Triathlon de la Côte Rocheuse: Port Vendres - 18 abril 2010

Crònica d'Eli 'Caipi'

Uns quants de nosaltres ens vam aventurar aquest diumenge a participar en el primer triatló de la temporada. Vam traspassar la frontera per anar a competir a terres Gal.les. En Xavi G., en Marc “cargol”, en Marc “rissus” i jo, vam buscar-nos una “guarida” prop de Colliure. Dissabte, vam anar a les platges de Port Vendres a fer de pingüins i nedar una miqueta, ostres l’aigua estava glaçadaaaaa de veritat! Després, vam anar a rodar per la costa a peu “al trote cotxinero” de casualitat vam poder mirar les fotografies espectaculars d’en Jean Arthus Bertrand, que estaven exposades en un dels parcs. Per la tarda en Xavi i en Marc R. tenien intenció d’anar a reconèixer el circuit de bici. Mentre, en Villacampa i jo anàvem a retirar dorsals i a fer de cotxe suport. Al final, només va fer una part del circuit el rínxols al que vam poder seguir amb el cotxe des de lluny. Tal i com se’l veia, ningú hagués dit que allò pujava i pujava...costava de creure, però ho feia a plat com si res.

Volíem veure el partit del Barça, així que vam sopar a “l’heure française” en una pizzeria. Diuen que en Marcel Zamora abans de cada Ironman endrapa una pizza de tonyina, nosaltres no vam voler ser menys i ens vam cruspir unes pizzes i uns gelats que ens van deixar ben servits.
Del partit al final “rien de rien”, com que el feien en diferit i ja sabien el resultat, els del bar van optar per no sintonitzar-lo així que vam tornar al cau a preparar les coses per la cursa. Bona convivència mestres-fisios que ens vam fer uns tips de riure amb les sortides d’en Marc V. en el nostre “mini-staaaaage” je,je...

Diumenge, ens llevem a les 8h30 per fer un bon esmorzar i anar cap a boxes a trobar-nos amb els companys. Per part del Tri BCN Cariñena, esperàvem la Judith, en Miki, la Blanca i en Jordi. En Marc, esperava els seus companys “mega-cracks” del Lourdes Triathlon.

Abans d’entrar a boxes, ens marquen com a vedelles a punt d’entrar al “mataderu”, ens enfundem els neoprens i escoltem les indicacions del jutge àrbitre. Ens diuen que l’aigua està a 12ºC, que hi ha una única sortida i que en el tram de bici seran molt estrictes amb les targes.

Tots a l’aigua i un crit uníson, gggggggggrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaahhhhh!!!!! Uns quants ens vam enfilar a les barques, quin fred! Sortida i penso que mai havia rebut tants cops de peu a la cara i per tot arreu...i si no pregunteu-li al Xavi que va rebre “un crochet” de dretes i li van quedar les senyals marcades a la cara. Fem una volta a les boies i...els caos total. La rampa per la qual haviem de sortir no aguantava i relliscava i els triatletes s’amuntegaven estampats al més pur estil “humor amarillo”. Vaig veure en Jordi com s’esperava mentre mirava com davant seu uns quants fins i tot es pegaven cops de puny. Ràpidament vaig decidir l’opció N, agafar-me a un pNeumàtic i provar d’enfilar-me com un “mico”, amb l’ajut d’un noi vaig aconseguir sortir d’aquell infern. La Blanca va explicar que li van passar per sobre i que la van haver de “pescar pels braços” dos àrbitres. Els peus ni els notàvem, travessem el moll i saltem altra vegada a l’aigua. Massa fred, per mi impossible reaccionar i nedar bé. Agafem la bici i a pujar s’ha dit! Un circuit de 22km de tobogans arran de costa, amb molt de vent...això sí unes vistes espectaculars. A pocs quilòmetres veig el meu rissos que ja tornava com una exhalació, anava dels 15 primers! També veig la Judith a uns metres i cada vegada que a les pujades m’hi apropo a la baixada se m’allunya com un coet sobre rodes. Molt millor sense “drafting” que a França no és permès, cadascú amb el seu propi esforç. Pel camí em vaig creuar amb en Miki, en Jordi, en Villacampa i en Xavi, que ja tornaven. Per fi vam arribar a la frontera, el punt més alt del recorregut, mig plàtan i se’n torne-m’hi! La tornada millor, les pendents iguals però el vent ajudava una mica més. Arribem a boxes i el que no sabíem era que allà començava la tercera part de “2010 Odisea en Port Vendres”! Un “pepino” de 5km de pujada serpentejant fins al far de “no man’s land” (terra de ningú) amb una ventada que s’emportava fins i tot les pedres. Ostressssssss, un circuit per acabar cuit en una triatló, que ara ja sé perquè es diu “Côte Rocheuse” (Costa rocallosa). Veig la Judith que em diu que faci cap, que ella ha petat, ens creuem amb els garçons i en Xavi m’aconsella prudència i reserva que queden 2,5km de pujada. Arribo al far i ja pensava que allí havíem de fer el salt de l’àngel cap a baix, giravolta i avall que fa baixada. Veig la Blanca a uns metres, em sento bé i no afluixo el ritme...per fi arribo a port, pujadeta i cap a boxes. Entrada triomfal a meta (pel fet d’haver aguantat!) amb els meus supporters esperant-me. Em regalen una rosa i em col.loquen “l’escarxofa” del speaker...et alors mademoiselle?! En quatre paraules explico que ha estat molt i molt dur, però a la vegada un paisatge fora de sèrie. Entra la Blanca a uns minuts i en Jordi (per xinxar) fa senyes al presentador de l’acte de que també parla francès. La pobre es troba amb el paio que li “enxufa” el micro i ella diu : “muy duro però muy bonito...ai ai que en francés no sé decirlo...”. Tancant l’actuació “Carinyenil” entra la Judith enmig de l’eufòria meva i de la Blanca que vam enretirar el speaker per rebre la nostra companya!Els temps molt exagerats, res a veure amb un Olímpic “normal”. Però tots molt contents, sobretot en Marc que va fer la 25ª posició i el seu equip del Tri-Lourdes va guanyar per equips amb molta diferència. Molts, van entrar entre els 6 primers. Van pujar a podi i en mostres de la simpatia que li tenen ens van regalar la copa “amanidera de Wimbledon” amb la qual després vam bromejar i ens vam retratar en grup, perquè nosaltres ho valem!

