XVIIIé TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES (Campionat Absolut de Catalunya) - 7 setembre 2013

Crònica de Lucius

El meu primer triatló com a membre del club, i el segon de la meva vida, encara que no ha estat una actuació gaire rellevant, més ben al contrari. Tenia confiança de fer-ho millor però he de dir que s’han arreplegat dos circumstancies en contra: he arribat de les vacances on només he pogut entrenar de forma irregular la carrera a peu i les condicions de pluja intensa durant la prova justament al tram de la bici on tinc molt poca experiència.

Per mi tot comença quan sortim des de Barcelona amb el Dani Juan i el Sergi Martí i la seva companya Iria, i on em toca conduir fins a Banyoles. Pel camí ja es veu que el temps no acompanyarà, i tot i que encara no ha plogut gaire les previsions són de xàfecs en qualsevol moment. Arribem a prop de l’estany, aparquem i comencem a prepara-ho tot. Per la meva part no estic federat, i encara tinc que anar a recollir el dorsal. Des de l’arribada a Banyoles estic una mica nerviós i intento no deixar-me res, però a mig camí he de tornar per l’oblit del porta-dorsal. Recullo el meu dorsal i sabent que tinc temps de sobres, saludo a Maria Davila que la trobo just allà, i desprès de seguida vaig cap a boxes. Allà tinc el primer ensurt, doncs un jutge molt meticulós comença a dir-me que l’acople sobresurt del manillar. Desprès d’insistir i amb el suport inesperat d’una altre jutge més gran finalment em deixen entrar, quan ja donava quasi fet que no podria participar.

Desprès d’axó, em dirigeixo cap a la sortida, caminant al principi amb rapidesa però desprès amb més calma seguint a la gent. Just abans de la sortida veig un grup que esta a dins l’aigua i faig una remullada ràpida i tot seguit cap a la sortida on em trobo amb el David Bosch i el Jordi Alba: ens saludem, desitgem sort i de seguida surten ells primer. Al cap d’uns minuts a la següent ona em toca a mi amb la sortida des de dins de l’aigua.

Començo escorat pel costat esquerra per evitar aglomeracions i els primers minuts són de massa excitació i males sensacions. Al cap d’uns moments ja agafo un ritme estable i veig que el gran grup fa estona que s’estan allunyant per endavant. Així, m’ho prenc amb calma i em concentro en seguir les boies amb un ritme continu. Avanço un parell de nedadors i ja veig clar que arribaré dels últims. Quan arribo al gir tinc la sensació que ja estic molt a prop d’acabar i per això se’n fa aquest tros molt llarg fins a la sortida de l’aigua. Finalment i amb els ànims de la gent i els comissaris me n’adono que dec ser dels últims.

En el tros de transició prenc un gel i quan arribo a boxes hi han molt poques bicicletes, em desanimo una mica, però no hi ha temps per pensar-hi. Aquí ja amb la bici tinc el segon ensurt, degut a la inexperiència, pujo a la bici abans de passar la línea del límit i els primers kilòmetres em quedo pensant si m’han eliminat? Només sortir avanço a dos corredors, un d’ells es del club, però no el conec, el saludo, i començo ja a concentrar-me en la carretera, però hi veig que hi ha pujada i em costa agafar una cadència regular.

Al cap d’uns kilòmetres, i veient com cau l’aigua i que cada vegada més fort, penso que l’important és arribar a meta, sense cap objectiu ambiciós i sobretot sense cap accident. Al voltant del kilòmetre 15 em trec les ulleres perquè amb la pluja no em deixen veure gaire amb la mala sort que se’m cauen. Baixo ràpidament i torno enrere a agafar-les mentrestant uns espectadors que hi ha a cobert se’m queden mirant, i penso no em ve de dos minut més ... i no vull perdre les ulleres. La resta del circuit vaig quasi sempre en solitari, avançant uns cinc o sis corredors i a la segona meitat faig la goma amb un participant: ell em deixa enrere a les pujades però en pla el torno a avançar ràpidament. A partir del kilòmetre 35, la resta ho faig en solitari i sempre amb molta cura de no caure: no tinc experiència en ruta i menys encara amb pluja forta, per tant he anat molt conservador en les baixades i les corbes d’un circuit que no conec.

