Crònica d'Ernest Girós
Avui diumenge, dos membres del club, el Xavi i qui us escriu, l'Ernest, hem fet l'aquatló de Badalona.
Sabiem que sería una competició ràpida , que els ritmes serien alts i que patiríem molt. Així ha estat.
El primer parcial l'he corregut a un ritme de 3:40. El Xavi m'ha seguit a aquest ritme fins el primer 1000, on ha decidit canviar i marxar uns 150 m. per endavant. Segons els meus càlculs ha corregut a 3:34. situant-se el 18è de la general en aquell moment!
El sector de natació ha tingut una avantatge i un inconvenient. L'avantatge ha estat que els nadadors entravem a l'aigua saltejats de manera que ens hem estalviat cops i neguits. De totes maneres, alguna presència molesta se m'ha enganxat a l'alçada de la cintura. Mira que és gran el mar!!!. L'inconvenient ha estat l'onatge, que impedia una orientació fluida. Ha estat un sector que tant a mí com al Xavi no ens ha anat gaire bé, ja que hem perdut posicions.
A l'últim sector sí que hem pogut remuntar. M'he trobat força bé i he pogut córrer sense arrosegar-me, que era el que més por em feia (3:29 min/km). Per altra banda, destacar el gran estat de forma que mostra el Xavi en els parcials de cursa a peu i així ho demostren els seus 3:24 min/km. finals.
1. Juan Antonio Calero (CN Rubí) 26:44 8:18/10:46/7:40
...
30. Ernest Girós (Tri Cariñena-BCN) 31:45 9:11/13:51/8:43
49. Xavi Martín (Tri Cariñena-BCN) 33:57 8:52/16:36/8:29
Participants: 101. Retirats : 3
lunes, 24 de septiembre de 2007
viernes, 21 de septiembre de 2007
Triatló Sprint de Vilanova 2007
Crònica de Xavi Martín Ensenyat
Tot un clàssic es va disputar el passat diumenge 16 de setembre. Com sempre va fer un dia esplèndid i ja no es pot dir que Vilanova sigui un duatló, dons la natació ja té la distància correcta.
Per sobre de tot, vull destacar l'exitosa tornada a la competició del Miki, que va saber aprofitar les circumstàncies de cursa per anar amb el nostre amic l'Alex Carreras (Picornell) al sector de bici, on va volar i va atrapar l'Ernest. Un servidor va sortir de l 'aigua amb el citat Carreras, però ell va arrencar com un avió (tot i que em va advertir) i va atrapar de seguida al Miki, a qui teníem a tocar a la T1. Vaig intentar agafar-los però era impossible i em vaig deixar caure perque m'atrapés el pilot que tenia darrera (quasi 40 tios).
Allà em vaig dedicar a fer el gos, el que em va permetre baixar a còrrer força descansat i fer una bona cursa a peu on vaig passar molta gent.
Vull destacar la classificació per equips: 14 de 31 (15 de 38 si contem els equips femenins), una de les millors actuacions de la història del nostre TEAM.
1. Francesc Godoy (CNB) 54:17
3. Xavier Llobet (Triatló Manresa) 55:22 10:12 30:18 14:52
...
79. Ernest Girós (Tri Cariñena-BCN) 1:04 13:20 34:12 16:31
81. Miquel Lapedriza (Tri Cariñena-BCN) 1:04 14:27 33:10 16:26
114. Xavier Martín (Tri Cariñena-BCN) 1:06 14:36 34:51 16:38
336. Xavier Garcia (Tri Cariñena-BCN) 1:17 14:55 42:31 19:44
Fins 448 classificats + 7 retirats + 4 desqualificats
Tot un clàssic es va disputar el passat diumenge 16 de setembre. Com sempre va fer un dia esplèndid i ja no es pot dir que Vilanova sigui un duatló, dons la natació ja té la distància correcta.
Per sobre de tot, vull destacar l'exitosa tornada a la competició del Miki, que va saber aprofitar les circumstàncies de cursa per anar amb el nostre amic l'Alex Carreras (Picornell) al sector de bici, on va volar i va atrapar l'Ernest. Un servidor va sortir de l 'aigua amb el citat Carreras, però ell va arrencar com un avió (tot i que em va advertir) i va atrapar de seguida al Miki, a qui teníem a tocar a la T1. Vaig intentar agafar-los però era impossible i em vaig deixar caure perque m'atrapés el pilot que tenia darrera (quasi 40 tios).
Allà em vaig dedicar a fer el gos, el que em va permetre baixar a còrrer força descansat i fer una bona cursa a peu on vaig passar molta gent.
Vull destacar la classificació per equips: 14 de 31 (15 de 38 si contem els equips femenins), una de les millors actuacions de la història del nostre TEAM.
