CURSA CEC COLLSEROLA

Crónica by Eli

CURSA CEC A COLLSEROLA 22/11/09 16km (18km reals)

Aquest gris matí de diumenge, hem fet la cursa que organitza el CEC per la muntanya de Collserola. Només arribar ens hem trobat al simpàtic de l’Oscar que ha aparcat al nostre costat. Després hem vist la Blanca, en Jordi, la Montse i en Fran. No he trobat a en Jordi i en Dani R. i la primera cosa que m’ha vingut al cap ha estat: - Ja està...aquest parell s’han “rajat”! Sota una cortina de fina pluja han donat la sortida. Amb algunes aturades inicials, degudes a l’aglomeració de participants hem iniciat la marxa pujant cap al cim. He vist que podia seguir la Blanca i m’he dit: - Vinga a veure quanta estona aguanto al seu costat! I allò pujava i pujava....escales, carrers, asfalt, sorra...de tant en tant la munió de gent s’aturava i caminava quan el pas es feia estret. La Blanca, s’esmunyia com un ratolí entre la gentada amb un somriure d’orella a orella, jo la seguia dient...- pas, pas que se m’escapa la companya! Més d’un ens ha increpat...però nosaltres continuàvem avançant...just abans d’arribar dalt de tot, la Montse ens ha animat: Vinga noies, molt bé! Ella anava uns quants metres per davant nostre. Allò semblava que no tenia fi...però en uns minuts ens hem plantat dalt de tot. Llavors només començar la baixada, he vist que la Blanca anava molt més ràpida i que se m’escapava....ohhhhhhhh has estat maco mentre ha durat! He seguit llavors al meu ritme, avançant alguns a les pujades i avantçant-me d’altres a les baixades. M’ha fet gràcia córrer per aquells corriols on de vegades havia sortit en BTT, amunt i avall...per sorra, pedres, fang, fulles, asfalt...Quan just pensava que no hi havia cap referència quilomètrica he sentit que un noi deia: - anem ja pel km 10! Dúiem una hora i ja havíem fet el pitjor...això m’ha animat! Després de tot, no se’m feia pesat, canviant de paisatge constantment. Llavors m’he creuat un noi que m’ha preguntat: eh, tu també vas fer la del Clot, oi?! ... – Sí, si ... – Ah, es que et vaig veure... (mira que provar de lligar en plena cursa! ) Hem seguit serpentejant i hem començat de nou a baixar. Allò ja arribava al final i quan hem tornat a trepitjar l’asfalt he sentit que l’Oscar em cridava: - Ho veus, Eli, ja t’ho havia dit jo que feia pujada! Je,je...hem continuat i quan faltava molt poc per arribar, una altra veu amiga: - Ei, Eliiiiii!!! Era en Xavi Garcia, ostres quina il·lusió que m’ha fet veure’l! Érem ja al darrer quilòmetre de baixada en asfalt i m’han avançat 3 o 4 noies....ostres, les baixades no és lo meu! La feina era meva per tal de no torçar-me els turmells... Al final arribada a meta amb 1h49 (la 24 ena) i just quan en Capi anava a immortalizar-me en la foto-finish, plash! Bateria exhaurida! També és mala sort, no?!

Felicitar a les Carinyena’s girls Blanca-Montse per seu bon temps 1h42, igualment per al Jordi i en Dani que finalment si que hi havien comparegut! i també han fet el mateix crono. Molt bon temps del Capi, que amb 1h22 ha entrat entre els 15 primers.

Doncs res, una bonica cursa trencadora per a gent agosarada amb un gran cor i unes bones cames!

Al acabar hay que abrigarse que hace fresco

Foto en la llegada ( cortesia de Jordi )

Ascensió al Pic d'Eina (2.786m) - 15 novembre 2009

Totes les fotos en aquest ÀLBUM-AscensióPicEina
.
Crònica de Dani 'Capi'

Aprofitant les primeres nevades de la temporada i ja amb molt 'mono' d'alta muntanya, el passat cap de setmana vam fer una incursió en el Pirineu francès, en el límit amb el català, amb el col.lega Ernest (fins l'any passat cap de files del Team en els triatlons, esperem que aviat recuperi el seu 'status'; això va servir almenys per començar a posar-lo en forma, jeje...).

