 15km 90km 10km Total
Nois
1er. Olivier Spagnol 00:58:50 02:20:36 00:44:10 04:03:34
2on. Laurent Jalabert 01:02:55 02:13:44 00:48:16 04:04:53
3er. Frédéric Phillippe 00:59:49 02:20:54 00:47:18 04:08:00
69è. Jordi Olivella 01:11:40 02:47:53 00:55:52 04:55:23
174è Ruben Santervas 01:18:22 02:56:57 01:14:14 05:29:31
Noies
1a. Valérie Souvignet 01:15:30 02:58:54 01:05:46 05:20:08
2a. Nathaly Cedat 01:19:32 03:11:14 00:58:22 05:29:07
3a. Karine Marty 01:25:36 03:02:31 01:06:59 05:35:05
9a. Blanca Trenas 01:18:55 03:27:22 01:03:04 05:49:19
Sento no poder-vos informar de la classificació en Sprint no les han penjat encara a la web
Només us puc dir que vaig fer 01:59:06. Espero que les posin perquè hem vaig notar molt millor que al duatló de Vic. Si si, vaig deixar força gent per darrera.
Us passo foto amb el Crack del Laurent Jalabert, el qual va estar molt content de posar-s'hi i petar la xerrada amb Blanca i Jordi sobre la marxa ciclista que s'organitza amb el seu nom.
En resum puc dir que ha estat una experiència extraordinaria i quins cracks que tenim al club, realment Narbonne ha estat una bona prova de foc de cara a Niça.
Afegit 3-6-08: Després de insistir amb l'organització finalment a la següent web http://www.sudchrono.com/ es poden veure els resultats tant sprint com B de Narbonne
Finalment doncs us puc dir que vaig fer la 88 GENERAL de 113 classificats
1a TABARANT Anne F S2F POISSY TRI 00:18:20 00:54:03 00:20:57 01:33:19
2a MEUNIER Bénédicte F S1F TCG 79 PARTHENAY 00:20:16 01:00:51 00:22:22 01:43:27
3a LAURENT Christel F V1F NON LICENCIE 00:23:49 00:59:38 00:23:59 01:47:25
11a LLUENT Judith F S4F TRIATLO CARIÑENA -BCN 00:27:39 01:01:30 00:30:25 01:59:32
No està gens malament, del sector de bici vaig ser la tercera, com ja sabia he de seguir entrenant la cursa….
lunes, 26 de mayo de 2008
Clasificatorio Casa de Campo (Madrid) - 24 Mayo 2008 y Copa del Mundo - 25 Mayo 2008
Adentrarse en el mar - 22 Mayo 2008
Hoy me he dispuesto a afrontar un reto personal: adentrarme en el mar por 1ª vez. Nunca antes lo había intentado porque me daba mucho respeto y hasta hoy pensaba que era superior a mí. Tenía una barrera en mi subconsciente que me lo impedía.
Después de ver a los compañeros este finde en la Triatlón de Sant Feliu, me dije que ya era hora, al menos, de intentarlo.

Judith se ofreció a acompañarme hoy y no lo dudé. Estaba con el dichoso gusanillo en el estómago que te aparece cuando tu estado es de cierto nerviosismo. Prueba es, que la noche anterior soñé que llegaba a la playa y lo siguiente que recuerdo, es que estaba nadando lejos, de vuelta a la orilla y conseguía llegar.