1. Francesc Godoy (CNB) 54:17
3. Xavier Llobet (Triatló Manresa) 55:22 10:12 30:18 14:52
...
79. Ernest Girós (Tri Cariñena-BCN) 1:04 13:20 34:12 16:31
81. Miquel Lapedriza (Tri Cariñena-BCN) 1:04 14:27 33:10 16:26
114. Xavier Martín (Tri Cariñena-BCN) 1:06 14:36 34:51 16:38
336. Xavier Garcia (Tri Cariñena-BCN) 1:17 14:55 42:31 19:44
Fins 448 classificats + 7 retirats + 4 desqualificats
lunes, 17 de septiembre de 2007
Triatló Sprint de Vilanova 2007
Crònica de Miki Lapedriza
Una vegada més s'ha fet el triatló Ciutat de Vilanova (Sprint), amb una gran afluencia de gent, amb quasi 400 triatletes, fent dues sortides, la primera els no federats i les fèmines (crec que també veterans) i la segona sortida els federats.
Gran participació del Cariñena-Jovent 79 (dic gran participació, perque entre els dos equips hem aportat 7 triatletes, per això ens hem de fusionar), en Ernest Giros, cap de files com sempre, en Xavi Ensenyat, inconbustible com sempre, per cert es tot un classic en aquest triatló ja que en porta 6 vegades participant, ja es un "ROCKER OLD", en Xavi Garcia Garcia i un servidor, la primera després de la seva absència per l'operació d'apenciditis que m'ha tingut parat tot aquest temps, i per part del Jovent es de sempre, Jordi Moyano, Victor Peña i Pedro Benach Vallverdú.
El triatló ha començar amb el sector de la natació... no per a nadadors ja que es un swiming-cross millor dit, ja que es te que corre com uns 60 metres per poder començar a nedar, la natació ha sigut bastant agoviant, peus per aquí, peus per allà, que si t'agafen... en fin es nota que no m'enrecordaba d'això, llavors l'Ernest s'ha escapat com sempre i en Xavi i jo ens hem quedat més enrere anant jo a peus del Xavi, fins la primera "boya" que després anavem a la par i mes endavant cap a la segona ja m'he distanciat una miqueta.
A continuació ha arribat el sector de la bici, vamos el que a mi m'agrada com sempre es quan jo començo el triatló de veritat, sortint del boxes i encara amb la sang als braços i prenentm-ho en calma els primers metres hidratant-me i fotent-me el chute de glucosa... per enrere venia la Mquina soviética, l'Alex Carreras tot un ídol meu i sent del Picornell, es com si fos de la casa, llavors entre ell i jo em començat a fer de les nostres, donant relleus, agafant a gent, no colaboraven?, els deixavem... vamos como si hicieramos "asaltos al tren del dinero". Aquest sector no es dur, però com et quedis sol l'has cagat, perque es fan grups grans i t'enxampen. Fins que ens hem trobat el grup del nostre amic Ernest on hi havia el Moyano i cia cap a final del sector i en Xavi anava enrere a poc temps... ja que no ens ha pogut seguir per l'arrencada de l'Alex.
I en el sector del corre ja ha sigut donar-ho tot el que podia, sortint de la bici quasi amb l'Ernest una mica endavant i jo fet pols... amb el meu mister marcant el ritme, però jo anava desfet, anava avançant a gent fins que ens hem trobat amb l'Ernest i hem arribat junts, ja que jo no volia reventar al final, ja que el que volia era trepitjar la linea amb l'Ernest abraçats amb el detall de deixar-me passar a mi primer... tot un detall del decano Ernest, que fa deu anys que va dianbolant pels triatlons.
Una vegada més s'ha fet el triatló Ciutat de Vilanova (Sprint), amb una gran afluencia de gent, amb quasi 400 triatletes, fent dues sortides, la primera els no federats i les fèmines (crec que també veterans) i la segona sortida els federats.
Gran participació del Cariñena-Jovent 79 (dic gran participació, perque entre els dos equips hem aportat 7 triatletes, per això ens hem de fusionar), en Ernest Giros, cap de files com sempre, en Xavi Ensenyat, inconbustible com sempre, per cert es tot un classic en aquest triatló ja que en porta 6 vegades participant, ja es un "ROCKER OLD", en Xavi Garcia Garcia i un servidor, la primera després de la seva absència per l'operació d'apenciditis que m'ha tingut parat tot aquest temps, i per part del Jovent es de sempre, Jordi Moyano, Victor Peña i Pedro Benach Vallverdú.