Ja estic arribant al final de la part de ciclisme, i aquesta vegada estic atent al límit reglamentari per baixar abans de la bicicleta. Entro a boxes, em canvio les sabatilles i prenc un altre gel, i ja començo la cursa a peu on estic més còmode.

Els primers 2 kilòmetres em costen moltíssim fins que m’acostumo, i també intentant evitar els tolls. A partir d’allà veig que es més rentable trepitjar per el mig del circuit en comptes d’evitar l’aigua i el fang. Avanço molts corredors i arribo a meta amb un temps de cursa bastant pitjor del que m’esperava i ple de brutícia.

En definitiva un debut amb el club amb una marca molt millorable i amb moltes coses per aprendre: reglament, conducció, transicions, i que em servirà de gran experiència per els pròxims. Agrair sobretot al Dani Juan pels seus consells, Sergi Martí pel transport, i a la resta de gent l’estona compartint xerrada desprès d’acabar la cursa.

Impressions de Dani 'Capi'

Temporada de triatlons finiquitada per part meva, amb un dels triatlons més concorregut i com sempre... amb bona participació de companys del club tot i les inclemències del temps... Content amb el resultat tot i la minsa preparació específica i que l'aigua (l'element més hostil per mi jajja...) ens va acompanyar amb ganes en els 3 sectors!! (en el 1er amb uns 150m de propina, en el 2on ens va pillar el diluvio universal, però vaig disfrutar com un enano passant multitud de grupets i amb una mitja final de més de 36km/h gairebé tot solet..., i en els 10km run... doncs més aigua i fang a l'estil cross per acabar de rematar la feina passant també molta gent...), finalment 2h26' que no està del tot malament donades les circumstàncies i que em va tocar en la 3ª sortida sense opcions d'enganxar bones rodes...
Acabar sa i estalvi (i sense pillar un bon refredat) ja va ser tot un èxit a Banyoles!!. 
Moltes felicitats a la gran expedició TFF (12 participants), a tots els finishers, i a Maria pel seu podi en la seva categoria!!.
La part més desagradable del dia.... fer neteja de tot el material, que va quedar maco macoooo!! jajja (més temps en fer neteja que en fer el triatló!! brrrrr....). I posats a estendre roba i bambes.... doncs allà va la bici també!! jejjeje...

Classificació

Més fotos...

Enhorabona María pel nou podi!!