Por fin el día señalado. Pasé a recoger el neopreno que me dejó Rubén (un encanto) y en la playa de la Barceloneta me esperaban Judith (que me ha dado mucha seguridad) y Toni de soporte técnico (indicaciones técnicas y vigilancia, además de fotógrafo oficial). Me puse el neopreno y Judith y yo nos dirigimos al agua. Estaba fría pero se aguantaba y la sensación que tienes cuando vas entrando en el mar y no sientes el agua fría, es alucinante. Nadamos un poquito, lo suficiente para no tocar con el pie a tierra y Judith me aconseja que pruebe a quedarme quieta para ver como se comporta el neopreno. Increíble el poder de flotabilidad que tiene! Sobre todo, me aconseja que mantenga la línea recta hacia la boya ya que hace aire de levante y nos puede desviar. Hago brazadas a tres y veo que la respiración ya la llevo coordinada (esto era algo que me preocupaba ya que los nervios me podían jugar una mala pasada). A partir de este momento voy más segura y seguimos nadando unos metros más. Voy haciendo paradas, de vez en cuando soy consciente de que las piernas no las sincronizo, que cada vez está más cerca la boya amarilla y que ya no lo veo tan complicado llegar. Judith me ánima "que nos queda 1 piscina de 25 mts.". Miro hacia atrás y veo tan lejos a Toni en la orilla que me digo ¡que lejos estoy y que poquito me falta! Al final consigo llegar, rodeamos la boya y sólo queda afrontar la vuelta. Seguimos nadando, también haciendo alguna parada menos, pero esta vez ha sido más rápido y relajado, controlando no desviarme mucho, y plis plas, ya llegué. Guau! Misión cumplida!
PRÓXIMO RETO: SIN NEOPRENO
jueves, 22 de mayo de 2008
Triatlón Aguilas (Murcia) - 18 Mayo 2008
Dijous 15 Miki i un servidor sortim de Rocarfort-Aragó a les 10.30. Carretera i manta. Dinem a Algemesí (València). Arribem a Múrcia ciutat a quarts de set. Sopem de tapes amb Joaquín i Miguel, dos bons amics murcians (el primer es cosinet del Miki) que ja coneixem del nostres estius 'bojos' per Los Narejos i Lo Pagan. Després anem a fer una copeta però molt de tranquis...
Divendres 16 A mig matí sortim cap a Águilas, que està a 100 km. de Múrcia. Ens instal.lem a l'hotel Cala Real (4 estrelles però normalet pel que fa a servei i menjar). Dinem i fem turisme: Museu del futbol aguileño, castell molt bonic a dalt d'un penyassegat, passeig marítim. Ens posem les sabatilles i anem a rodar 45 minuts. Sopem i sortim a donar una volta. Unes ties ens piten des de el seu cotxe i ens paren (això no passa a Catalunya) i prometo que fou més d'un cop. A Múrcia són les ties les que tiren la canya, però Miki i jo estem tan concentrats en el classificatori que no volem distraccions.
Dissabte 17 Sortim a rodar en bici. Ens creum amb 4 del Mataró a unes carreteres en perfecte estat però semidesèrtiques. Aprofito per conèixer el poble on va nèixer la meva àvia (Jaravia), situat ja a Andalucia. En totat 45 km. de suau rodatge. Dinem. L'hotel ja està ple de triatletes. Es respira un bon ambient pre-competitiu. El Miki aprofita per fer contactes amb gent de tots els clubs (ja sabeu que això li agrada...). A la tarda anem a la platja. Anem a provar els neoprens. El Miki no té bones sensacions però jo el convenço que tot anirà bé. Sopem, donem una volta i anem a dormir.

CLASSIFICACIÓ:
Grup edat 25-29 masculí Temps a meta Natació Bici Cursa a peu *Parcial sobre els 201 que vam prendre la sortida 21. Miquel Lapedriza Triatló Cariñena 1.04.44. 12.23 (107)* 31.55 (46)* 20.26 (70)*
Grup edat 30-34 masculí 22. Xavier Martín Triatló Cariñena 1.05.17 12.30 (120)* 32.04 (54)* 20.43 (74)*
Mentre anem a l'hotel a dutxar-nos és el torn dels élite. Moragues i Royo (Mataró) aconsegueixen classificar-se al quedar entre els 20 primers. Un cop dutxats dinem a un restaurant argentí on el 'Tigre' Gilé (ex futbolista argentí i contactillo meu) ens convida a dinar. Carretera i manta fins Barcelona (750 km.). Arribem a les 23.30, amb perfecta conducció del Miki.