El triatló ha començar amb el sector de la natació... no per a nadadors ja que es un swiming-cross millor dit, ja que es te que corre com uns 60 metres per poder començar a nedar, la natació ha sigut bastant agoviant, peus per aquí, peus per allà, que si t'agafen... en fin es nota que no m'enrecordaba d'això, llavors l'Ernest s'ha escapat com sempre i en Xavi i jo ens hem quedat més enrere anant jo a peus del Xavi, fins la primera "boya" que després anavem a la par i mes endavant cap a la segona ja m'he distanciat una miqueta.A continuació ha arribat el sector de la bici, vamos el que a mi m'agrada com sempre es quan jo començo el triatló de veritat, sortint del boxes i encara amb la sang als braços i prenentm-ho en calma els primers metres hidratant-me i fotent-me el chute de glucosa... per enrere venia la Mquina soviética, l'Alex Carreras tot un ídol meu i sent del Picornell, es com si fos de la casa, llavors entre ell i jo em començat a fer de les nostres, donant relleus, agafant a gent, no colaboraven?, els deixavem... vamos como si hicieramos "asaltos al tren del dinero". Aquest sector no es dur, però com et quedis sol l'has cagat, perque es fan grups grans i t'enxampen. Fins que ens hem trobat el grup del nostre amic Ernest on hi havia el Moyano i cia cap a final del sector i en Xavi anava enrere a poc temps... ja que no ens ha pogut seguir per l'arrencada de l'Alex.
I en el sector del corre ja ha sigut donar-ho tot el que podia, sortint de la bici quasi amb l'Ernest una mica endavant i jo fet pols... amb el meu mister marcant el ritme, però jo anava desfet, anava avançant a gent fins que ens hem trobat amb l'Ernest i hem arribat junts, ja que jo no volia reventar al final, ja que el que volia era trepitjar la linea amb l'Ernest abraçats amb el detall de deixar-me passar a mi primer... tot un detall del decano Ernest, que fa deu anys que va dianbolant pels triatlons.
martes, 11 de septiembre de 2007
Triatló d'El Prat 2007
Crònica d'Òscar Gómez Pau
Abans d'ahir pel matí es va cel·lebrar el triatló del Prat on hi vem anar tres membres del nostre club, l'ernest Giròs com a cap de files, el Xavi Garcia i una servidora, Òscar Gómez...
Vem haver de matinar ja que la carretera era totalment tancada al transit, un luxe en triatlons últimament, i aquesta quedava tencada a les 8 del matí amb lo que si volies deixar el cotxe aprop de boxes havies d'arribar abans i aixi ho vem fer, vem poder escalfar bé, veure la primera sortida de noies, no federats i Veterans 2. En quant van sortir tots de la primera transició vem entrar els federats a boxes, preparar-ho tot i a escalfar a l'aigua...
Per sorpresa meva aquest any per corrents o jo que se que hi havia uns 50 metres en que l'aigua t'arribava fins el genoll com a Vilanova, cosa que a mi no m'agrada, al company Ernest si, per que diu que té la seva gràcia i la seva tècnica... a mi m'agrada saltar dintre l'aigua i començar a nedar...
Comença la prova, correm i a nedar... per sorpresa meva arribo a la primera boya amb molt poca gent, el meu pensament va ser que be que vas, si que nedes ràpid, però després vaig saber que va a tornar a passar com a Banyoles... desgraciadament molta gent es va saltar la primera... increïble però cert, no entenc als tramposos... però jo a la meva... giro i cap a ala segona boya i veig que jo vaig recte cap aquesta i la gent va cap a l'esquerre i jo pensant s'han desorientat i després hauran de toranr cap a la dreta...però no es van saltar també la segona boya... increïble... quin fàstig, i jo a lo meu... Després parlant amb una jutge ens va dir que el Sergi Noguera (jutge famós en el món del triatló...) que estava a la barca va estar apunt de suspendre la prova... llàstima que no ho hagués fet... a veure si la gent espavila... tot i que no ho crec, el que es trampós ho seguirà sent, jo crec que seria més util un tio amb un kayak i un bon rem per anar fotent hosties als que salten boyes... a la "antigua usanza", "pica i doma"... jajajaja
Circuit de bici, ràpid com pocs, pelotons enormes, va haver-hi una caiguda espectacular en un d'ells, segons em van explicar, jo no la vaig veure, això ja sembla la Vuelta o el Tour... no t'animes Ruben??? jajaja En aquest segment vaig anar quasi tota l'estona tirant d'un grup de quatre... si,si increïble pero cierto... al final va arribar un del Granollers que em va donar algun relleu, de totes formes vaig notar les cames carregades de la sortida del dia anterior en que vem anar amb el Pepe i un company triatleta a Gelida pujant per Corbera... Un altre aspecte espectacular d'aquest triatló i que el vaig viure a la segona volta de bici és que tu vas enxufat, apretant les dents i mires cap a munt i veus un avió que et passa a escasament 200 metres per sobre del teu cap... jajaja espectacular... llàstima de foto...
