Triatló Sprint de Vilanova 2007

Crònica de Miki Lapedriza

Una vegada més s'ha fet el triatló Ciutat de Vilanova (Sprint), amb una gran afluencia de gent, amb quasi 400 triatletes, fent dues sortides, la primera els no federats i les fèmines (crec que també veterans) i la segona sortida els federats.

Gran participació del Cariñena-Jovent 79 (dic gran participació, perque entre els dos equips hem aportat 7 triatletes, per això ens hem de fusionar), en Ernest Giros, cap de files com sempre, en Xavi Ensenyat, inconbustible com sempre, per cert es tot un classic en aquest triatló ja que en porta 6 vegades participant, ja es un "ROCKER OLD", en Xavi Garcia Garcia i un servidor, la primera després de la seva absència per l'operació d'apenciditis que m'ha tingut parat tot aquest temps, i per part del Jovent es de sempre, Jordi Moyano, Victor Peña i Pedro Benach Vallverdú.

El triatló ha començar amb el sector de la natació... no per a nadadors ja que es un swiming-cross millor dit, ja que es te que corre com uns 60 metres per poder començar a nedar, la natació ha sigut bastant agoviant, peus per aquí, peus per allà, que si t'agafen... en fin es nota que no m'enrecordaba d'això, llavors l'Ernest s'ha escapat com sempre i en Xavi i jo ens hem quedat més enrere anant jo a peus del Xavi, fins la primera "boya" que després anavem a la par i mes endavant cap a la segona ja m'he distanciat una miqueta.

A continuació ha arribat el sector de la bici, vamos el que a mi m'agrada com sempre es quan jo començo el triatló de veritat, sortint del boxes i encara amb la sang als braços i prenentm-ho en calma els primers metres hidratant-me i fotent-me el chute de glucosa... per enrere venia la Mquina soviética, l'Alex Carreras tot un ídol meu i sent del Picornell, es com si fos de la casa, llavors entre ell i jo em començat a fer de les nostres, donant relleus, agafant a gent, no colaboraven?, els deixavem... vamos como si hicieramos "asaltos al tren del dinero". Aquest sector no es dur, però com et quedis sol l'has cagat, perque es fan grups grans i t'enxampen. Fins que ens hem trobat el grup del nostre amic Ernest on hi havia el Moyano i cia cap a final del sector i en Xavi anava enrere a poc temps... ja que no ens ha pogut seguir per l'arrencada de l'Alex.

I en el sector del corre ja ha sigut donar-ho tot el que podia, sortint de la bici quasi amb l'Ernest una mica endavant i jo fet pols... amb el meu mister marcant el ritme, però jo anava desfet, anava avançant a gent fins que ens hem trobat amb l'Ernest i hem arribat junts, ja que jo no volia reventar al final, ja que el que volia era trepitjar la linea amb l'Ernest abraçats amb el detall de deixar-me passar a mi primer... tot un detall del decano Ernest, que fa deu anys que va dianbolant pels triatlons.