Maratón Aneto-Posets Las Tucas 2013

I ha arribat el moment d'escriure la crònica que ens donarà pas a explicar una experiència molt maca i en la què vaig disfrutar de la millor companyia i d'uns paisatges espectaculars durant 42km. Una vegada més puc dir que he sigut finisher de la marató de l'Aneto aquest cop havent trigat quatre hores més del que vaig fer fa dos anys però degut a les circumstàncies tècniques del terreny i a que la major part del temps vam haver de caminar per pedregal tant en pujada com en baixada. Una marató que no portava gens preparada, havent entrenat poc i en la que anava en condicions físiques molt baixes.
La setmana abans ja em notava intanquil.la nerviosa però amb molta il.lusió de tornar a fer aquest repte i a més amb la gran motivació que anava acompanya de Mar i Jose, dos persones increïbles i encantadores que em van alegrar la cursa de principi a fi. Vam compartir bromes, moments de riure, de cansament, cançons, converses transcendentals, silencis, concentració, pensaments i el més important de tot saber que anàvem junts i que l'objectiu era arribar a la meta junts, i així va ser. Donar-vos les gràcies per ser com sou i per haver compartit amb mi aquesta experiència, amb vosaltres tot ha sigut meravellós i ha estat un plaer.
Menció especial a Dani, perquè sempre m'anima i sempre em dona suport en tot, confiança i així ha sigut aquest cop també.
Així doncs tot comença en divendres, bon començament a l'arribada a Benasque em notava un pèl nerviosa però contenta, il.lusionada i a més em vaig trobar amb bons amics que també sabia que compartien amb mi aquesta experiència maratoniana a la muntanya.
Benasque sens dubte és un poble  preciós i que m'encanta i les sensacions només per ser-hi ja eren d'alegria. Dissabte ja ha arribat el moment, m'aixeco feliç i em noto molt bé, tot va rodat, perfecte, tot ben preparat, no ha de fallar res. I així va ser, perfecte, rodat, no va fallar res, em vaig notar molt forta físicament i mentalment, també he de dir que els germans Amador van ajudar molt a que les 11 hores que vam estar van ser molt divertides, amenes i plenes d'alegria per la qual cosa tot es va fer més fàcil amb ells. Potser em vaig cansar més la primera vegada que vaig fer aquesta carrera ara farà dos anys, ja que sí que vaig córrer sense parar 7 hores i aquesta vegada  tot va ser casi trekking i poc de córrer. Una petita tormenta amb molta pluja i calamarsa també ens vam enganxar de ple, aquí vam quedar ben xops i vam acabar mullats de dalts a baix. Justament poc després ens vam trobar en Pere Fàbregues, he de dir una de les millors persones que conec i que mai falla, allà estava amb el seu avituallament personal per tots els que ens vam guarir en una mini cabanya que ens protegia de pluja, ens va oferir aigua, isotònic i galetes caseres de fruits secs i xocolata, boníssimes que ja em van donar l'energia final per acabar, moltíssimes gràcies Pere per haver estat allà, esperar i ajudar-nos  a tots, ets una grandíssima persona.
Finalment arribem a l'últim refugi, en el Km 30.. la pluja i el cansament de moltes hores caminant ens obliguen a parar i fer un mini descans en el refugi, prenem alguna cosa de beure i continuem ja fins al final i ja fent els últims km corrents sense parar. Ja tenim al cap la imatge creuant la meta i ja és el final, una alegria immensa sento d'acabar-la bé i havent disfrutat cada kil.lòmetre i en companyia de la Mar i el Jose amb qui em feia il.lusió arribar a meta junts. I així va ser, últims moments emocionants, i més ja arribant al poble quan ens trobem en Dani, i ja la meva alegria es va desbordar, veure'l va ser com un cop d'energia i impuls i l'abraçada que li vaig fer va ser l'equivalent a l'alegria i felicitat que sentia en aquells moments. Ja arribant a meta i acompanyats del Dani fins al final, la Mar patint amb un flato que la va afectar a l'últim moment però amb tot el mèrit i admiració  per aguantar com una campiona fins al final corrents, amb el dolor...Mar ets una auténtica crak i una campiona de cap a peus, tens tota la meva admiració i més..molt més, ets genial.
Ja tot era un moment perfecte i ideal d'aquells que no s'obliden mai més a la vida, ho tenia tot, Mar al costat, Jose i el Dani...per uns moments vaig ser molt feliç i em vaig oblidar per complet de tots els meus problemes, de totes les meves pors i inseguretats i només era feliç.
Donar les gràcies a tots vosaltres, Dani, Mar, Jose i Pere per estar en els moments en què més ho vaig necessitar. Faltava una persona però la sentia igualment en cos i ànima, aquesta carrera també se la dedico a ella, a la meva estimada mare.

XXIV CURSA DE MUNTANYA 3 COMARQUES D'ALPENS - 2 juny 3013

Comencem entrenos de cara a la Marató de l'Aneto, un trail de 42km  increíblement maco que ja vaig fer farà dos anys i que aquest any repeteixo acompanyada en equip amb Mar Amador. 

La cursa d'Alpens de les tres comarques  forma part d'aquests entrenos de preparació, que aquest cap de setmana passat ja vaig iniciar dissabte al matí per Collserola i la intenció era completar kilòmetres ja que la feia sense dorsal i sense competir.  Per començar diré que aquesta cursa ha sigut una de les més maques que he fet de muntanya, tot i no fer-la de principi a fi. Recorregut preciós per senders i camins ben rodejats de bosc i rierols, un entorn molt verd i frondós en vegetació. Camins molt fàcils al principi però que a partir del km 10 es tornen d'una intensitat moderada a alta en desnivell.