La cursa a peu es va fer una mica ferragosa més que res per que anaves direcció Castelldefels amb el vent frenan-t'he però quan giraves al no notar el vent que et donava d'esquenes fèia molta calor... menys mal que eren 5 kms de res...
Resumint, matí agradable, triatló molt ben organitzat, però per culpa de la fede,crec jo, amb un gust agredolç per l'escandol dels saltaboyes...
1 GODOY, FRANCESC (CN BARCELONA) 0:53 0:08 0:29 0:15
2 PELLEJERO, SANTI (CN MATARO) 0:54 0:08 0:29 0:16
3 PARREÑO, ALBERT (CN REUS PLOMS) 0:55 0:08 0:29 0:17
...
98 GIROS, ERNEST (TRI CARIÑENA-BCN) 1:04 0:11 0:33 0:19
184 GOMEZ, OSCAR (TRI CARIÑENA-BCN) 1:09 0:12 0:35 0:21
278 GARCIA, XAVIER (TRI CARIÑENA-BCN) 1:17 0:12 0:41 0:23
Abans d'ahir pel matí es va cel·lebrar el triatló del Prat on hi vem anar tres membres del nostre club, l'ernest Giròs com a cap de files, el Xavi Garcia i una servidora, Òscar Gómez...
Vem haver de matinar ja que la carretera era totalment tancada al transit, un luxe en triatlons últimament, i aquesta quedava tencada a les 8 del matí amb lo que si volies deixar el cotxe aprop de boxes havies d'arribar abans i aixi ho vem fer, vem poder escalfar bé, veure la primera sortida de noies, no federats i Veterans 2. En quant van sortir tots de la primera transició vem entrar els federats a boxes, preparar-ho tot i a escalfar a l'aigua...
Per sorpresa meva aquest any per corrents o jo que se que hi havia uns 50 metres en que l'aigua t'arribava fins el genoll com a Vilanova, cosa que a mi no m'agrada, al company Ernest si, per que diu que té la seva gràcia i la seva tècnica... a mi m'agrada saltar dintre l'aigua i començar a nedar...
Comença la prova, correm i a nedar... per sorpresa meva arribo a la primera boya amb molt poca gent, el meu pensament va ser que be que vas, si que nedes ràpid, però després vaig saber que va a tornar a passar com a Banyoles... desgraciadament molta gent es va saltar la primera... increïble però cert, no entenc als tramposos... però jo a la meva... giro i cap a ala segona boya i veig que jo vaig recte cap aquesta i la gent va cap a l'esquerre i jo pensant s'han desorientat i després hauran de toranr cap a la dreta...però no es van saltar també la segona boya... increïble... quin fàstig, i jo a lo meu... Després parlant amb una jutge ens va dir que el Sergi Noguera (jutge famós en el món del triatló...) que estava a la barca va estar apunt de suspendre la prova... llàstima que no ho hagués fet... a veure si la gent espavila... tot i que no ho crec, el que es trampós ho seguirà sent, jo crec que seria més util un tio amb un kayak i un bon rem per anar fotent hosties als que salten boyes... a la "antigua usanza", "pica i doma"... jajajaja
Circuit de bici, ràpid com pocs, pelotons enormes, va haver-hi una caiguda espectacular en un d'ells, segons em van explicar, jo no la vaig veure, això ja sembla la Vuelta o el Tour... no t'animes Ruben??? jajaja En aquest segment vaig anar quasi tota l'estona tirant d'un grup de quatre... si,si increïble pero cierto... al final va arribar un del Granollers que em va donar algun relleu, de totes formes vaig notar les cames carregades de la sortida del dia anterior en que vem anar amb el Pepe i un company triatleta a Gelida pujant per Corbera... Un altre aspecte espectacular d'aquest triatló i que el vaig viure a la segona volta de bici és que tu vas enxufat, apretant les dents i mires cap a munt i veus un avió que et passa a escasament 200 metres per sobre del teu cap... jajaja espectacular... llàstima de foto...La cursa a peu es va fer una mica ferragosa més que res per que anaves direcció Castelldefels amb el vent frenan-t'he però quan giraves al no notar el vent que et donava d'esquenes fèia molta calor... menys mal que eren 5 kms de res...
Resumint, matí agradable, triatló molt ben organitzat, però per culpa de la fede,crec jo, amb un gust agredolç per l'escandol dels saltaboyes...
