Bona representació del Team Cariñena en el Half Challenge Maresme, ni més ni menys que 10 components!, entre ells 3 valentes noies que ho van fer força bé..., i és que cada cop es veuen més Cariñenes en les curses, fins i tot en la llarga distància... Judith, Eli, Adolfo, Jose, Rafa i Marc s'estrenaven en la distància (1900m-90km-21km), i la resta de companys, Lluis, Xavi, Catxetty i Blanca afegien un Half més al seu curriculum...
Enhorabona a tots 10, ja sou Finishers!!!...
Abaix teniu l'enllaç amb les fotos que vaig poder fer (va costar lo seu arribar a Mataró..., tot i anar en bici abans de començar la natació, el control policial era molt estricte i no deixaven entrar al circuit...), i uns enllaços amb videos, reportatge a TV3, foros sobre la polèmica del drafting i demés trampes...
A continuació, algunes cròniques dels nostres companys...
.
Crònica d'Eli 'Caipi'
HALF CHALLENGE, GOOD SENSATIONS...(1.900m SWIM-90 km BIKE- 21 Km RUN)
Ha estat la meva primera Half i la veritat és que l’he gaudit a tope!!!!
Després de dormir només quatre horetes i de preparar el material a boxes, gairebé sense donar-me compte ja donaven la sortida dels primers, els "Pros" i els policies i bombers. Amb molta puntualitat, surten els barrets verds i els blaus sortíem a 5 minuts. Vaig esperar que s’allunyés l’estampida de pingüins negra i vaig començar a nedar pel lateral dret, molt lluny, així vaig estalviar-me el “pressing catch” inicial. De la primera a la segona boia, cap problema, tot dret, però la tercera no la veia...i quan ja es distingia l’arc de la sortida de l’aigua, veig una piragua fent signes de girar. Un grupet vam recular fins la boia que ens quedava totalment a l’esquerra, però un munt de gent se la va saltar i va optar per seguir en línia recta (allà ells i la seva consciència triatlètica). De lluny a la carpa de transició vaig veure la Judith “veloz cuál centella” que ja corria a buscar la bici. 
No gaire més tard, la Blanca em va agafar a la NII i llavors va ser quan vaig juntar-me amb una noia (sense fer drafting, en paral.lel) i vam fer tot el circuit plegades. Vaig veure el Capi animant, i com és habitual en mi, vaig saludar en el moment just que em feia la foto...je,je. La clau del tram en bike, la hidratació i els gels energètics, ja que l’organització no va estar a l’alçada en aquest sentit. Només hi havia aigua i powerade ...El segment de bici, molt millor del que m’esperava, després de la lesió i la manca d’entrenament. Gràcies també al “subidón” de cafeïna que em va procurar els gels que anava ingerint cada 20km. Good sentations! De tornada des del Masnou vaig rodar en grup tot provant de respectar les distàncies, en la mesura del que era possible, ja que tots anàvem al mateix ritme i per moments el circuit es feia molt estret. Un noi que tenia a prop em va dir: - Tu, has venido a pasártelo bien, verdad?! Suposo que feia al·lusió a les bajanades que vaig deixar anar de tant en tant, fruit del meu tarannà i del dopatge cafeinic . Poc després, en Pedrito xiclista, va aparèixer de la nada, saltant-se totes les normatives i se’ns va posar a rodar al costat, - Oye, queréis Powerade o barritas o algo, que llevo de todo?! - Pedroooooooo sal de aquí que si te ven, me dirán algo! Quan faltaven un parell de quilòmetres, vaig treure el plat per relaxar cames, pensant en la cursa que m’esperava després. Vaig fer l’entrada a Calella sola com “una mussola” i la gent no parava d’animar-me - Vinga noia que tu pots!. Després, gorreta, sabatilles de córrer i cap a la cursa a peu! Increïble, però tenia les cames bé i vaig pensar...jo acabo segur! I xino, xano vam anar passeig avall i passeig amunt fins que vam sortir de Calella. Feia molta calor i tots buscàvem desesperadament els avituallaments amb beguda com si es tractessin d’oasis enmig del desert. Vaig aturar-me a consciència, bevent d’aquí i d’alli, i vaig seguir a ritme constant. 