Dissabte al vespre ens vam acostar al 'camp base' d'Err, o sigui, 'Can Girós', després d'unes horetes de conducció molt entretingudes fent 'safareig' sobre assumptes interns del Team (ens vam ajuntar 'presi' i secretari), que continuarien a l'endemà en el transcurs de l'ascensió, jeje...

La ruta l'iniciàvem diumenge, després d'un bon esmorzar, a una hora poc matinera (9.40h), després de deixar el cotxe en una esplanada popera al poblet d'Eina. Ens esperaven unes 8h de caminata (anar i tornar) fins el Pic d'Eina segons el rétol (d'això mai et pots fiar), que finalment van ser 8h20' comptant parades diverses per fer fotos i per menjar... En definitiva, ens va anar just per arribar pràcticament de nit (a les 18h en punt).

La ruta es podria dir que no té dificultat tècnica (si no trobes glaç, com va ser el nostre cas), però requereix certa condició físsica, amb un desniell aproximat de 1.200m. Es va resseguint la Vall del riu Eina, amb paratges molt macos, quasi sempre vorejant el riu i creuant-lo algun cop, fins arribar al coll de Núria, amb magnífiques vistes cap a França i cap a Catalunya i de tota la carena (bon punt de mira del Puigmal, de Núria més avall, etc...). Un últim tram 'crestejant' sense dificultats tècniques (tant sols una molesta ventisca) ens porta fins el Pic d'Eina (2.786m), on tenim sèries dificultats per mantenir-nos drets i poder fer la foto de cim, degut al fortíssim vent...
Tot iniciar la ruta ens anem trobant amb una vegetació i colors molt típics de la tardor... El dia comença grissós i amb zones molt tapades, sort que després s'aniria obrint per oferir-nos una bona llum, fins i tot solet, en la collada i l'últim tram d'ascensió, tanmateix com gairebé tota la tornada.

Comencem a veure els primers 'salts' d'aigua...

Erenest 'xupant roda', jeje... La veritat és que va aguantar un bon ritme tota la sortida (tot i patir una mica el 'mal d'alçada' en la tornada), quasi no em donava temps ni a fer les fotos, jeje... I en el tram final de tornada va posar el turbo per no haver de fer ús del frontal.

Bona preparació de cara a properes ascensions i a atacar algun 3.000 ben aviat...

Aquí teniu alguns dels punts més interesants del riu Eina, amb una mica de sol haguessin entrat ganes de fer un banyet i tot, jeje... (però clar, no portàvem els neoprens...; els crampons sí, però finalment no van fer servei).

Panoràmica tot just quan començàvem a veure despuntar l'Eina (cap al fons a l'esquerre)...

I ja estem en el Coll de Núria; des d'aquí magnífiques vistes cap al Pic de Finestrelles i Puigmal (a la dreta arribant al coll), cap al Pic de Lloses, Mal Ase - Pic del Boc, i Pic de l'Home Mort (foto superior, mirant cap a França), cap a Núria i la seva vall, l'estany i el refugi del Pic de l'Àliga (mirant cap avall), i el Noufonts i Noucreus mirant cap al front-esquerre...

El sol es comença a deixar veure just arribat al coll, fet que afavoreix observar amb deteniment les muntanyes i tirar unes quantes fotos...

Ja no sento dir a l'amic Ernest aquella frasse seva tant típica 'pinten bastos', tot i que va controlant amb rigurositat el rellotge i les paradetes per tal que no se'ns faci de nit... Si per mi fos, encara haguéssim anat a fer el Noufonts, jeje...

S'haurà de tornar per fer atacar aquesta cresta, això del Pic de l'Home Mort té un bon atractiu, jeje...

Refugi del Pic de l'Àliga al fons i una mica més abaix l'estany de Núria...

I ja hem fet el cim d'Eina!!!... Tot i que no s'aprecia gaire a la foto, la ventisca era terrorífica, dos segons per fer la foto (amb prou feina per mantenir-me dret) i tira cap avall...

