Me sentía bastante bien, y con los gritos de ánimo que escuchaba, seguí fuerte en la bici. Me puse muy contenta al ver que habían mucha bicis en la zona de transición y yo no era de las últimas saliendo del agua.
Carú
Me sentía bastante bien, y con los gritos de ánimo que escuchaba, seguí fuerte en la bici. Me puse muy contenta al ver que habían mucha bicis en la zona de transición y yo no era de las últimas saliendo del agua.
Barcelona va viure el passat diumenge la gran Festa del Triatló, bon punt final a una temporada molt farcida de competicions, que va comptar amb una petita representació de Cariñenus en la modalitat olímpica (la majoria ja havíem donat per acabada la temporada dues setmanes enrere) i una massiva participació d'uns 3.500 triatletes (i això tancant inscripcions unes quantes setmanes abans).
Godoy, Llobet i Pellejero en el cap de cursa del sector ciclista...
Els mega-cracks i dominadors de la proba (Godoy, Llobet i Gómez Noya en relleus) just després de passar per l'Arc de Triomf...
Les mega-cracks (podium femení: Stimpson, Vodickova, Ledesma), en el mateix punt, avituallant...
Edgar Ferrer (2:07:00). Podeu veure crònica més abaix...Crònica d'Edgar
Hola a tothom. Com ja sabeu, el passat diumenge es va disputar la darrera triatló d'enguany. La triatló internacional de Barcelona, que tot i ser la més internacional d'Espanya, no necessàriament és la que te més nivell tot i l'assistència d'alguns professionals. Per a mi era un bon objectiu, a més d'una gran motivació donat que ja havia assistit algun any com a espectador i el cert és que m'entraven ganes de disputar aquest tipus de proves. Va ser precissament l'any passat a BCN que vaig decidir començar a entrenar les triatlons. El cert és que aquesta 1a temporada com a triatleta m'ho he passat en gran, he pogut disfrutar tant de les carreres com dels companys, i és per això que havia de finalitzar la temporada amb una bona actuació. Vaig intentar preparar-ho tot bé, que cap detall se'm passés per alt i després tenir queixes... Arrivo tocats 3 quarts de 7 i ja em trobo al Xavi Garcia als boxes. Sabia que el Jordi i la blanca havien de voltar per allà, amb una ullada no vaig aconseguir veure'ls, així que em centro en prepar el material per deixar-ho tot al seu lloc. Una vegada preparat tot començem a escalfar suaument el Xavi i jo, els carrils de boxes eren tant llargs que quasi podiem escalfar allà mateix.. A continuació ens posem el mono, i cap al mar... allà ens trobem tots els representants del Cariñena team; Jordi, Blanca, Xavi i jo (Edgar). No m'enrecordo ni que vam parlar, alguna tonteria suposo, la qüestió era la mar..i collons com estava. Potser ones de fins a 2 metres, però a mi això... total, haviam de competir igualment. Al agua pato, vaja.. a la primera onada perdo les ulleres.. merda, començen els nervis (hauré de nedar sense ulleres.. i com es fa això??), surto a la bora del mar, me'l quedo mirant, esperant... siiiiii, mira!! ja tenim les ulleres de nou surant... ràpid les agafo i res, a esperar la sortida. La sortida es va demorar força, ja no vaig veure a cap cariñena però sabia que al Xavi me'l trobaria a la transició.. sempre sortim junts en la natació (bé, em treu 3 segons aprox.) Sortida!! D'aquest 1er sector només recordo que no tenia força als braços, últimament havia perdut pes i potser una mica de força.. que hi farem. Em desvio.. nedo sol... buf , que xungo és nedar al mar. Bueno, arrivem a boxes i com no , ei Xavi!!! El Xavi em diu que em seguirà en bici.. jo esperava que fos així, però vaig sortir cardant-li fort, havia de remuntar a més de 200 persones.. Al Jordi no el vaig veure en aquests dos primers sectors, clar, neda millor que jo i pilla grupeta... Vaig haver de fer els primers 10km a tope, després , juntament amb un altre paio ja vam fer la resta.. al final mitja de quasi 40 km/h, no sabia com em respondrien les cames després. Ràpida transició i a còrrer tant com pugui, surto molt fort, a 3'40''m/km, però decideixo baixar el ritme no sigui que m'entri el flato de rigor que m'entra a les tri olímpiques. Quan vaig per la ciutadella comença a entrar-me el flato, ja abans m'estava avisant, però jo no feia cas, així que vaig haver d'apretar-me bé amb la ma.. La cosa nava a pitjor, així que decideixo parar i aplicar el truc que em va ensenyar la mestra Eli, apreta fort, tira cap endavant el cos, i buida't d'aire els pulmons, i... voila!!! Nada por aquí, nada por allà!! fantastic havia desaparegut totalment, doncs vinga a còrrer de nou... Just a la sortida de la ciutadella em trobo al Jordi entrar... Joder Jordi, quin carreron! Ens saludem.. Passo per l'arc del Triom, on ens esperava el Dani per animar i fer les fotos pertinents, tot just allà ja començo a notar que em falta l'aire.. putos pulmons! m'entra flato de nou, aquesta vegada als dos costat!! merda, torno a parar per fer el truquet i vinga, de nou a agafar el ritme però , quan me n'adono ja estic a recta de meta, doncs ale , a esprintar tant com es pugui... i bé , bon temps tot i el parcial tant dolent de la natació. Jordi arriva 3' més tard, tb molt bé per ell que ha fet , juntament a la Blanca, una temporada super espectacular. El xavi finalment va cedir 8 minuts respecte mi, però molt millor que les seves previsions, un magnific temps i una molt bona temporada, recordeu que el xavi ha fet enguany alguna triatló de llarga distància com la de Balaguer. La seva regularitat és força notable, i la seva presència s'agraeix.Un dia per recordar.Per altra banda, aquesta serà la meva única crònica donat que per qüestions de feina i personals m'he traslladat a Terrassa a viure. Ara ja estic a la secció de triatló de Terrassa i espero que la propera temporada ens podem veure a les competicions tot sovint, encara que ara com a rival. Una abraçada per tothom.