Quan faltaven un parell de quilòmetres per fer la volta, vaig creuar-me amb la Judith i la vaig cridar: - Judith! Diria que vaig ser com una injecció d’adrenalina intravenosa, perquè va seguir com el correcamins “bip, bip”! Va ser allí on vaig coincidir amb el “Monsieur” francés que em va acompanyar fins l’arribada. Quan ja no quedava res, ens endinsem cap al casc urbà...què bé, una estoneta d’ombra vaig pensar...pobreta il·lusa...si arribo a saber la pujada que ens esperava al final! Allí vam trobar la Miriam que una mica més i no em reconeix, no sé on deu tenir el cap aquesta noia...(pensa en Gofres o en Jofres?!). Després d’enfilar la pujada del “turmalet de Calella” que hi havia abans d’entrar a l’estadi amb una munió de gent fent el passadís, em vaig dir a mi mateixa ualaaaaaaaaaa ja està! I tot just quan creuava la línia d’arribada sento la veu dolça d’un nen que crida el meu nom, era en Pau, un alumne de la meva classe que havia vingut des de Sant Pol amb tota la família per animar-me. Em va caure la llagrimeta, la carn se’m va posar de gallina i li vaig fer una abraçada que una mica més i el deixo estabornit! A l’arribada en Marc gairebé m’escanya de l’abraçada i el petó que em va fer i no va parar de repetir-me: - Ho veus, soca, com podies?!
Doncs res, després d’això, només em falta felicitar a tots “els Cariñenus” finishers, especialment a l’Adolfo que també s’estrenava i ho va fer molt bé. Agrair el suport de tothom qui va venir per animar-vos i gràcies també a en Pablo per haver-me enredat a participar-hi i dir-vos que... ja penso en el B de Banyoles...I NEED MORE ENDORPHINS!!!.Crònica de Lluís Rey (més en el seu blog)Hola a tots,
Abans de res dir que diumenge va ser a la primera llarga que vaig pasar-m'ho be de veritat, vam coincidir a estones diferents cariñenas: des de la sortida amb el Marc, que va estar fent un seguiment exhaustiu de tots, el dia abans amb el Dani (capi) i Miki, a la sortida amb el Jordi Olivella, la Blanca i la Judith fent-la petar en els moments de mes nervis al calaix verd, a la bici ens vam saludar amb el Xavi Ensenyat, Adolf!! On et vas ficar??... bé, poc a poc anem coincidint i coneixent mes gent, esperant tenir les noves equipacions per que ens veiem entre tots.
Excepte alguns problemes d'organització de mes o menys importants va ser un dia de Triatló de luxe i que esperem es repeteixi (amb alguna cosa millorada) el dia 4 d'octubre.
Felicitats a tots els finishers!!!!!!!!!!
.
Crònica de Xavi Ensenyat
Hola a tots. Per a una servidor fou una experiència inoblidable, sobre tot per la bona organització, l'ambient i el públic (espectacular la darrera rampa abans d'entrar a meta). És clar que sempre hi ha coses a millorar (a la cursa a peu hi havia trams poc atractius i sense gaires referències kilomètriques). A nivell pesonal, vaig acabart molt safisfet en el meu primer half. Els que em coneixeu ja sabeu que em van més les distàncies curtes (je je en el doble sentit de la paraula...).
Respecte a la famosa polèmica del drafting, comentar que el jutges van filar molt prim (més de 200 desqualificats entre els que trobem a Virginia Berasategui, Julio Cardo, Raul Campeny....), però també és veritat que en alguns trams de la N-II era inevitable anar en grup pq la calçada és estreta i es trobaven moltes bicis.
Volia agraïr sincerament als que vau estar animant: vaig veure el Dani i la Miriam. No sé si hi havia algú més....
Aquí us passo classifcacions amb alguns cracks, alguns VIPS, alguns amics i per suposat els membres del Cariñena.
FELICITATS A TOTS ELS FINISHERS!!!!!
.