Conclusió: es molt maco competir amb gent de tota Espanya. Fas nous amics i aprens coses noves!
martes, 20 de mayo de 2008
Triatló Sprint de Sant Feliu - 17 maig 2008
Un any més, la climatologia va condicionar el desenvolupament d'aquest triatló (ja deia jo abans de començar que està gafat, jeje...), al què ens vam presentar 6 components del Triatló Cariñena, repartits de la següent manera: Judith en la 1ª sortida, el sub-23 Rubinho en la 2ª, i Ernest, Toni Sharkinbike, Miguel Chavero (nova incorporació) i lo Capi Dani en la 3ª (Xavi Mora no va poder assistir finalment per recuperar-se bé d'una caiguda-atropellament); també vam comptar amb la col.laboració i suport d'Asun, que ben aviat s'iniciarà amb els triatlons.
La 1ª sortida (15h, fèmines i no federats) es va desenvolupar amb total normalitat, Judith va fer una bona cursa (pos 128 de 178), més tenint en compte que era el seu segon triatló, va millorant molt ràpid...
Segona sortida: preparados, listos, ya...

Patitos al agua...
Una mica de descontrol amb l'última boya

Los tres mosqueteros de la tercera sortida...

Què fem nois?, us va bé un aquatló?...

Preparando 'el táctica' bajo la lluvia...

Aquest triatleta anava una mica despistadillo, això sí, amb material d'última tecnologia...
Les noies i el nois sense llicència hem tingut la gran sort de disputar la cursa en bones condicions climatològiques.
L'aigua estava força freda, però amb el neoprè no hi havia cap problema.
El tram d'aigua s'ha fet sense problemes, encara que crec que tenia més de 750m, l'última boia vermella era difícil de veure, però deixant-te portar pel grup es passava.
El tram de bici era molt maco per la carretera de Tossa, vaig sortir molt bé i durant la primera rampa d'uns 2 km vaig anar passant a bastanta gent. Després un "sube baja" una mica trencador. S'havia de vigilar perquè la carretera era força revirada. En una de les curbes vaig fer una derrapada de la roda del derrera al més pur estil Valentino, no vaig llepar del canto d'un duro.L'últim tram de cursa crec que el vaig fer millor que l'any passat a Sitges, encara que és el meu gran handicap.
lunes, 19 de mayo de 2008
Neopreno's day - 1 Mayo 2008
Con un poco de retraso, aquí llegan por fin las fotos del 'Neopreno's Day', nueva versión del 'día del trabajo', en que una pequeña parte del equipazo nos marcamos unos entrenillos aprovechando el festivo: sesión de bici por la mañana (ruta de unos 90-100kms) y espectáculo de neoprenos en playa Bogatell por la tarde (siguiendo las lecciones magistrales de Sharkinbike...), para acabar rematando con unas merecidas bravas y refrescos en una terracita de la Rbla. del Poblenou, para que no se diga que todo es deporte... Podéis ver todas las fotos del espectáculo playero en éste álbum (hubo hasta alguien que aprovechó las circunstancias para ligotear con alguna mamá interesada en el tema, jeje...)
martes, 13 de mayo de 2008
Triatló Sprint de Sitges - 11 maig 2008
Crònica de Toni Marcos.....domingo.......06am.......truca el xavi.....toni,bon dia que tal?toni-me estoy haciendo una pechuga de pollo,que sino despres tindre gana.....xavi-has mirat al cel?toni-negativo,no.xavi-no fa bo,pero almenys no hi plou....quedem a les 07h a rocafort amb arago?toni-ok.a les 07h comencem el viatge cap a sitges.nos encontramos a un triatleta en plaza españa.........y seria el unico que nos encontrariamos hasta llegar a sitges.....ivamos.....solos por la carretera.al arrivar a sitges vam trobar el lloc de seguida gracies a la orientacio del xavi.llegamos antes para arreglar un temilla del dosal del xavi y mirar de encontrar al tecnic d'informatica para que me arreglara el tema del xip ( en vic no funciono )..........no habia nadie,cuatro jueces contados, y poco mas.
molts es van 'rajar'.