1 GODOY, FRANCESC (CN BARCELONA) 0:53 0:08 0:29 0:15
2 PELLEJERO, SANTI (CN MATARO) 0:54 0:08 0:29 0:16
3 PARREÑO, ALBERT (CN REUS PLOMS) 0:55 0:08 0:29 0:17
...
98 GIROS, ERNEST (TRI CARIÑENA-BCN) 1:04 0:11 0:33 0:19
184 GOMEZ, OSCAR (TRI CARIÑENA-BCN) 1:09 0:12 0:35 0:21
278 GARCIA, XAVIER (TRI CARIÑENA-BCN) 1:17 0:12 0:41 0:23
lunes, 10 de septiembre de 2007
Cursa Popular del Poble Nou 2007
Crònica de Xavi Martín Ensenyat
Ahir diumenge 9 de setembre vaig defensar els colors del Triatló Cariñena a la XII Cursa del Poblenou (10 km.).
Em va anar força bé, dons vaig fer millor marca personal (38.20) rebaixant en 20 segons el temps de l'any passat.
Es tracta d'una cursa ràpida, bona per fer marca. Crec sincerament que encara ho podria haver fet millor si no hagués fet 100 km. en bici el dia anterior, dons a la darrera recta de 500 metres em va agafar una 'fluixera' de cames, el que van aprofitar tres atletes per passar-me. Penso que d'haver descansat el dissabte hagués baixat de 38 minuts, però igualment estic satisfet. A més, veure'm tan a davant en una cursa on participen quasi 600 persones és un privilegi.
Ja sabeu que als triatlons quedo molt més a darrera (per culpa de la natació), pel que ja em començo a plantejar un canvi de disciplina... sense deixar la bici, és clar.
1. Otmane Btaimi 31:43 ASSOCIACIO DE VEÏNS DEL RAVAL
2. Jordi Escoriza Valencia 32:45 FILA DOMINGO CATALAN
3. Juan M. Alvarez Ramos 33:00 ARECA SPORT
...
28. Xavier Martín Ensenyat 38.20 TRIATLÓ CARIÑENA
Fins 578 atletes classficats
Ahir diumenge 9 de setembre vaig defensar els colors del Triatló Cariñena a la XII Cursa del Poblenou (10 km.).
Em va anar força bé, dons vaig fer millor marca personal (38.20) rebaixant en 20 segons el temps de l'any passat.
Es tracta d'una cursa ràpida, bona per fer marca. Crec sincerament que encara ho podria haver fet millor si no hagués fet 100 km. en bici el dia anterior, dons a la darrera recta de 500 metres em va agafar una 'fluixera' de cames, el que van aprofitar tres atletes per passar-me. Penso que d'haver descansat el dissabte hagués baixat de 38 minuts, però igualment estic satisfet. A més, veure'm tan a davant en una cursa on participen quasi 600 persones és un privilegi.
Ja sabeu que als triatlons quedo molt més a darrera (per culpa de la natació), pel que ja em començo a plantejar un canvi de disciplina... sense deixar la bici, és clar.
1. Otmane Btaimi 31:43 ASSOCIACIO DE VEÏNS DEL RAVAL
2. Jordi Escoriza Valencia 32:45 FILA DOMINGO CATALAN
3. Juan M. Alvarez Ramos 33:00 ARECA SPORT
...
28. Xavier Martín Ensenyat 38.20 TRIATLÓ CARIÑENA
Fins 578 atletes classficats
martes, 4 de septiembre de 2007
Triatló de Banyoles 2007
Crònica de Xavi Martín Ensenyat
428 triatles es van tirar a l'estany de banyoles i com sempre que passa en aquest casos, no va faltar el ball de bastons dins l'aigua. Jordi Catxetti, a qui hem de felicitar per la seva evident progressió, es va enganxar als peus d'un servidor i vam fer tot el primer sector juntets. Jo notava un pessigolleigs als peuets que em posava caxondo...
El cas és que la natació, per variar, fou la meva rèmora (el 300 de 428) i vaig haver de remuntar tot el que vaig poder. De tota manera, a la bici vaig patir més del compte (anava fent la goma amb la meva 'grupeta', el que no és molt habitual) i no vaig disfrutar veritablement de la cursa fins la carrera a peu, on em va sortir un bon parcial (38'28"), pero estic gariebé segur que hi ha menys de 10 km.
La cursa fou dominada por dos juniors mallorquins, seguits de tres sub-23, el que mostra el poder de la joventut.