CLASSIFICACIÓ:
Club Natació T1 Bici T2 Cursa Temps a meta
1. Clemente Alonso Triatlon Salamanca 26:47 1:54 2:13:50 1:58 1:17:22 4:01:49
2. Timo Bracht Deutschland 28:20 1:23 2:12:38 1:51 1:19:47 4:03:56
4. Francisco Pontano Tri Team Pirineu 26:49 1:51 2:13:53 1:41 1:21:22 4:05:34
15. Richard calle (1er català) Prat Triatló 28:49 1:47 2:17:41 1:42 1:22:47 4:12:44
61. Melcior Mauri 37:03 2:47 2:14:34 1:52 1:32:50 4:29:04
90. Pablo Amorós STIKAFUL TRIATLON 35:20 4:16 2:23:03 2:06 1:28:37 4:33:20
178. Luis Enrique Martinez 38:31 2:42 2:27:18 2:24 1:35:24 4:46:17
301. ALEIX OLIVE C.N.MATARÓ 36:01 2:32 2:21:42 2:36 1:54:24 4:57:13
326. Antonio martinez Prat triatlo 34:35 3:58 2:35:57 2:13 1:42:05 4:58:45
465. Lluis Rey Gomez Triatló Cariñena 38:32 4:34 2:30:17 2:57 1:50:21 5:06:38
563. Xavier Martin Triatló Cariñena 39:58 4:32 2:34:03 2:54 1:50:22 5:11:48
580. JORDI OLIVELLA Triatlo Cariñena 38:24 7:16 2:32:32 2:38 1:52:18 5:13:06
771. LUIS MOYA BONASPORT 33:06 4:27 2:43:33 4:15 2:02:05 5:27:23
883 José A. Gallardo Triatló Cariñena 51:30 7:00 2:49:51 3:53 1:43:41 5:35:53
894 Adolfo Perez Triatló Cariñena 43:34 6:04 2:48:03 2:51 1:56:41 5:37:11
978. Rafael Forcadell TRIATLO CARIÑENA 46:12 6:57 2:51:21 4:18 1:43:51 5:32:37
1006. Marc Carbonell Triatló Cariñena 48:15 4:44 2:45:38 3:00 2:07:23 5:48:57
1110. Judith Lluent Triatló Cariñena 42:30 3:43 2:42:57 3:34 2:25:57 5:58:39
1148. ELISENDA PRACHT Triatlo Cariñena 40:30 3:35 3:09:48 2:36 2:06:31 6:02:58
1152. BLANCA TRENAS Triatlo Cariñena 44:54 4:54 3:03:34 4:41 2:05:10 6:03:10
Fins 2.100 inscrits
.
Crònica d'Adolfo
Hola a todos,
En primer lugar felicitar a los finisher del Cariñena y en segundo y no menos importante a los suporters del Cariñena que nos estuvieron acompañando durante toda la carrera.
Aunque es mi primer half considero que la organización no estuvo mal, instalaciones del box y zona de transición, espectaculares. Salida de natación puntual, recorrido en bici en general sin quejas, había zonas un poco estrechas pero difíciles de ensanchar porque la carretera es justa para meter la ida y la vuelta por un mismo sitio. Lo peor, la carrera a pie, la zona es un poco cutre y se pierde un poco la sensación de competición. Mi queja principal por parte de la organización, no había indicaciones de puntos kilométricos, fallo fácil de solucionar para las próximas. Aunque mi queja más importante es respecto a un elevado, por no decir elevadísimo (me atrevería a decir que más de un 40%) de tramposos, saltándose boyas (aun cuando les avisaban las piraguas) y sobre todo un drafting ESPECTACULAR. Yo no se para que se apunta toda esta gente!!!
Por mi parte, las sensaciones en la carrera, buenas. Salida junto a Eli, nos dimos ánimos mutuamente y controlamos nervios. La bici regulando para la carrera a pie y los 21km bastante bien, sólo vi a la Judith y le solté un VAMOS CARIÑENA!. Llegué entero a la meta y hoy, ni una agujeta. Parece que voy por el buen camino, hace 10 meses no podía correr más de 5 minutos seguidos!! Ahora a entrenar más fuerte para el ironman, lo principal será el coco! FELICIDADES A TODOS LOS CARIÑENAS QUE PARTICIPARON O ANIMARON, UNA GOZADA!!!!
.
Més fotos i uns enllaços interesants...
- Reportatge a TV3, programa 'Entre Línies'... REPORT-TV3 
El guanyador del Half, Clemente Alonso, recollint bidó a 40km/h en l'avituallament de Mataró, punt on va haver alguna caiguda espectacular en entrar grups nombrosos...
Iñaki Castañeda, un autèntic triomfador. Enhorabona, tu si que ets un mega-crack!!!...
Bona representació del Team Cariñena en el Half Challenge Maresme, ni més ni menys que 10 components!, entre ells 3 valentes noies que ho van fer força bé..., i és que cada cop es veuen més Cariñenes en les curses, fins i tot en la llarga distància... 