La foto de l'encapçalament amb l'Ernest també és en el cim; la càmera (en possició de dispar automàtic) no se la va endur el vent de miracle, jeje...

Algun tram amb bon gruix de neu, però menys de la que ens esperàvem en general...
Tornada pel mateix lloc, resseguint el riu Eina...

Bona escletxa...

Última mitja hora de sol, cal començar a apretar...

Bona finestra, bon contrast... I ja no queda temps ni llum per més fotos, així que 'colorín colorado'...

XXXª Cursa Clot-Camp de l’Arpa - 15 novembre 2009

Crònica d'Eli 'Caipi'

Aprofitant que aquest cap de setmana era per aquí, cosa poc habitual en mi durant els darrers mesos, m’he decidit a fer la mítica “Cursa del Clot”. No m’ha costat gaire “enredar” a en Dani R. i en Jordi que de seguida em van dir que també venien. Llevar-me de bon matí, ja ha estat una altra història, sense entrar en detalls, diguem que ahir no vaig fer massa “bondat”, vaig anar a dormir molt tard i vaig ingerir una miqueta Txacoli i alguna cervesa...(deixeu-m’ho en alguna que altra...).
Després d’haver recollit els pitrals, ens hem trobat amb en Lluís i hem aprofitat per fer-nos la foto de rigor. Després, hem decidit escalfar una mica tot corrent pel carrer Provença. Només començar :- Ai el meu cap! En Dani i en Jordi s’han rigut i jo he reconegut que no estava en el meu millor dia de forma.
Han donat la sortida i quan ja havíem traspassat l’arcada i pensàvem que tot havia començat, ens han fet tornar enrere i han tornat a posar el marcador a “0”. Llavors s’ha sentit un “xupinsasso” a l’estil San Fermines que dins el meu cap ha ressonat com un tro de Sant Joan i aquesta vegada sí, la cursa ha començat.
En Dani anava davant, a en Jordi ja no l’he vist i m’he imaginat que també m’havia passat. He començat pensant en que el meu objectiu, donat com em trobava avui, era aguantar els 10km com pogués. Sense cap referència ni de quilòmetres ni de temps, hem arribat al punt del quilòmetre 5, on ha sonat el xip. Una mica més endavant he sentit: - Noia, on vas tan ràpid?! Era en Búfalo, que corria al meu costat amb el braç ple de venes. Es veu que ahir havia caigut i s’havia fet alguna que altra rascada. Després, l’he perdut de vista. Hem arribat al 8 km i jo començava a notar una mica de deshidratació (ahir vaig beure de tot menys aigua!)...Els dos darrers quilòmetres se m’han fet pesats, amb carrers de pujada i de baixada. Per fi creuant meta, he vist que he arribat en 47min.

En Dani i en Jordi estaven contents amb els seus temps i jo “conformada” però contenta tenint en compte que avui jo no estava al 100%. Res que amb la tonteria, penso que també els he enredat per fer la cursa de Collserola diumenge vinent!
.
CLASSIFICACIÓ:
Francesc Guim 32:43 32:43 3:17
Merce Perez Dubon F-1 39:44 39:44 3:59
Lluis Rey Gomez 42:06 42:04 4:13
Daniel Ramos, Carrera 43:40 43:30 4:21

Jordi Esquerigüela Valero 44:55 44:42 4:29
Elisenda Pracht I Montamat F-22 47:18 47:02

14ª Mitja Marató de Castellbisbal - 8 novembre 2009

Crònica de Dani 'Capì'

Quatre TriBCN-Cariñenas (Lluis, Adolfo, Dani, i Jose, que no apareix a la foto, ja que va marxar a corre cuita en acabar la cursa) ens vam deixar caure per Castellbisbal en una matinal bastant fresqueta i mooooolt ventosa, mentre els nostres amics Jordi i Blanca patien pitjors inclemències del temps a la Behobia - San Sebastián.

