
Imatge un tant insòlita la que podeu veure a dalt, amb un infiltrat ciclista (per cert, on està el casc, 'calveras' ??!!, jeje...), que degut a les últimes lesions ho va haver de seguir a dues rodes... Ànims i paciència Jordi 'Catxetty', et desitgem una ràpida recuperació!!!...
.
Crònica de Xavi Garcia
A les 8.15 arribo a Gavà, aquet cop acompanyat pel meu pare, un maratonià consagrat. Recollida de dorsals i obsequis. Salutacions al carinyena Santi i coneguts del meu pare del C.A Running i cap a la granja a fer un cafè. És encara aviat i fa fred. Pel camí ens trobem la Blanca, en Jordi ( des d’aquí un cop més ànims i espero que ben aviat torni a donar la guerra que ens té acostumats) i en Rafa dels corredors.cat, company de la Blanca i Jordi.. Em pregunten quin temps vull fer. Ells volen fer sobre 1.37.
Quedem de trobar-nos a la sortida i d’anar per darrere la llebre d’ 1.35. A les 9.29 es dóna la sortida als corredors amb cadira de rodes i un minut més tard sortim la resta de participants. No veig ni a la Blanca ni al Rafa. Ràpidament penso la nova estratègia de carrera: objectiu de la cursa agafar a la “llebre Blanca”. Segur que ja han sortit més ràpid del que han dit, ji,ji,ji.
Així que començo a agafar un ritme alt i em poso a 4.15 des del primer quilòmetre tot pesant, ara els agafaré, segur que els tinc davant!!!! Van passant els quilòmetres i no els trobo però vaig bé i segueixo a aquest ritme.
Cap el kilòmetre 5-6, primera alegria. Em trobo al Frank, va amb la llebre d’ 1.30. El saludo. Ràpidament penso que em quedo aquí, que ja vaig bé. Cap el quilòmetre 9 penso que quan doni la volta ja em trobaré la “llebre Blanca” i podré decidir que faig. Passen els quilòmetres i no els veig. Pensant en el tema i mirant a l’altra banda, perdo també al Frank. Em trobo bé, miro el crono, calculo i ... puc fer marca personal!!!!!. Ja no penso en res més que en la cursa.
Finalment, es fan bons els pronòstics: Marca personal 1.28. 50.
Un cop creuada la meta, em pica la curiositat. On és la Blanca i el Rafa? Parlo amb uns coneguts del meu pare i de repent apareix en Rafa i després la Blanca
Bueno, aquí acaba la meva aventura de mitges maratons que va començar al més de novembre amb la mitja de Ripoll i després li han seguit Behobia, Lisboa, Sitges, Terrassa, Granollers, Barcelona i Gava. Acabo amb bon gust de boca. Això em dóna molta confiança pel gran objectiu d’hivern: La Marató de Barcelona.
Salutacions a tots!!!!!!