HALF CHALLENGE, GOOD SENSATIONS...(1.900m SWIM-90 km BIKE- 21 Km RUN)
No gaire més tard, la Blanca em va agafar a la NII i llavors va ser quan vaig juntar-me amb una noia (sense fer drafting, en paral.lel) i vam fer tot el circuit plegades. Vaig veure el Capi animant, i com és habitual en mi, vaig saludar en el moment just que em feia la foto...je,je. La clau del tram en bike, la hidratació i els gels energètics, ja que l’organització no va estar a l’alçada en aquest sentit. Només hi havia aigua i powerade ...El segment de bici, molt millor del que m’esperava, després de la lesió i la manca d’entrenament. Gràcies també al “subidón” de cafeïna que em va procurar els gels que anava ingerint cada 20km. Good sentations! De tornada des del Masnou vaig rodar en grup tot provant de respectar les distàncies, en la mesura del que era possible, ja que tots anàvem al mateix ritme i per moments el circuit es feia molt estret. Un noi que tenia a prop em va dir: - Tu, has venido a pasártelo bien, verdad?! Suposo que feia al·lusió a les bajanades que vaig deixar anar de tant en tant, fruit del meu tarannà i del dopatge cafeinic . Poc després, en Pedrito xiclista, va aparèixer de la nada, saltant-se totes les normatives i se’ns va posar a rodar al costat, - Oye, queréis Powerade o barritas o algo, que llevo de todo?! - Pedroooooooo sal de aquí que si te ven, me dirán algo! Quan faltaven un parell de quilòmetres, vaig treure el plat per relaxar cames, pensant en la cursa que m’esperava després. Vaig fer l’entrada a Calella sola com “una mussola” i la gent no parava d’animar-me - Vinga noia que tu pots!. Després, gorreta, sabatilles de córrer i cap a la cursa a peu! Increïble, però tenia les cames bé i vaig pensar...jo acabo segur! I xino, xano vam anar passeig avall i passeig amunt fins que vam sortir de Calella. Feia molta calor i tots buscàvem desesperadament els avituallaments amb beguda com si es tractessin d’oasis enmig del desert. Vaig aturar-me a consciència, bevent d’aquí i d’alli, i vaig seguir a ritme constant. 
Quan faltaven un parell de quilòmetres per fer la volta, vaig creuar-me amb la Judith i la vaig cridar: - Judith! Diria que vaig ser com una injecció d’adrenalina intravenosa, perquè va seguir com el correcamins “bip, bip”! Va ser allí on vaig coincidir amb el “Monsieur” francés que em va acompanyar fins l’arribada. Quan ja no quedava res, ens endinsem cap al casc urbà...què bé, una estoneta d’ombra vaig pensar...pobreta il·lusa...si arribo a saber la pujada que ens esperava al final! Allí vam trobar la Miriam que una mica més i no em reconeix, no sé on deu tenir el cap aquesta noia...(pensa en Gofres o en Jofres?!). Després d’enfilar la pujada del “turmalet de Calella” que hi havia abans d’entrar a l’estadi amb una munió de gent fent el passadís, em vaig dir a mi mateixa ualaaaaaaaaaa ja està! I tot just quan creuava la línia d’arribada sento la veu dolça d’un nen que crida el meu nom, era en Pau, un alumne de la meva classe que havia vingut des de Sant Pol amb tota la família per animar-me. Em va caure la llagrimeta, la carn se’m va posar de gallina i li vaig fer una abraçada que una mica més i el deixo estabornit! A l’arribada en Marc gairebé m’escanya de l’abraçada i el petó que em va fer i no va parar de repetir-me: - Ho veus, soca, com podies?!
Hola a todos,
El guanyador del Half, Clemente Alonso, recollint bidó a 40km/h en l'avituallament de Mataró, punt on va haver alguna caiguda espectacular en entrar grups nombrosos...
Iñaki Castañeda, un autèntic triomfador. Enhorabona, tu si que ets un mega-crack!!!...
Crònica de Raquel
Gen. NOM CAT TEMPS CLUB /sx /cat
Rampeta final abans d'entrar en meta, tot just enrere la primera noia (Hasna Bahom, 54'46'', campiona de Catalunya de Muntanya 2009). 
Frank i Montse, que no es perden una...
Ya informados de los horarios de salida, y sabiendo que Judith era la primera de las tres salidas y yo el ultimo en salir, tercera salida, significaba que Judith salía a las 15 h y yo a las 17 h para mi un pitorreo, era muy tarde y el agua muy fría jjajaja.
Salida pletorita para Judith y muy buena carrera para ella, la verdad es que fue muy rápida y la parte de swimming salio por mitad del grupo.
