Des de la directiva del nostre club, desitjar-vos Bones Festes, molta Salut (i que ens respectin les lesions), molta Felicitat i èxit total amb els votres objectius personals, professionals i esportius...
Des de la directiva del nostre club, desitjar-vos Bones Festes, molta Salut (i que ens respectin les lesions), molta Felicitat i èxit total amb els votres objectius personals, professionals i esportius...
Per anar escalfant motors de cara a la Mitja de diumenge i per començar els rodatges de pretemporada amb les noves incorporacions (Laura i Jordi en aquesta ocasió), dissabte vam muntar una sortida de bici per la costa aprofitant encara el solet...
Dia passat per aigua, com ja venien avisant, però bons resultats del Tri BCN - Cariñena Team, que vam aguantar bé el fred i el 'xirimiri' que ens va acompanyar tota la cursa (i que a alguns ens va deixar com pollets remullats, jeje..., no en canvi els 'calveras-catxettys' que ni es van despentinar, jeje...). Donat el mal temps no vam poder fer la foto de grup, tant sols una amb Santi al guardaroba quan vam acabar...
Conseqüències de l'imprudència..., doncs que a l'endemà anava coix i que això té tota la pinta d'una 'fascitis plantar'..., de moment repòs absolut de córrer fins al duatló de Cabrils (espero que ja estigui millor la cosa...). Suposo que això ha derivat de l'anterior lessió de l'aquiles, ja que et fa recolzar el peu d'una altra manera, o potser culpa de les bambes...
Crònica de Caru
Crònica de Dani 'Capi'
Les cúes en el guardarroba, tant abans com després de la cursa, dignes de consideració..., sort que un estava en el primer grup (els de sub-37') i aquí ja hi havia menys gent, jeje... I tot i que aquest era l'objectiu, baixar dels 37', aquest no va ser el meu dia precisament, ja des del km 4 vaig veure que estaria difícil la cosa, les cames no anaven gaire fines, entre d'altres coses per la pallissa de BTT del dia anterior (al igual que en la cursa de Collserola de la setmana abans), així que en l'inici de la pujadeta del Paral.lel ja vaig dessistir de l'intent, i en el repetxò més dur de Montjuic encara vaig perdre més temps, acabant amb 38'10'', bastant lluny de la meva millor marca, però està clar que no es pot estar a tope en totes les curses, en altra ocasió serà...
Van haver diferents sorties segons categories..., aquesta en concret, la de 'benjaminas'...
... Un escenari comú a vàries curses (al març tornarem a veure aquestes imatges amb la marató de BCN...)
... i les obres del remodelat Arenas de BCN ja força avançades (completant el recorregut arquitectònic post cursa).CURSA CEC A COLLSEROLA 22/11/09 16km (18km reals)
Aquest gris matí de diumenge, hem fet la cursa que organitza el CEC per la muntanya de Collserola. Només arribar ens hem trobat al simpàtic de l’Oscar que ha aparcat al nostre costat. Després hem vist la Blanca, en Jordi, la Montse i en Fran. No he trobat a en Jordi i en Dani R. i la primera cosa que m’ha vingut al cap ha estat: - Ja està...aquest parell s’han “rajat”! Sota una cortina de fina pluja han donat la sortida. Amb algunes aturades inicials, degudes a l’aglomeració de participants hem iniciat la marxa pujant cap al cim. He vist que podia seguir la Blanca i m’he dit: - Vinga a veure quanta estona aguanto al seu costat! I allò pujava i pujava....escales, carrers, asfalt, sorra...de tant en tant la munió de gent s’aturava i caminava quan el pas es feia estret. La Blanca, s’esmunyia com un ratolí entre la gentada amb un somriure d’orella a orella, jo la seguia dient...- pas, pas que se m’escapa la companya! Més d’un ens ha increpat...però nosaltres continuàvem avançant...just abans d’arribar dalt de tot, la Montse ens ha animat: Vinga noies, molt bé! Ella anava uns quants metres per davant nostre. Allò semblava que no tenia fi...però en uns minuts ens hem plantat dalt de tot. Llavors només començar la baixada, he vist que la Blanca anava molt més ràpida i que se m’escapava....ohhhhhhhh has estat maco mentre ha durat! He seguit llavors al meu ritme, avançant alguns a les pujades i avantçant-me d’altres a les baixades. M’ha fet gràcia córrer per aquells corriols on de vegades havia sortit en BTT, amunt i avall...per sorra, pedres, fang, fulles, asfalt...Quan just pensava que no hi havia cap referència quilomètrica he sentit que un noi deia: - anem ja pel km 10! Dúiem una hora i ja havíem fet el pitjor...això m’ha animat! Després de tot, no se’m feia pesat, canviant de paisatge constantment. Llavors m’he creuat un noi que m’ha preguntat: eh, tu també vas fer la del Clot, oi?! ... – Sí, si ... – Ah, es que et vaig veure... (mira que provar de lligar en plena cursa! ) Hem seguit serpentejant i hem començat de nou a baixar. Allò ja arribava al final i quan hem tornat a trepitjar l’asfalt he sentit que l’Oscar em cridava: - Ho veus, Eli, ja t’ho havia dit jo que feia pujada! Je,je...hem continuat i quan faltava molt poc per arribar, una altra veu amiga: - Ei, Eliiiiii!!! Era en Xavi Garcia, ostres quina il·lusió que m’ha fet veure’l! Érem ja al darrer quilòmetre de baixada en asfalt i m’han avançat 3 o 4 noies....ostres, les baixades no és lo meu! La feina era meva per tal de no torçar-me els turmells... Al final arribada a meta amb 1h49 (la 24 ena) i just quan en Capi anava a immortalizar-me en la foto-finish, plash! Bateria exhaurida! També és mala sort, no?!
