Duatló de Barcelona - 22 març 2009

Foto de grup abans de la cursa (13 Cariñenes, a falta de Miriam que va arribar amb el temps just...)

Raquel ens va brindar el 2on podi de la temporada en categoria sub-23, aquest cop en segona posició, enhorabona makineta!!!...

.

Crònica d'Eli 'Caipi'
Avui el Capi no m’ha fet xantatge per escriure... aquestes quatre ratlles, son totalment voluntàries i desinteressades...(ni us explico que m’ha dit per subornar-me!...je,je)
Doncs res, una vegada més ens hem trobat a la Mar Bella per participar en la Duatló de Sant Martí. Hem arribat amb temps suficient per instal·lar-nos a boxes i poder escalfar una mica....no tots “els Cariñenus”; però, la Míriam com totes les coses bones, s’ha fet esperar i ens ha fet patir una miqueta. Els llençols se li havien quedat enganxats i ha hagut de fer xantatge econòmic al maquinista del metro perquè anés a tota màquinaaaaaa i així poder arribar a temps...je,je com és habitual en ella no ha perdut el somriure!
Només han donat una sortida, semblàvem tots ñus de la sabana a l’estampidaaaaa amb lleons seguint-nos els talons. La Montse, la Raquel i jo, hem aconseguit córrer al mateix ritme durant el primer sector. He tingut la sorpresa d’una nena de la meva classe que ha vingut a fer de “claca” amb tota la família...i quan he sentit que em cridaven m’ha donat una injecció d’adrenalina molt gran, gràcies Paula!
Després, hem vist passar el Dani, el Búfalo i l’Edgar que anaven força més endavant. Al sortir de la transició la Montse ens ha dit: - Vinga, poseu-vos a rodaaaaa!!! Però, mare meva si n’està de forta la noia que ha sortit com una bala sobre dues rodes!, no he volgut ni mirar el comptaquilòmetres; però anava que se les pelavaaaa! Els he dit que anessin tirant que jo no tenia pressa (je,je) i ella i la Raquel, mica en mica, s’han distanciat. El circuit de bici ha estat talment de “sisi de last”! (mariqueta l’últim!) Bicis per tot arreu, per tots costats, rotondes i girs al més pur estil “cannonbol”, passo per on puc encara que no en tingui ni idea! Amb una mica de ventet, però, el recorregut ha estat ràpid. Després, transició i cap a la darrera etapa. Quan enfilava la primera recta, veig la Miriam que ja finalitzava l’etapa...Què, superpoders?! Ha volat?! Com s’ho ha fet????!!!!
Resulta que ha punxat i s’ha tret el xip, per poder “reenganxar-se” i finalitzar la cursa. Molt bé Miriam, sense desmoralitzar-se i sense perdre l’entusiasme...i es clar que sí!
La Raquel-machine, ha fet podi, ha quedat segona, la nostra campiona benjamina, felicitatsssssssss!!!! Per cert, molt bé els seus pares que no han parat d’animar-nos ni un sol moment...
Al final hem quedat quartes per equips, molt a prop de les noies del Terrassa que ens han guanyat per ben poc... i els nostres nois també ho han fet molt i molt bé...encara que pel que he sentit, un ha fet una volta de menys en bici i per compensar, com a bon company, l’Adolfo se n’ha marcat una de més! Ai... que amb nervis i sota pressió no sabem contar fins a 5 i ens equivoquem!
Al final foto de podi de la supergirl Raquel i foto amb en Mauri amb qui hem estat fent-la petar una estoneta. Un crack mític molt simpàtic, que també es prepara la Half de Calella...prepara’t Mauri que jo també m’hi he apuntat...ja pots tremolar!
Doncs això és tot amics meus, i recordeu no oblideu mineralitzar-vos i vitaminar-vos!!!

CLASSIFICACIÓ

Més fotos de la cursa... (tot el reportatge en aquest ÀLBUM)