Els 6 components del tri-Cariñena...
En el pabelló on es recollien els dorsals...
La foto de grup abans de la sortida, amb dos amics més del Provençalenc....
Comentant l'estratègia (o sigui, prendre-s'ho amb calma, després no va ser ben bé així, jeje...) amb el Chivi, en el moment de la sortida neutralitzada...
Dani coronant collada d'Arboç i enfilant la rampa més dura de Montserrat, amb bon teló de fons...
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Judith fent idem del mateix... (fotos gentilesa de l'organització)
Crònica de Judith Lluent
UF UF UF!!! Quina calor que hem patit avui!!!
Avui érem uns quants del Triatló Cariñena i del CCP: Montse i Frank, Albert (Chivi), Óscar Urrútia, Dani, Carles Garrido, Xavi Vilanova i una servidora.
Hem sortit amb retard de Manresa perquè hi ha hagut més inscrits d'última hora, però a les 8:15 aproximadament ja rodàvem.
Tot ha anat molt bé fins arribar a Monistrol, encara no feia massa calor, fins hi tot la primera hora teníem el cel tapat per una lleugera capa de núvols o boira.
Passat Monistrol a enfilar la pujada a Montserrat, he anat més bé del que en un principi esperava, i amb uns 38 minuts he arribat a l'encreuament del monestir. He suat un munt, pujant ja començava a amenaçar la calor. A l'avituallament m'he begut un munt de líquid, quasi un litre d'aigua i mitja pepsi.
Mentre reposava el líquid perdut han arribat el Miquel i la Meritxell del Jovent, que venien més frescos que jo, quan marxava hem quedat que ja m'atraparien a la pujada de l'Obac i així ha estat.
Pujant a l'Obac, els últims quilometres se m'han fet eterns i més quan he començat a sentir al clatell la furgoneta escombra. Per fi el coll, un altre cop a reposar líquid, omplir bidons i m'he menjat un plàtan.
I després la dolça baixada per recuperar fins a Terrassa.
Ara tocava el mític Estenalles, i així ha estat, primer unes rectes que piquen en pujada passant per Matadepera, aquest tram encara hi havia alguna ombreta, però a mida que van passant els quilometres el solano ja feia de les seves. Quina calor!!!. A uns 4km del coll i després d’uns 3 km escoltant la furgona escombra m'he baixat de la bici, anava més marxa enrere que endavant, no passava de 7,7km/h.
Molt amables dins la furgona i amb una coca-cola fresqueta m'ha pujat al coll i allà dalt m'he tornat a enfilar a la bici per així definitivament arribar a Manresa, anava ja tant enfilada a la baixada perquè no volia tornar a sentir el soroll del motor de la furgoneta, que quasi em passo l'avituallament de Talamanca.
Per fi, després d'unes 6h de portar el cul sobre la bici, he arribat a Manresa, no he estat l'última però de que poc li ha anat!!!
Igualment missió acomplerta, feia quasi un mes que no feia cap tirada llarga de bici.
Ara a la tarda després d'un dinar-berenar-sopar a les 17h i un cop feta una bona dutxa, m'adono del que varen patir els nostres companys a la calorada de Niça.
Bon estiu a tots!.
Avui érem uns quants del Triatló Cariñena i del CCP: Montse i Frank, Albert (Chivi), Óscar Urrútia, Dani, Carles Garrido, Xavi Vilanova i una servidora.
Hem sortit amb retard de Manresa perquè hi ha hagut més inscrits d'última hora, però a les 8:15 aproximadament ja rodàvem.
Tot ha anat molt bé fins arribar a Monistrol, encara no feia massa calor, fins hi tot la primera hora teníem el cel tapat per una lleugera capa de núvols o boira.
Passat Monistrol a enfilar la pujada a Montserrat, he anat més bé del que en un principi esperava, i amb uns 38 minuts he arribat a l'encreuament del monestir. He suat un munt, pujant ja començava a amenaçar la calor. A l'avituallament m'he begut un munt de líquid, quasi un litre d'aigua i mitja pepsi.
Mentre reposava el líquid perdut han arribat el Miquel i la Meritxell del Jovent, que venien més frescos que jo, quan marxava hem quedat que ja m'atraparien a la pujada de l'Obac i així ha estat.
Pujant a l'Obac, els últims quilometres se m'han fet eterns i més quan he començat a sentir al clatell la furgoneta escombra. Per fi el coll, un altre cop a reposar líquid, omplir bidons i m'he menjat un plàtan.
I després la dolça baixada per recuperar fins a Terrassa.
Ara tocava el mític Estenalles, i així ha estat, primer unes rectes que piquen en pujada passant per Matadepera, aquest tram encara hi havia alguna ombreta, però a mida que van passant els quilometres el solano ja feia de les seves. Quina calor!!!. A uns 4km del coll i després d’uns 3 km escoltant la furgona escombra m'he baixat de la bici, anava més marxa enrere que endavant, no passava de 7,7km/h.
Molt amables dins la furgona i amb una coca-cola fresqueta m'ha pujat al coll i allà dalt m'he tornat a enfilar a la bici per així definitivament arribar a Manresa, anava ja tant enfilada a la baixada perquè no volia tornar a sentir el soroll del motor de la furgoneta, que quasi em passo l'avituallament de Talamanca.
Per fi, després d'unes 6h de portar el cul sobre la bici, he arribat a Manresa, no he estat l'última però de que poc li ha anat!!!
Igualment missió acomplerta, feia quasi un mes que no feia cap tirada llarga de bici.
Ara a la tarda després d'un dinar-berenar-sopar a les 17h i un cop feta una bona dutxa, m'adono del que varen patir els nostres companys a la calorada de Niça.
Bon estiu a tots!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario