jueves, 17 de abril de 2008

MARATON DE LONDRES - 13 abril 2008

Els nostres incombustibles companys d'equip, Blanca i Jordi, que no es perden ni una, van estar corrent la marató de Londres el passat diumenge, amb uns magnífics resultats. Felicitats a tots dos!; aquí teniu les vivències relatades per la nostra campiona Blanqueta.



Crònica de Blanca Trenas:
Com ja sabeu, no acostumo a escriure mai, però aquesta ocasió ho requereix. El passat diumenge 13 d’abril vàrem tenir el gran plaer de còrrer la marató de Londres. Em falten paraules per descriure tot el que allà vaig viure.
7:00h sortida de l’hotel cap a Greenwich: Allà comença l’espectacle. Superman, la cerdita Pegui, Pedro Picapiedra, indios Masais.....tots preparats per a la gran carrera. Als corredors no ens manca de res, aigua, vaselina, begudes energètiques, carpa d’escalfament i el més important de tot fileres i fileres de w.c. : beurk: per a no tenir que fer cap cua.
9:45h sortida marató. Sir, Carlos (Botxy) i Pol del Club de tenis la Salut (18 anys) es capfiquen en que no faci 4h i em fiquen en el seu calaix de sortida preferent.
COMENÇA LA FESTA. Les primeres milles és impossible mantenir un ritme; malgrat sortir endavant, el picar de mans, grits, cohets, confeti i policia que ens vigila com si fóssim élite no et permet mirar el crono, estàs completament capficat per la màgia, l’espectacle i la calor de la gent. Aconsegueixo mantenir el ritme dels meus companys de viatge fins la milla 14. Arribat aquest punt, després d’estona suportant la pluja, el vent i un fred de nassos em despenjo per anar al w.c. Sir crida que no pari però el meu cos demana desesperadament un servei. Tot sortint segueixo a un ritme més suau i sense donar-me compte descobreixo la milla 25. Increïble, quina pena, això s’acaba, l’emoció recorre el meu cos, el públic no para de cridar, picar de mans malgrat el diluvi que cau. No m’ho puc creure!: Crono 3:22:03, sense buscar-ho he fet la meva segon marca. Sir m’esperava a la meta molt inquiet amb una marca de 3:17:53, Carlos (Botxy) 3:15:03 i Pol 3:16:05.
El que fa gran aquesta marató és el públic. LONDRES ÉS UN ESPECTACLE QUE S´HA DE VIURE!.



P.D. Superman i Pedro Picapiedra 2:58:00. Vull donar les gràcies al Club de tenis la Salud i més en concret a Guillermo que ens ha donat el privilegi de poder assistir a tant gran event. GRACIES GUILLERMO, la veritat és que Jordi (Sir) i jo ens hem sentit amb vosaltres com a casa. RECORDS A MARC BANANAS. Un petonet molt gran. BLANCA

2 comentarios:

Ironcraig dijo...

moltes felicitats pels resultats i per la crònica!!!

FRANK JIMENEZ dijo...

Aviam quan el Jordi comença un blog, perquè aquest dos si que tenen material per omplir pàgines web.
enhorabuena máquinas¡¡¡¡¡