La primera cursa de muntanya que faig sense dorsal i fent 18km del trajecte total que eren un 26km. El dia anterior l'entreno de trail running de 15km per Collserola ja em deixa les cames carregades i les molèsties del genoll que vaig patir en l'entrenament de la setmana anterior, tot i no tenir-les aquest cop, em diuen que no forci la màquina i que vagi amb la calma. Di i fet però disfrutant cada kilòmetre en plena solitud tot i que al principi vaig poder comptar amb una grandíssima companyia de Blanca Trenas, que després d'haver patit una lesió important era el primer dia que el metge li donava llum per verda per començar a córrer de nou ni que fos 20min. Tot un pas que fa evident que la recuperació va molt bé.  A partir del km 5 Blanca torna enrere i jo continúo fins al km 9 per després donar la volta. Vaig a un ritme tranquil i constant però sense deixar de córrer en alguna pujada fluixeta.

A partir del km 5 em quedo sola, enmig de la muntanya, la millor sensació que es pot tenir quan vas a la teva bola,  inmers en els teus propis pensaments... durant dues hores més o menys en les que vaig disfrutar moltíssim. Després relaxada arribo al poble, per cert molt maco, on impera la calma i encara disposo de 15min per estirar-me en un parc a prop de meta per relaxar-me al sol sense ningú al voltant. Veig que estic genial i em quedo una estona més fins que arriba el moment d'anar a meta i tornar a rodejar-me de gent i ficar-me en el follón de nou. Trobo als de l'equip que ja han arribat i fem petar la xerrada post carrera amb unes bones cerveses...per mi van caure dues, i que bé entraven després d'haver fet l'entreno. Un dels millors moments del matí. M'encanta que a les curses de muntanya són les que millor avituallaments ténen, a l'arribada sempre amb un entrepà de botifarra i un munt de coses de beure i picar, sens dubte són les millors...les carreres de muntanya són genials.

De cara a la Marató Aneto, està clar que aquest any  vaig amb un altra idea ben diferent a la que tenia quan la vaig fer per primer cop. Sobretot disfrutar-la en companyia i el temps no té importància, tan sols ser finishers i entrar juntes a meta amb la Mar. 

Sempre que vaig a córrer per muntanya sento que és el terreny on millor m'adapto, en el que més disfruto practicant esport i on moltes vegades m'agradaria quedar-me sense tenir que tornar a la ciutat, diria que és un dels llocs on puc estar en ple contacte amb la naturalesa, on la calma impera i on puc meditar amb mi mateixa sense atendre a altres estímuls del voltant que no fan més que interrompre els moments de reflexió i pau que em dóna la muntanya. Així, continúem amb aquest esport que tant m'ha donat sempre i que continúo practicant i definint com el millor que pot existir en el món.

CLASIFICACIONS

MIQUEL LAPEDRIZA 2:24
DANI JUAN SALLÉS 2:34
JORDI OLIVELLA PUJOL 2:41
JOSE GALLARDO 2:45

TRIATLÓ INTERNACIONAL B DE BALAGUER - 1 juny 2013

Crònica per Raquel del Àguila

És difícil començar a escriure aquesta crònica sobre el triatló que pitjor he viscut. Potser el més fàcil és parlar primer de les males sensacions relacionades amb la organització i prova en sí. No vull dir, que fos un triatló mal organitzat, que no és el cas, però van haver unes quantes coses que no van acompanyar.
Aigua massa freda per poder fer els 1900, no em queda clara la distància que al final es farà, sembla que 1100. Està ple d'algues, queda un circuit molt molt reduit, sobretot per a tanta gent. Sortim tots junts, la primera volta NO PUC NEDAR, només batir els braços per no enfonsar-me amb els cops de tots els homes que m'estan passant per sobre i que els tinc al davant i quasi no avancen. Horrible, surto de l'aigua cabrejada i descentrada.