Todo el mogollón de golpe, cuando me doy cuenta una chica se intenta subirme por la chepa me giro y le pego un grito la tía se queda flipando jajajjaja, otro que me tira del tobillo me vuelvo a girar y le pego un grito el tío se fue para otro lado jajajjaja, sin querer metí un codazo a un tío que tenia al lado jajajjajaja madre mía eso parecía lucha libre entre pescaos jajajajjajaja
Divendres 10: Aproximació al Lluis Estasen, després d'unes 5-6 hores de caminar sota un lleuger i continuat plugim, però sense perdre el sentit de l'humor, jeje..., amb una pujadeta final bastant bèstia i veient les primeres clapes de neu a poc d'arribar al refugi (a l'endemà, i després d'una bona nevada, ja ens ho vam trobar tot ben blanc...)
... i en el refugi, què millor que una bona sopa calenta i amb bona compayia!!! (xurrupa, xurrupa, jejeje...)
Dissabte 11: després d'una bona nevada, i esperant a la sortida del solet (la vam encertar), ascensió fins l'enforcadura del Pedraforca, passant per la tartera i calçant crampons en els últims metres...
La boira baixava per moments, ara sí, ara no... Adalt ventisca i fred de nassos, així que foto rapideta i tira cap avall que 'pinten bastos', jeje...
... Arribada altre cop al refugi, amb solet tímid, però poc després una bona nevadeta de nou, ens vam lliurar per ben poc, no els amics de raids Laia C. i Raúl, que s'afegien a l'expedició aquella mateixa tarda-vespre...
Diumenge 12: després d'una gran caminata a bont ritme, amb una mica de tot (forta ventisca en una collada, nevada a estones, algun tram de neu fins els genolls, etc...) i improvisant una variant poc coneguda (tant que ens vam perdre i tot, jeje...) per no passar pel tram dels Empedrats, ja que ens havien anunciat, exageradament, que anava el torrent mooolt carregat d'aigua..., vam arribar al refugi del Cortals de l'Ingla, amb el gran privilegi de ser els únics okupes (a part del dos cuidadors del refu, que ens van tractar molt bé...).
Dilluns 13: foto de grup abans de començar la 4ª i última etapa, i la més maca a nivell de paissatge, pel pas dels Empedrats... Per fi veiem un sol ben radiant i que ja ens acompanyaria la resta del dia...
Segon creuament, dels diversos que hi ha, per la torrentera. Anava força crescuda pel desglàs, però no tant com ens havien dit..., amb una mica de cura i saltant per sobre les pedres vam anar salvant tots els obstacles sense necessitat de fer piragüisme, jeje...
... i aquell salt d'aigua i la bassa de sota, tot i estar l'aigua a zero graus, fa entrar ganes de fer un banyet, oi?..., doncs els més atrevits (per no dir sonats, jeje...) no s'ho van pensar dues vegades, en Pere va trencar el gel (mai millor dit) i a continuació 'la vasqueta' Miriam i la Laia Cuevas s'hi van fer una bona remullada, té mèrit la cosa, per no dir co.....ns!!!, jeje...
... i continuem saltant per sobre les pedres, confiant en el gore de les botes i ajudats pels pals.
... i 'colorín colorado', aquí s'acaba aquest preciós tram dels Empedrats.
Foto de grup i final de travessa, hi tornarem per completar la part que queda!!! (cara nord)...
... i per acabar de rematar el fantàstic dia, passejada turistica pel preciós i rústic poble de Bagà i unes begudes energètiques (birres, etc...) en una terrasseta del poble sota un bon solet; què més es pot demanar?...
Crònica de Miriam - 14 abril 2009 (que s'ho va passar de fàbula, jeje...)
Tot i que la més mediàtica del Team és amb diferència la Blanca Trenas, en aquest cas, i una mica de rebot (bé, en posicions capdavanteres, jeje...), sortim en la pàgina 38 de la revista Finisher nº 100, compartint full amb noms com ara el de Xavi Llobet, Pilar Hidalgo (que en la foto venia una mica per enrere meu, entrant junts a boxes) o el nostre amic Melcior Mauri, que ens explica la seva cursa en questa 3ª edició del Duatló d'Igualada...
Crònica de Xavi Ensenyat
Tres membres del Cariñena Team vam defensar els colors del club a la bonica vila marinera de Sitges (a alguns ens encanta especialment el seu ambient....).
El diumenge passat es va disputar el primer triatlo de la temporada, El triatló del Prat.