Pel que fa la resta de companys, Ernest va fer una gran natació i una bona bici, pero corrent va perdre una mica de pistonada. Oscar XL també va fer una bona natació i va mostrar que ha millorat al sector de ciclisme, on va tenir l'honor de compartir grup amb el seu ídol Luis Enrique (el cabrón està fort), amb qui va parlar durant i després de la cursa (només faltava que li demanessis un autógraf). A Òscar Urrutia quasi no el vaig veure, doncs com no porta l'uniforme de l'equip, va d'incògnit i no puc seguir gaire les seves evolucions. I la Blanqueta, que gairebé plorava com una magdalena a la sortida perque li feia respecte l'aigua, va fer una competició de menys a més, el que diu molt del seu estat de forma. També vull agraïr especialment el reportatge fotográfic de l'Ester.
Com a anècdota final, l'Ernest i un servidor vam anar a celebrar banyones a la discoteca Bikini (ens costa dormir després de les curses). Allà ens vam trobar el Josué, un carismàtic triatleta i entrenador amb molta experiència en el mundillo. Ens va dir coses molt interessant mentre escoltàvem salsa, com el que prenen alguns dels cracks i dels no tan cracks....
1. Miguel Ángel Fidalgo (Drac Triatló) 1.52
...
118. Ernest Girós (Triatló Cariñena) 2.11 21.46 1.10 40.02
197. Xavier Martín (Triatló Cariñena) 2.19 28.54 1.12 38.28
216. Jordi Olivella (Triatló Cariñena) 2.21 28.53 1.12 40.25
254. Óscar Gómez (Triatló Cariñena) 2.25 24.49 1.19 41.46
313. Óscar Urrutia (Triatló Cariñena) 2.33 32.18 1.18 42.52
379. Blanca Trenas (Triatló Cariñena) 2.45 39.23 1.26 39.11
Fins 414 classificats+14 retirats
428 triatles es van tirar a l'estany de banyoles i com sempre que passa en aquest casos, no va faltar el ball de bastons dins l'aigua. Jordi Catxetti, a qui hem de felicitar per la seva evident progressió, es va enganxar als peus d'un servidor i vam fer tot el primer sector juntets. Jo notava un pessigolleigs als peuets que em posava caxondo...
El cas és que la natació, per variar, fou la meva rèmora (el 300 de 428) i vaig haver de remuntar tot el que vaig poder. De tota manera, a la bici vaig patir més del compte (anava fent la goma amb la meva 'grupeta', el que no és molt habitual) i no vaig disfrutar veritablement de la cursa fins la carrera a peu, on em va sortir un bon parcial (38'28"), pero estic gariebé segur que hi ha menys de 10 km.
La cursa fou dominada por dos juniors mallorquins, seguits de tres sub-23, el que mostra el poder de la joventut.Pel que fa la resta de companys, Ernest va fer una gran natació i una bona bici, pero corrent va perdre una mica de pistonada. Oscar XL també va fer una bona natació i va mostrar que ha millorat al sector de ciclisme, on va tenir l'honor de compartir grup amb el seu ídol Luis Enrique (el cabrón està fort), amb qui va parlar durant i després de la cursa (només faltava que li demanessis un autógraf). A Òscar Urrutia quasi no el vaig veure, doncs com no porta l'uniforme de l'equip, va d'incògnit i no puc seguir gaire les seves evolucions. I la Blanqueta, que gairebé plorava com una magdalena a la sortida perque li feia respecte l'aigua, va fer una competició de menys a més, el que diu molt del seu estat de forma. També vull agraïr especialment el reportatge fotográfic de l'Ester.
Com a anècdota final, l'Ernest i un servidor vam anar a celebrar banyones a la discoteca Bikini (ens costa dormir després de les curses). Allà ens vam trobar el Josué, un carismàtic triatleta i entrenador amb molta experiència en el mundillo. Ens va dir coses molt interessant mentre escoltàvem salsa, com el que prenen alguns dels cracks i dels no tan cracks....1. Miguel Ángel Fidalgo (Drac Triatló) 1.52
...
118. Ernest Girós (Triatló Cariñena) 2.11 21.46 1.10 40.02
197. Xavier Martín (Triatló Cariñena) 2.19 28.54 1.12 38.28
216. Jordi Olivella (Triatló Cariñena) 2.21 28.53 1.12 40.25
254. Óscar Gómez (Triatló Cariñena) 2.25 24.49 1.19 41.46
313. Óscar Urrutia (Triatló Cariñena) 2.33 32.18 1.18 42.52
379. Blanca Trenas (Triatló Cariñena) 2.45 39.23 1.26 39.11
Fins 414 classificats+14 retirats
miércoles, 29 de agosto de 2007
Cursa Popular Festa Major de Ripollet 2007
Crònica de Xavi Martín Ensenyat
El passat diumenge 26 d'agost alguns components del Team Cariñena vam disputar la cursa de Ripollet, com a test de cara al Tri de Banyoles d'aquest diumenge. Fou una cursa maca, amb bon ambient, inscripció gratuita, i un entrepà i begudes a l'arribada. Què més es pot demanar?