Felicitar a les Carinyena’s girls Blanca-Montse per seu bon temps 1h42, igualment per al Jordi i en Dani que finalment si que hi havien comparegut! i també han fet el mateix crono. Molt bon temps del Capi, que amb 1h22 ha entrat entre els 15 primers.
Doncs res, una bonica cursa trencadora per a gent agosarada amb un gran cor i unes bones cames!

La ruta es podria dir que no té dificultat tècnica (si no trobes glaç, com va ser el nostre cas), però requereix certa condició físsica, amb un desniell aproximat de 1.200m. Es va resseguint la Vall del riu Eina, amb paratges molt macos, quasi sempre vorejant el riu i creuant-lo algun cop, fins arribar al coll de Núria, amb magnífiques vistes cap a França i cap a Catalunya i de tota la carena (bon punt de mira del Puigmal, de Núria més avall, etc...). Un últim tram 'crestejant' sense dificultats tècniques (tant sols una molesta ventisca) ens porta fins el Pic d'Eina (2.786m), on tenim sèries dificultats per mantenir-nos drets i poder fer la foto de cim, degut al fortíssim vent...
Tot iniciar la ruta ens anem trobant amb una vegetació i colors molt típics de la tardor... El dia comença grissós i amb zones molt tapades, sort que després s'aniria obrint per oferir-nos una bona llum, fins i tot solet, en la collada i l'últim tram d'ascensió, tanmateix com gairebé tota la tornada.
Comencem a veure els primers 'salts' d'aigua...
Erenest 'xupant roda', jeje... La veritat és que va aguantar un bon ritme tota la sortida (tot i patir una mica el 'mal d'alçada' en la tornada), quasi no em donava temps ni a fer les fotos, jeje... I en el tram final de tornada va posar el turbo per no haver de fer ús del frontal.
Aquí teniu alguns dels punts més interesants del riu Eina, amb una mica de sol haguessin entrat ganes de fer un banyet i tot, jeje... (però clar, no portàvem els neoprens...; els crampons sí, però finalment no van fer servei).
Panoràmica tot just quan començàvem a veure despuntar l'Eina (cap al fons a l'esquerre)...
I ja estem en el Coll de Núria; des d'aquí magnífiques vistes cap al Pic de Finestrelles i Puigmal (a la dreta arribant al coll), cap al Pic de Lloses, Mal Ase - Pic del Boc, i Pic de l'Home Mort (foto superior, mirant cap a França), cap a Núria i la seva vall, l'estany i el refugi del Pic de l'Àliga (mirant cap avall), i el Noufonts i Noucreus mirant cap al front-esquerre...
Ja no sento dir a l'amic Ernest aquella frasse seva tant típica 'pinten bastos', tot i que va controlant amb rigurositat el rellotge i les paradetes per tal que no se'ns faci de nit... Si per mi fos, encara haguéssim anat a fer el Noufonts, jeje...
S'haurà de tornar per fer atacar aquesta cresta, això del Pic de l'Home Mort té un bon atractiu, jeje...
Refugi del Pic de l'Àliga al fons i una mica més abaix l'estany de Núria...
I ja hem fet el cim d'Eina!!!... Tot i que no s'aprecia gaire a la foto, la ventisca era terrorífica, dos segons per fer la foto (amb prou feina per mantenir-me dret) i tira cap avall...
Crònica d'Eli 'Caipi'
En Dani i en Jordi estaven contents amb els seus temps i jo “conformada” però contenta tenint en compte que avui jo no estava al 100%. Res que amb la tonteria, penso que també els he enredat per fer la cursa de Collserola diumenge vinent!
Crònica de Dani 'Capi'
Cap a mitja pujada de la carretera de Vallvidrera, després de superar un munt de corredors (més de 400), enllaço amb el compi Jose, que va que se les pela, jeje..., en aquell tram la boira es feia molt espesa i poca cosa es veia... Continuo progressant al meu ritme, ja tot sol, i just arribant a meta, en els últims metres, veig a la primera noia que resulta ser l'Eva Martí del Picornell, amb qui xerro uns instants abans de que els mitjans de comunicació se li tirin a sobre, jeje...
En els següents enllaços que ens ha passat Judith trobareu les fotos dels cariñenas en els últims metres arribant a meta:
Me sentía bastante bien, y con los gritos de ánimo que escuchaba, seguí fuerte en la bici. Me puse muy contenta al ver que habían mucha bicis en la zona de transición y yo no era de las últimas saliendo del agua.