Ja de per sí és una mitja molt dura (trencacames i amb una pujada amb cim al km15 bastant exigent), però a sobre diumenge es va afegir el factor vent amb bastanta força, i precisament a la contra en la pujada, on més mal feia... Això va fer que la gent en general encara tregués pitjors registres que l'any passat, a excepció dels Tri BCN's, jeje... (bé, l'Adolfo i jo, el Lluis era el primer cop que la feia i s'ho va prendre amb certa tranquilitat, el Jose mooolt bé també, en el seu camí de preparació de la marató de San Sebastián...).

A mi em va sortir una cursa molt bona (tot i que no portava la idea de deixar-m'hi la pell), i tot i el vent, vaig fer un minut i mig menys que l'any passat, arribant just al darrere de la primera noia, la Hassna Bahom, tota una màkina (l'any passat també va guanyar, i en moltes altres curses...), que mentre esperàvem en la cúa dels massatges em deia que l'any passat va fer uns 3 minuts menys perque no vam tenir vent...

Al final 1h 25' 58'' (pos. 34 d'uns 500), que tenint en compte que en aquesta Mitja et surten uns 7-8 minuts més que en una plana sense vent, em dóna certa motivació per intentar marca (sub-1h20') abans d'acabar el 2009 en la Mitja de Mataró (ja veurem com bufarà el vent...), i qui sap si també intentar marca en un 10.000...

.

CLASSIFICACIÓ

POS ATLETA DORSAL PASO META MEDIA

1 BTHAIMI,OTMANE 114 00:52:37 01:08:50 00:03:15

2 OUGHZIF, OMAR 353 00:53:03 01:09:40 00:03:18

3 ENRIQUEZ CASTELLS,SERGI 545 00:53:28 01:09:55 00:03:18

4 OJEDA SANZ, BENITO 2 00:53:43 01:11:00 00:03:21

33 BAHOM, HASSNA 6 01:04:59 01:25:49 00:04:04

34 JUAN SALLES, DANI 97 01:05:18 01:25:58 00:04:04

38 RIERA CORT, JOAN MIQUEL 262 01:05:43 01:26:21 00:04:05

45 GALLARDO PAMPANO, JOSE ANTONIO 196 01:06:03 01:27:14 00:04:08

83 ZURIGUEL PEREZ, ESPERANZA 8 01:09:03 01:30:25 00:04:17

86 OLIVAN MORENO, ISABEL 10 01:09:02 01:30:38 00:04:17

121 BALLESTEROS ROSA, CARME 9 01:11:47 01:34:07 00:04:27

131 PEREZ LOPEZ, ADOLFO 151 01:12:04 01:34:41 00:04:29

135 PORTILLO ARAUJO, MERITXELL 257 01:12:03 01:34:54 00:04:29

293 REY GOMEZ, LLUIS 85 01:16:57 01:45:41 00:05:00

461 PINHEIRO GONÇALVES,FATIMA 571 01:51:37 02:25:25 00:06:53

462 CORRAL GARCIA, LLUIS 171 02:29:08 00:07:04

(uns 500 participants)

XXIX Cursa de l'Amistat (16,4km) - 1 novembre 2009

Crònica de Dani 'Capi'

Un parell de dies després del sopar de final de temporada del Club, del què ja posarem una altra entrada amb fotos i novetats importants, i en paral.lel al Half de la nostra amiga Caru a l'altre punta del món, un nodrit grupet de 9 cariñenas (Blanca, Judith, Montse, Jordi, Frank, Lluis, Jose, Búfalo i un servidor) iniciàvem la 'pretemporada' de curses de tardor-hivern amb un clàssic de les curses (especial i diferent a les demés, sobre tot pel fet de ser gratuïta amb un munt d'obsequis...), que amb un traçat bastant dur atravessa la nostra ciutat enllaçant les seves dues muntanyes més emblemàtiques, Montjuic (sortida des del castell) i Tibidabo (arribada a peu del parc d'atraccions).

Per la majoria de nosaltres no feia ni un mes des del IM de Calella, per alguns era la primera activitat 'competitiva' post-IM, així que vam sortir tranquilets i enrere, almenys jo... Els 2 primers kms, molt tranquils, sortejant l'embús de gent, xerrant amb els companys (Jordi i Blanca, Oscar i Montse una mica més endavant, Frank i Lluis cap al final de la baixada, etc...), a partir d'aquí, i com ja és habitual cada cop que em penjo un dorsal, em vaig començar a engrescar i el turbo va anar pujant de revolucions a mesura que la pendent s'anava accentuant...