La cursa era exigent, amb constants pujades i baixades. El guanyador fou el grandíssim Víctor Gonzalo, ex ciclista professional del Banesto, campió de Catalunya de Marató i de Mitja Marató (li va fotre quasi un minut al segon) i que corre amb els gloriosos colors de l'ESPANYOL. Destacar com sempre la gran cursa del nostre amic Àlex Carreras, que està completant una temporada excepcional.
Fou una cursa englobada en un cap de setmana ple d'entrenos pensant en Banyoles. Així, el dissabte per la tarda, Blanca, Catxetti, Pablo i jo vam fer bici per la costa amb pujada al Pollastre (em van sortir 100 km.), el diumenge al matí la cursa de 10 km., i tot seguit blanca, jordi i un servidor vam anar al DIR Maragall (amb els amics del Jovent, Meritxell Portillo i Miquel Riera) a fer unes piscines...
1 Victor Gonzalo Guirao PENYA BLANC I BLAVA 33:35
...
12 Alex Carreras Fabregat RUNNING VALLES 36:28
45 Xavier Martín Ensenyat TRIATLÓ CARIÑENA BCN 40:59
84 Jordi Olivella Pujol FILA DOMINGO CATALAN 44:40
125 Blanca Trenas Hinojosa FILA DOMINGO CATALAN 47:03
Fins 270 classificats
El passat diumenge 26 d'agost alguns components del Team Cariñena vam disputar la cursa de Ripollet, com a test de cara al Tri de Banyoles d'aquest diumenge. Fou una cursa maca, amb bon ambient, inscripció gratuita, i un entrepà i begudes a l'arribada. Què més es pot demanar?
La cursa era exigent, amb constants pujades i baixades. El guanyador fou el grandíssim Víctor Gonzalo, ex ciclista professional del Banesto, campió de Catalunya de Marató i de Mitja Marató (li va fotre quasi un minut al segon) i que corre amb els gloriosos colors de l'ESPANYOL. Destacar com sempre la gran cursa del nostre amic Àlex Carreras, que està completant una temporada excepcional.
Fou una cursa englobada en un cap de setmana ple d'entrenos pensant en Banyoles. Així, el dissabte per la tarda, Blanca, Catxetti, Pablo i jo vam fer bici per la costa amb pujada al Pollastre (em van sortir 100 km.), el diumenge al matí la cursa de 10 km., i tot seguit blanca, jordi i un servidor vam anar al DIR Maragall (amb els amics del Jovent, Meritxell Portillo i Miquel Riera) a fer unes piscines...
1 Victor Gonzalo Guirao PENYA BLANC I BLAVA 33:35
...
12 Alex Carreras Fabregat RUNNING VALLES 36:28
45 Xavier Martín Ensenyat TRIATLÓ CARIÑENA BCN 40:59
84 Jordi Olivella Pujol FILA DOMINGO CATALAN 44:40
125 Blanca Trenas Hinojosa FILA DOMINGO CATALAN 47:03
Fins 270 classificats
viernes, 10 de agosto de 2007
Ironman Austria 2007
Crónica de Daniel Juan Sallés
¡Muy buenas familia!. Después de una semana del gran acontecimiento, ya casi recuperadas las fuerzas y ya asimilado todo lo acontecido, os hago un pequeño resumen de esta bonita y gran experiencia que supone afrontar un IronMan, pero antes quisiera agradecer todo el apoyo y ánimos de mucha gente, especialmente de 5-6 personas de las que no hace falta dar nombres porque ya saben bien quien son..., mi paso por meta va dedicado a ell@s. También animaros una vez más a todos los componentes del Team-Cariñena a emprender una aventura de este calibre, sin duda es una experiencia única que hay que vivir almenos una vez en la vida...
Para mí no era la primera vez que afrontaba la distancia (3,8-180-42,2km - IronCat 2005), pero sí la primera del circuito IronMan, nada que ver..., ambientazo increíble, montaje a gran escala, todos los detalles bien cuidados, entorno paisajístico precioso, gente que grita tu nombre y se vuelca para animarte en los momentos más duros, etc, etc...