Sector bici duríssim, per això no era res nou. Les principals pegues van ser quedar-me curta d'aigua, un dels avituallaments on només donaven una beguda isotònica fastigosa que em va sentar fatal i em va deixar la boca més seca i sobretot el mal arbitratge. Senyors jutges, penso que s'ha de ser més avispat per veure quan una persona està anant a roda. En un tram de pujada, amb un munt de gent al davant i 3 en paral.lel per un carril, per avançar, forçossament en algún moment aquesta distància s'acurta, però no estic anant a roda i això es pot veure. Ojalà pogués possar un turbo i augmentar la velocitat notablement per avançar millor...deixar-me caure...ja...llavors sempre he de disminuir jo el ritme? No puc rpobar a avançar? Potser trigo més del compte, potser em costa més del que m'agradaria, però puc, no tinc perquè frenar la bici i perdre tot el ritme de pujada, com em van demanar que fes. Potser el tema és ensenyar a que la gent vagi per la dreta...o ser més comprensiu en aquests casos. Perquè aquesta va ser una, però després, el mateix jutge em treu targeta groga, quan estic anant en paral.lel i just ell està començant a apretar una mica i, penso que sense adonar-se, tira més cap al costat on estic jo...Ni un segon va passar per jo poder veure cap a on estaba anant i si de cas apartar-me (tot i que jo estaba anant totalment enganxada al marge dret9. Total, un altra cop he de frenar. Em desmoralitzo. Era la 4ª noia i la 3ª no estava massa lluny. Dues vegades el ritme trencat, 5' en el Penalty Box, mentre espero veig passar una noia, boca seca, sumem el cabreig de l'aigua...ufff no estic gens a gust. 

Carrera a peu, totalment descentrada i pensant que aquesta no es la meva carrera, em passa pel cap abandonar, gràcies als ànims i a la meva tossuderia tiro endavant. La mitja marató més llarga, eterna, calor i desànim.

Vaig acabar.

Gràcies als que sempre esteu allà animant. Fora, dins i després de la proba, als que m'esperen a l'arribada amb els braços oberts, els qui em donaran un petò, una abraçada recomfortant.

Triatló sprint Sant Feliu de Guíxols - 18 maig 2013

Crònica per Raquel del Aguila

Dissabte 18/5 vam passar la tarda a Sant Feliu de Guíxols. El triatló estava organitzat en diversos temps, sortint els no federats al matins i federats a la tarda. Tres sortides diferents a la tarda per no tenir aglomeracions (180p. en cadascuna): A la primera van sortir Dani, Sergi i Javi, a la segona Ivo i a la tercera les noies (Juliana, Eider, Anna i jo) amb altres nois... (no sé quin era el criteri).

Un dia solejat amb molt molt de vent, així que seria mogudet. 

La natació es feia entre bahíes, així que tot i estar mogut les ones no eren exagerades i es podia entrar amb normalitat, difícil veure les boies però va estar entretingut. Tram ciclista dels que m'agraden de no ser per la ventada, amb pujadeta, però realment costava sentir-se a gust a les baixades degut al vent, algunes corbes tancades i gravilla, de fet Ivo va caure, sort que no va ser res greu i va poder continuar. Jo vaig poder remuntar unes quantes posicions, agafar a Juliana i juntes avançar dos noies del Mataró que van cridar "oh, no!" mmmmm.

Últim sector de carrera a peu amb un parell de petites rampes d'aquelles que toquen una mica la moral. Vaig poder còrrer darrere de Juliana, mantenint per a mi un molt bon ritme i lluitant novament amb aquestes del Mataró a les que finalment vam poder deixar enrere. Res, un parell de minuts i allà estaba Eider, 2n triatló i "está que se sale". Felicitats Anna, que tenia una mica de por al tram de bici, ja veus que pots i cada cop millor. Felicitats a tot@s, dóna gust!!