Cap a mitja pujada de la carretera de Vallvidrera, després de superar un munt de corredors (més de 400), enllaço amb el compi Jose, que va que se les pela, jeje..., en aquell tram la boira es feia molt espesa i poca cosa es veia... Continuo progressant al meu ritme, ja tot sol, i just arribant a meta, en els últims metres, veig a la primera noia que resulta ser l'Eva Martí del Picornell, amb qui xerro uns instants abans de que els mitjans de comunicació se li tirin a sobre, jeje...

Temps final 1h13'14'', posició 24 d'uns 600 participants, gens malament per haver sortit enrere de tot i sense gaires intencions de res...

Recollim la bossa que ens van omplint d'obsequis i després a esperar a la resta de companys, xerrar amb molta gent coneguda, fer la foto de grup i encara quedaria temps per anar a fer unes piscinetes per relaxar el cos (primer contacte amb l'aigua després de Calella)...

En els següents enllaços que ens ha passat Judith trobareu les fotos dels cariñenas en els últims metres arribant a meta:

Dani, Jose, Frank , Jordi, Lluis, Búfalo, Blanca, Montse, Judith
.
CLASSIFICACIÓ:
001 - Francisco López de Dios 15 (01h 01m 52s)

002 - Joan Monguillot Hernando 244 (01h 03m 17s)

003 - Jose Portillo Dominguez 295 (01h 04m 21s)
022 - Eva Martí Ferré 243 - 1ª FEM (01h 13m 12s)

024 - Dani Juan Salles 475 (01h 13m 14s)
038 - José Antonio Gallardo Pampano 473
053 - Maria Bartolí Miralles 6 - 2ª FEM (01h 16m 15s)
070 - Jordi Olivella Pujól 313
079 - Fran Jiménez Alvarez 492
099 - Mercedes Arcos Zafra 501 - 3ª FEM (01h 20m 42s)
100 - Lluís Rey Gómez 466
132 - Carlos del Estal Robollal 474
288 - Blanca Trenas Hinojosa 547 - FEM
448 - Judith Lluent 548 - FEM

538 - Larbi Brouk 562 (*)

(No he trobat en la classificació a Montse, sembla que va haver algun error...)

Primera noia (Eva Martí) i primer noi (Fco. López de Dios)

Half de Port Macquarie (Australia) - 1 novembre 2009

Desde Australia y con mucha alegría y satisfacción, nuestra amiga y ex-compi de equipo Caru (esperamos tenerla en un futuro no muy lejano de nuevo por aquí...), nos envía esta crónica y fotos de su primera experiencia en distancia Medio Ironman...

Enhorabuena chiquilla!!!, y ahora a ir pensando prontito en el IM, que ya lo tienes al alcance, jeje...

Crònica de Caru
Hola a todos,

Quería compartir con vosotros el momento tan especial que pasé el domingo pasado en una ciudad de la costa este de Australia, llamada Port Macquarie, donde completé mi primer 1/2 ironman (1.9 km de natación, 90 km en bici y 21 km de cursa a pie).

Mi resultado final fue 5 horas 56 minutos y 11 segundos. Estoy muy contenta en haber terminado en menos de 6 horas, ya que no tenía expectativas definidas por ser mi 1era cursa con estas distancias. Considerando que tuve que correr los 21 km con fuertes calambres en las 2 piernas, estoy muy contenta de haber terminado. Y fue gracias al apoyo de Adri que seguí, aunque con dolores.

Lo que más temía era la natación, que es mi deporte más débil, pero me quedé sorprendida cuando acabé en 36 minutos y 43 segundos.

Me sentía bastante bien, y con los gritos de ánimo que escuchaba, seguí fuerte en la bici. Me puse muy contenta al ver que habían mucha bicis en la zona de transición y yo no era de las últimas saliendo del agua.

