Triatló Sprint de Sant Feliu - 15 de Maig 2010

¡¡“Mi primer triatlón”!! No, no ...no m'estic equivocant de club! sinó que aquesta és la meva crònica sobre el meu primer contacte amb el món del triatló, que es va dur a terme el passat dia 15 de Maig de 2010 a St. Feliu de Guíxols. Un dia per recordar ja que sempre els primers cops, per bé o malament, sempre son presents quant passa el temps.

La veritat es que durant la setmana prèvia al triatló estava força nerviosa, suposo que normal quan un es llença en aquestes coses, la desconeixença de com anirà tot, com reaccionarà el cos,...em feia patir una mica. Però la veritat que ja de bon matí eren tan les ganes de participar que els nevis no van ser un impediment per gaudir del dia. També agraïr el viatge cap allà amb la Judith, ja que les seves aportacions sobre el que em trobaria allà i com ho havia de fer, em van anar molt bé per fer-me una idea de com ho havia de fer i cap a on havia d'anar.

Un cop vam arribar a St. Feliu de Guíxols ens vam retrobar amb els altres tri bcn- cariñenus ( MarC V., Sergio L, en Xavi G. I més tard, en Dani Capi que venia de supporter). Els nois van fer l'sprint en la primera sortida, i nosaltres que sortíem en la tercera sortida (1 i pico més tard) vam aprofitar per anar a animar-los ( i així veure com estava la mar i la direcció a seguir).

Enmig de tot això teníem una climatologia no molt favorable, de cop es va posar a ploure a bots i barrals (això sí que em va acabar de posar ben nerviosa, ja que des de l'organització ens avisaven que vigiléssim amb el tram de bici ja que patinava el terra i ja hi havien hagut caigudes per part d'altres triatletes. El que em faltava per estrenar-me!!) Tot i això, finalment el meu estimat Sol va fer acte de presencia just en la nostra sortida. I la veritat que ara no m'enrotllaré massa explicant les sensacions, ja que com tots sabeu els sprints son....ESTRESSANTS!!, sobretot a l'aigua! Jo només veia que escuma, peus, braços, cops.....moooolts cops...que si a l'esquena, la cara...m'agafaven dels peus...uffff!!primer molt angoixant però a mida que avançàvem es va calmar i vaig agafar el ritme...gran alegria al arribar a la platja..ja que m'esperava la millor part....la bici!!...treure neoprè,..sabatilles...dorsal..casc...ulleres....i apalis muntanya amunt!!!

El cor accelerat...falta d'oxigen...una mica descol·locada de l'aigua...però contenta...molt contenta, ja que una part ja l'havia fet i tenia molt bones sensacions. El tram de córrer pensava que seria més dur degut a tot el cansament acumulat però tot el contrari, les cames no em van fallar i vaig fer una bona cursa tenint en compte “ho dolentota” que sóc en aquest aspecte.

I què més dir? Que l'arribada a meta va ser per mi una felicitat immensa...satisfacció personal 100%...i això que era un sprint!! però clar..per mi acabar-ho era com un esglaó més per continuar pujant...Com diuen, una imatge val més que mil paraules... i jo en gairebé totes no vaig perdre el somriure, no perquè no m'esforces sinó que aquesta alegria compensava molt més que el cansament que pogués tenir.

Moltes Gràcies a tots/es els que em vau aconsellar, animar i ajudar en aquesta petitona aventureta. Espero continuar compartint i gaudint experiències així amb tots vosaltres en altres competicions.

I per últim, resum de la classificació:
Podeu veure totes les fotos en el següent Picassa: Àlbum Trialtó St.Feliu-Dani