Judith, Blanca i Lisa
Jordi 'Catxetty'
Dani 'Capi'
Blanca Trenas
Judith Lluent
Para terminar la temporada, la guinda final del Challenge de Calella. Ya todos conocéis más o menos el Challenge por las crónicas de los demás y los reportages de la tele... desde mi punto de vista, aunque sólo tengo esta experiencia en Ironman, pero si que "sufrí" el half de mayo del mismo sitio y puedo decir que respecto a aquel, el Ironman ha sido todo un éxito. Mi intención de la natación fue empezara tranquilo, reservando fuerzas y porque no quería coger la bici con malas sensaciones. Pero al parecer la hice demasiado tranquilo.... 1:30!!! La bici fue mejor por un trazado que ya todos conocíamos y la maratón la empecé bastante bien... pero sobre el km 18 me desinflé y empecé a alternar tramos caminando. El tiempo final no fue una gran marca 12h36min pero ya puedo decir que soy un finisher.
M’he adonat que m’havia descuidat el dorsal de la bici i hem hagut de fer un “apanyu” amb un que m’ha deixa’t en Pedrito...ell és el 1013 i jo el 113. Així que hem tapat el “0” amb esparadrap i llestos! (= un nyap!)Deixo la bici i em poso a córrer, de seguida veig la Judith que ens ha animat de valent: Vingaaaaaaaaa, molt bé!!! I començo a bon ritme. A la meitat del circuit veig la Montse, la veterana del Reus Ploms que m’adelanta i em diu : - Vinga aguanta aquest ritme! I així ho he fet durant tota la cursa. Quan quedaven només uns metres per l’arribada es gira i em diu: - Vinga, corre, deixa’m si pots! No m’ho he pensat dues vegades, he apretat com he pogut i he arribat esprintant. Good sensations! de fèmines 39 de 86 ...però està clar que haig d’entrenar una miqueta més...(sempre dic el mateix!)
L’Edgar molt bé, en Xavi també content i en Pedrito no ho ha fet tampoc gens malament. I l’ànim de la nostra Finisher, s’ha agraït un munt!
Sort per als qui feu Barcelona, que això ja s’acaba, almenys per aquesta temporada...
Aquesta entrada va dedicada al nostre païssà i bon amic Marcel Zamora, amb qui ja vam coincidir l'any passat en el IM de Niça, un triatleta que sembla d'una altra galàxia tot i tenir-lo tant aprop... Aquest any ha aconseguit el que no havia assolit ningú fins ara en un mateix any, un triplet en la distància IM: primer a Niça, primer al duríssim Embrunman, i primer a casa, a Calella... Enhorabona makina!!!
Totes les fotos en aquest ÀLBUM-CHALLENGEMARESME (agraïments a Àlex Roca, Xavi Garcia, Eva Boza / Dani Fernández, Marathon-Photos.com) i en aquest altre ÀLBUM-ELI.
Crònica del malalt Jordi Catxetty: 'ja tinc ganes de fer un altre, m'apunto a Zurich'...
Crònica de Dani 'Capi' (en entrada anterior): 'desastre de marató a partir del km 20, cagaleres i més cagaleres..., la historia se repite'...

Crònica de Blanca: a l'espera... Impressionant marató!!!
Crònica d'Adolfo: a l'espera...
Crònica de Judith: més abaix...
4 d’octubre de 2009, sona el despertador a les 04:15h. He pogut dormir bé, em preparo l’esmorzar, arròs amb tomàquet i una mica de tonyina, sembla més un dinar que un esmorzar de matinada.
Ara ve la segona transició, me la prenc amb molta calma, faig un altre pipi i començo a córrer, els primers metres els faig amb el Dani, ell va a millor ritme, jo em marco el meu vull mirar de fer-la en 5h, en realitat vull acabar.
... El dia abans, just després del 'check in' (Dani, Judith, Blanca, Jordi i Adolfo, a falta de Lluís i Marc per completar 'Los Siete Magníficos de Calella', jeje...)