En el principio de la primera de las 2 vueltas de bici, me encontré con mi compi de entrenos Meggan. Por unos 3 minutos estuvimos pedaleando juntas, pero luego seguí adelante y en los primeros 60 kilómetros conseguí mantener una velocidad media de más o menos 29 km/hr. No había mucho viento (la verdad es que casi nada), pero sí hacía mucho calor (30 grados!). Traté de beber mucha agua en la bici y también una botella de agua mezclada con producto de hidratación, pero creo que me quedé corta... quizás unas pastillas de sal me hubiesen ayudado a no tener los calambres en las piernas.

Cuando llegué al km 73 en la bici, empecé a sentirme cansada y ya no encontraba una posición cómoda, pero traté de meterme un gel GU y buscar fuerzas para mantener la velocidad media. El circuito de la bici era todo un rompepiernas, con sólo 20 km de llano. También teníamos 2 subiditas que tenías que levantarte del sillín y pedalear duro para que la bici no parase y luego venía un llano corto y seguían los rompepiernas. En general, la etapa de la bici fue muy divertida. :-) y la terminé en 3 horas y 11 minutos, con poco menos de 6 minutos de transición entre la salida de la natación y el inicio de la bici (por eso el tiempo oficial de la bici sale como 3 horas, 15 min y 57 seg).

Cuando volví a la zona de transición al terminar la bici, me cambié los calcetines que estaban muy mojados de sudor con tanto calor, cogí la gorra y salí a correr después de más o menos unos 3 minutos y medio de transición. Suerte que tenía la bici muy bien ubicada y no perdí tiempo buscándola entre todas las super bicis Cervelo con ruedas de carrera y super cuadros de carbono. Una pasada el nivel de las bicis!!!!

La cursa a pie consistía en 3 vueltas relativamente llanas. Cuando salí de la zona de transición, me sentía muy bien y pensaba hacer un ritmo de 5 min el km. Pero apenas empecé ya mis piernas empezaron a temblar y sentí calambres muy fuertes. Intenté caminar un poco y estirar pero era imposible, me dolía muchísimo. Pregunté a los voluntarios si había ayuda médica cerca, pero me miraron con una cara de duda, así que seguí corriendo, aunque a un ritmo más lento de lo que quería. Después de unos 15 min me encontré con la sonrisa de Adri, iba sacando fotos siempre que me veía. Le pregunté qué podría hacer para mejorar los calambres y ella me miró y me dijo: "no sé, pero seguí corriendo, no parés!", y yo dije "ok!".

Traté de beber agua en todos los abituallamientos para hidratarme lo máximo posible, ya que el calor ahora era muy intenso. También traté de comer 2 trozos de plátano en los primeros 10 km, pero no ayudó mucho, seguía con los calambres fuertes. En cada abituallamiento trataba de caminar un poco y masajear los cuadriceps. Tuve una rampa bastante inclinada de unos 20 metros que no ayudó mucho, pero intentaba no caminar allí, aunque bajaba mucho el ritmo para subirla. Aunque caminé unos tramos, conseguí terminar la cursa a pie en 2 horas justas (el tiempo oficial muestra 2 horas y 3 minutos porque incluye la transición anterior).

En los ultimos 2 km traté de apretar un poco el ritmo aunque los calambres seguían molestándome. La llegada a meta fue muy emotiva...ver la carita de Adri fue una gran alegría. Lástima que no pudimos cruzar la meta juntas. Nada más llegar, 2 voluntarios te cubrían con una toalla del evento y prácticamente te empujaban para salir del paso, hacia la tienda de refrescos y masajes.

Bueno, para los que ya hicieron un 1/2 iroman, sabéis lo feliz que uno se siente al terminar. Tuve un subidón que duró por lo menos 2 días después de terminar la cursa!! Una pasada!!

Espero que mi relato no os haya dado sueño. Prometo hacer el relato del ironman más cortito (jejeje...). Me olvidaba!! Os paso algunas fotos, espero que os guste!!! También os pasaré el video de mi llegada a meta apenas consiga subirlo a youtube.

Un abrazote enorme!!!
Carú