La natació va quedar reduida a la mínima expressió per culpa de la mala mar (onades molt considerables). De fet, es podia arribar pràcticament caminant (que també té la seva dificultad) fins la boia on es donava la volta. Aixó sí: seguint tota l'estona les instruccions del mestre Toni, a qui imitava corrent (pel marge dret per evitar el corrent) i trencant les onades per sota l'aigua, no per dalt). El cas és que vaig sortir ben col.locat de l'aigua de forma excepcional. En bici vam anar un grup de mitja dotzena que van pencar bastant perque teníem un grup de 50 al darrera que no ens va atrapar. A la cursa a peu (després de desesperar-me a boxes perque no trobava el meu lloc: la correlació de dorsals no era la correcta) em vaig trobar molt bé, tot i que era un sector dur pq el vent bufava amb força i dificultava les coses... De fet, només em va passar el gran Dobaño al km. 2,5. Al final, el meu primer
top-50 a un triatló ajudat per les circumstàncies aqüàtiques i per les ganes de fer-ho be.
S'ha de felicitar al Toni pq va fer el seu primer triatló després de 2 anys. Lo important és que el nostre Sharkinbike vagi recuperant sensacions!!!!
1. Albert Parreño Reus Ploms 50.44 03.52 29.49 17.03
6. Eloi Moragues CN Catalunya 52.30 03.58 29.43 18.49
25. Robert Mayoral CN Reus Ploms 55.02 04.21 30.39 20.02
38. Víctor Dobaño Prat Triatló 57.02 05.15 32.48 18.59
44. Xavier Martín Ensenyat Triatló Cariñena 57.35 04.59 32.31 20.05
175. Toni Marcos Triatló Cariñena 1.13.26 05.51 42.33 25.02
FIns 193 Classificats + 8 retirats + 4 desqualificats + 28 que van fer duatló (tots van fer a partir de 58 minuts)
sábado, 10 de mayo de 2008
Ironman Nice 2008
A falta de 6 setmanes (22 de juny) per la gran cita de llarga distància en la que participarem 4 membres del Triatló Cariñena (Blanca, Catxetty, Rubinho i Dani), aquí us avanço un petit resum-vídeo de l'última edició, que com ja sabeu va guanyar el nostre compatriota Marcel Zamora i esperem enguany torni a renovar títol... Com podreu veure, el traçat de la bici és força exigent, amb ports de consideració, i la marató transcorre pel passeig marítim, sense ombres de cap tipus (pot arribar a ser asfixiant)... Video
lunes, 5 de mayo de 2008
CURSAS VIII LLIGA CHAMPIONCHIP
Durante este puente el TEAM SOMOS UNA BANDA, nos hemos dedicado a hacer cursas de 10 km con el objetivo de rodar y ir acumulando puntitos de la liga champiónchip, por lo que nos hemos desplazado de sde el Papiol, hasta Mataró, pasando por Montmeló en el circuito de Catalunya.Os adjunto algunas fotos, si quereis más información en el blog de Somos una Banda
En el Papiol me tuvo que asistir la cruz roja, porque al ir petao acabé rodando por una pista forestal.martes, 29 de abril de 2008
DUATLÓ DE VIC - 27 abril 2008

Tot anava com una seda, però al començar a rodar amb la bici per escalfar una mica les cames, se m’ha trencat el pedal esquerra. Forçosament hem tornat al parc de sortida, i llavors començar a preguntar a l’organització si algú tenia un pedal de recanvi o..... Semblava que tot estava perdut i que hauria de fer la bici com pogués, però a 15 minuts de l’hora de sortida i de la manera més bucòlica possible, a la cua del bany, la senyora que feia cua just darrera meu i tot comentant la jugada, m’ha comentat que ella s’acaba de posar uns pedals amb fixació i que els altres amb cala normal els tenia aquí, oh oh oh , yupiiii, he canviat el pedal i s’han dissipat els fantasmes.