Disculpeu per la “megacrònica” però una experiència així no es pot resumir en 2 ratlles...
CLASSIFICACIÓ:
(Recontracrònica pel Marc “Rissus”)

Petit recull de momentets del “staaaage weekend tri-atlètic” (o pilladures d’ un gragaaari):

1. Moment Villacampil de “ostiss” ara m’aifotut la silicona a les gafes i no pare d’entrar-me aigua. (i al bungalow netejant-les amb el fregall...sort que no hi havia un “nanas”)
2. Moment Xavi de...”ah!, però no us poseu roba interior sota el mono?!” (resposta negativa a no ser que et posis 200 grams de vaselina...)
3. Moment Villacampil de Ostiss si m’escolten o em miren no puc pixar....què voleu...sóc raro...” (això sí...tots i totes pixem dins lo neopreno....)
4. Moment Xavi tovallola al microones perquè s’escalfi (no ho proveu mai amb el canari si us plau)...sorprenentment...al matí següent ho va repetir amb...UNA POMA!!
5. Moment de staaaaage mecànic de com posar i treure una roda del darrera (i si punxo a l’IRONMAN??...que noooooooo!)
6. Moment yogurt de figa de l’ Eli (ojo als ,malpensats....)....discussió de què són prunes i què són figues....(si tot ho veus = Villacampeee no nem bé...).
7. Moment Rissus de justificacions varies per excusar una ingesta sobrehumana de Nutella i de tot el que se’m posa davant...(si el Del Corral se’n fot...jo el doble!).
8. La famosa “LLamada del ahorro” (wweeeeno....del ahorro-cagorro...disli com vulguis...).
9. Moment Miki “como usar un neopreno post ataque de Freddy Krüger o una manada de tigres hambrientos”...i nedar ràpid a sobre!
10. Moment Jordi de “com rendir amb una ruptura fibril·lar on t’hi cap un ñu sencer a dins”.
11. Moment blanca de “chica pescada por arbitros tras ser acorralada por una manada de truch@s triatléticas agresivas”.
12. Moment Judith de “ostiss que dur!...ah! que el 9 de maig hi ha una Half??? Pos demà m’apunto!!” (collons! I no es broma ke ja ho ha fet!!!).

A tots...gràcies pel cap de setmana!!!

Al caraju! –MARCO-

Crònica de Judith

Crònica molt bona ELi, felicitats. Complemento amb les meves sensacions.
Matí radiant, primer pensava que passariem molt fred, però el sol ha sortit i amb força. Prova d
L'aigua freda a més no poder, la transició per la passarel·la del port, semblava que tingues dos boles en lloc de peus. El millor de tot l'escalada per la paret i pneumàtics amb ajuda final d'algú que estava al moll, sort d'ell sino ni surto.
Com tots en la sortida massiva vaig rebre per tot arreu al vespre vaig veure el morat que tinc a la cuixa esquerra
La bici espectacular, unes vistes impresionants, sort de les baixades que em servein per recuperar temps, les pujades a ritme com podia sobretot l'última rampa d'un quilometre mig sem va fer llarga.
Per últim el tercer sector el vaig fer com vaig poder les cames no em funcionaven, vaig caminar tres o quatre vegades, el millor de tot va ser quan la blanca que em va passar a mitja cursa a peu, em viu quan arribi et vinc buscar, va estar molt bé, però em va fer pensar que em vei com jo sentia, segur que va pensar "esta tia esta muertaaaaa!!!".
Com molt ve diu l'Eli després d'esbufegar uns segons em van posar l'escarxofa del spiker.
La meta va ser el millor auguri, amb les dues crack Eli, Blanca fent un festival de la meva arribada, MIL GRACIES NOIES.
Triatlo preciós, dur però que molt recomenable. MOLT BON ENTRENAMENT de cara al Iroman.

Salut a tots!!!

Crònica de una que penja els esquís i sense transició es puja al triatló