TRIATLÓ DEL PRAT PER EQUIPS 11 de Maig del 2013

Triatló del Prat per Equips 11-5-2013

Comença el dia amb un cel ben tapat que anuncia pluja i mal temps, fa fred. Ens enfilem de cara al Prat. Arribem a boxes on gent de l'equip ja es prepara per competir. Primera prova, l'aigua, la mar està una mica moguda i la corrent fa difícil l'avançament de tornada al finalitzar. 

Les noies que representen a l'equip en aquesta prova seran l'Eider, la Raquel i Belén. Eider ens comenta que és el primer triatló, tot i que domina en les tres modalitats, sent els primer nervis de quan es fa quelcom per primer cop. Les seves companyes tranquil.les afinen els preparatoris. Un cop tot planificat arriba el moment de sortida i amb els últims consells del Capi es posen a la sortida.

Un cop ha sonat el tret de sortida es capfiquen dins l'aigua sense pensar-s'ho i avancen ràpidament tot i estar la mar una mica moguda. Surt en primer lloc Eider seguida de Belén i Raquel i cap a boxes efectúen la transició.

 

Ara els hi toca als nois, primer equip B, preparats i concentrats a la sortida, es fan bromes per calmar els nervis,tot són riures i bon rotllo.
Mentres els nois marxen en l'aigua, les noies fan el tram de bici, on es destaca el seu paperàs amb molt bona coordinació entre elles i després d'haver fet una bona transició s'enfilen al tram de córrer que finalment acaben amb una més que gran satisfacció i agafades de la mà creuen meta. Felicitar-les per la seva cinquena posició per equips, una vegada més es reflexa la qualitat triatlética en noies en el nostre equip.





Els nois B, Jordi, Capi,  Josep, Ivo i Javier Izquierdo i Miguel  continúen amb bici. Bon equip  ajudant uns als altres i fent relleus arriben a l'últim tram, córrer a on traspassen la línea de meta ben agafats de la mà, moment únic i especial que no resulta molt habitual en l'àmbit masculí.






Seguim a l'equip A masculí, representat per Marc Algueró, Santi, Sergi Liz, Sergi Martí, Daniel Calveras i Cristian Baizán  de ben de prop finalitzant ja  el tram de córrer.


Un cop més, felicitar a tots els participants i companys d'equip que van venir a animar i a fer fotos per poder fer d'aquesta competició una jornada triatlética més que complerta amb bon companyerisme i un bon ambient deportiu entre equips. A més del bon paper demostrat quedant les noies cinquenes per equips.
Enhorabona a tots i a totes i a continuar amb la temporada que encara en queden molts per fer.
Com molt bé diria el nostre company Javier Izquierdo, "TFF a primera división". Ànims a tots i a totes i a continuar fent que TFF sigui uns dels millors equips de triatló de tota Catalunya.

DUATLÓ DE VIC - 7 d'abril de 2013

Crónica by Javier Izquierdo

Ayer Domingo tocaba duatlón a Vic, la XII edición, un duatlón que se caracteriza por su bonito circuito y por tener un circuito de bicicleta con mayor peso sobre la prueba y especialmente duro, con dos puertos que destruyen las grupetas que se van formando en los km llanos. 

Las previsiones auguraban una mañana fría, pero a medida que avanzaba quedó una temepratura ideal para disfrutar de la prueba.

Los 14 integrantes del Triatló BCN TFF, que han participado en la prueba, entre los 500 inscritos son:

Cabe destacar la importantísima segunda posición por equipos de nuestras féminas, el primer puesto sub23 de Juliana Villarsarte, así como una meritoria séptima plaza por equipos masculinos.

Ambos equipos se mantienen en la segunda posición de la clasificación en sus respectivas divisiones. En el caso del equipo masculino ya casi dando por seguro el ascenso a primera división. 

Impresionante afluencia de triforfunters venidos en bicicleta (Daniel Sánchez) de empalmada (Eider), en tren(Cristina), como jueces (Christian y Belén) fotógrafos oficiales (Egidia), las familias de los triatletas, los perros acróbatas, etc...

Gracias a todos/as por el gran esfuerzo que estáis haciendo para que el club llegue a lo más alto, a PRIMERA DIVISIÓN.

Javier Izquierdo