Ara us presentaré les meves sensacions de la prova, ja que a la resta de l’equip ni l’he olorat, tinc molt a entrenar i millorar.
La cursa doncs, com esperava, l’he començat agafat el meu ritme a la cursa a peu, per poder acabar. La bici un tram molt maco amb pujades, corbes, grava i baixades espectaculars amb bones inclinades. El millor per a mi, cal dir que em va molt millor que la cursa a peu. Sensacions molt agradables i quan ja arribava al parc per fer l’última transició, l’ànim de l’equip ha estat determinant, he fet la transició tant ràpid que m’he deixat el casc al cap, sort que el Dani me l’ha recollit al cap de pocs metres.
L’últim tram a peu ha estat difícil, les cames anaven d’esma, però quan ja arribava a meta tots els mals s’han esmunyit.
Estic molt satisfeta d’haver-lo acabat amb el poc entrenament que porto, el cap de setmana passat encara duia els esquís al peus.
Gràcies especialment a la Blanca i el Jordi, que m’ha descobert aquesta nova disciplina esportiva.
jueves, 17 de abril de 2008
MARATON DE LONDRES - 13 abril 2008
Els nostres incombustibles companys d'equip, Blanca i Jordi, que no es perden ni una, van estar corrent la marató de Londres el passat diumenge, amb uns magnífics resultats. Felicitats a tots dos!; aquí teniu les vivències relatades per la nostra campiona Blanqueta.Com ja sabeu, no acostumo a escriure mai, però aquesta ocasió ho requereix. El passat diumenge 13 d’abril vàrem tenir el gran plaer de còrrer la marató de Londres. Em falten paraules per descriure tot el que allà vaig viure.
7:00h sortida de l’hotel cap a Greenwich: Allà comença l’espectacle. Superman, la cerdita Pegui, Pedro Picapiedra, indios Masais.....tots preparats per a la gran carrera. Als corredors no ens manca de res, aigua, vaselina, begudes energètiques, carpa d’escalfament i el més important de tot fileres i fileres de w.c. : beurk: per a no tenir que fer cap cua.
9:45h sortida marató. Sir, Carlos (Botxy) i Pol del Club de tenis la Salut (18 anys) es capfiquen en que no faci 4h i em fiquen en el seu calaix de sortida preferent.
COMENÇA LA FESTA. Les primeres milles és impossible mantenir un ritme; malgrat sortir endavant, el picar de mans, grits, cohets, confeti i policia que ens vigila com si fóssim élite no et permet mirar el crono, estàs completament capficat per la màgia, l’espectacle i la calor de la gent. Aconsegueixo mantenir el ritme dels meus companys de viatge fins la milla 14. Arribat aquest punt, després d’estona suportant la pluja, el vent i un fred de nassos em despenjo per anar al w.c. Sir crida que no pari però el meu cos demana desesperadament un servei. Tot sortint segueixo a un ritme més suau i sense donar-me compte descobreixo la milla 25. Increïble, quina pena, això s’acaba, l’emoció recorre el meu cos, el públic no para de cridar, picar de mans malgrat el diluvi que cau. No m’ho puc creure!: Crono 3:22:03, sense buscar-ho he fet la meva segon marca. Sir m’esperava a la meta molt inquiet amb una marca de 3:17:53, Carlos (Botxy) 3:15:03 i Pol 3:16:05.
El que fa gran aquesta marató és el públic. LONDRES ÉS UN ESPECTACLE QUE S´HA DE VIURE!.