El miércoles 4 de julio salíamos dos coches hacia Klagenfurt, con estupendos colegas de viaje, por un lado la familia Cortés (el súper veterano Joan Cortés, al que siempre hay que tranquilizar antes de la carrera, su mujer y la peque y majísima Bárbara, con la que me lo pasé en grande y a la que en un futuro ficharé para el team femenino, jeje...) y por otro lado con mi ya gran colega Marc (alias Berraco, jaja..., esa fue la canción bomba del IronM, del pive Coala...), con el que compartí viaje, habitación y los últimos rodajes antes de la carrera por un circuito de bici muy bonito, bastante rodador, pero con dos repechos muy durillos (rampas del 11%, donde acababas metiendo todo el desarrollo) y también un entrenillo previo en el gran lago... Nos juntamos también allí con otro colega del CNB (Tripi) y otro amigo venezolano de Marc (Frank), y el sábado llegó otro colega que nos hizo de supporter y nos tiró fotos, Dani Canadell...
Todo y que mi preparación para la maratón fue muy escasa (por las molestias de cadera meses antes), iba con muchas ganas y muy mentalizado para bajar de las 11h 30', las sensaciones los días previos eran muy buenas y sabía que ese ambientazo todavía ayudaría más, pero lo que menos me podía esperar era que una avería en la bici me iba a complicar tanto las cosas (por momentos pensé que me tenía que retirar)... Como veréis en la foto de la llegada, el tiempo queda bastante lejos del que me marqué como objetivo, pero dadas las circunstancias me siento muy satisfecho de haber terminado y ese tiempo sabe a gloria...
Como es habitual en este tipo de acontecimientos, la noche previa no pegué casi ojo (3-4 horas bien dormidas, el resto tumbado en la cama esperando el gran momento), y eso que soy poco nervioso..., pero lo importante son las noches anteriores, así que no le di importancia al asunto y lo afronté con optimismo... Hice una buena natación para lo malillo que soy en este sector (salí del agua con 1h 20'), en todo momento fui rodeado de mucha gente, hasta llegué a recibir una patada en la cara que me sacó las gafas de sitio..., y los últimos 800m en los que atraviesas por un canal bastante estrecho flanqueado de un gran gentío animando, fue un auténtico agobio de manotazos y patadas buscando carril... Por primera vez en mi vida pude ver que por detrás mío en el agua todavía quedaban unos 700 triatletas (éramos 2500, jeje...), lo cual aún me animó más de lo que ya estaba...
En las transiciones me lo tomé con calma (7 y 9 min, con paso por el wc); en los primeros kms de bici empecé rápidamente a remontar posiciones y a marcarme una media de 35km/h, todo iba genial hasta que en el km 40 empiezo a oir un ruidito muy sospechoso, espero al siguiente cruce para parar y ver qué pasa, y tal como paro veo que el sillín se sale, había perdido uno de los dos tornillos de sujeción (se debió aflojar en un tramo de asfalto rugoso)... En ese momento se me cae el mundo encima, no le veía solución al asunto, pensé que el IronM se había terminado.
Un gendarme que estaba en el cruce intentó ayudarme e incluso fue a buscar una caja de herramientas, pero enseguida apareció una juez para decir que no podía recibir ayuda externa... Cuando ya estaba desesperado (y planteándome incluso continuar sin sillín, no es broma, jeje..., nada menos quedaban 140kms), se me ocurrió que igual podía hecer un apaño con un cable o un cordón..., le señalé los zapatos al gendarme, y cuando estaba despistada la juez, una chica austríaca del público se sacó un cordón de su bamba y me lo pasó discretamente; a ella le debo haber podido terminar este IronMan, aunque con muchas dificultades...
Se me fue aproximadamente media hora en solucionar el problema y tuve que parar un par de veces a revisarlo; el apaño fue bastante 'cutrillo' y el sillín se me fue moviendo en toda la carrera, aparte de inclinarse hacia abajo (suerte que el sillín es de los agujereados y pude pasar el cordón)... La posición no era muy correcta y las piernas se resintieron, en la maratón lo pagué con creces. Encima, con el afán de recuperar la media hora perdida, me cebé bastante en los 140kms restantes, me salió un promedio de más de 33km/h y un tiempo real de 5h15', sabía que tenía todos los números para pagarlo en la maratón pero decidí asumir ese riesgo (iba al todo o nada)...
Los primeros 12kms de la maratón los hice a un buen ritmo (a 5' p.km), todavía mantenía la esperanza de bajar de 11h30', pero a partir de aquí empezó un auténtico calvario para mí..., primero problemas estomacales (esta vez tuve que parar 4 veces a evacuar, no tantas como en el IronCat, y eso que controlé bien el tema de la alimentación y los geles), ésto me rompió bastante el ritmo y las piernas terminaron por bloquearse completamente, supongo que pagué el sobreesfuerzo de la bici... Perdí la cuenta, pero creo que almenos hice unos 15kms de la maratón caminando..., no era el único, la mayoría de la gente iba caminando en muchos tramos, pero hasta caminando me pasaban, jeje..., imaginaros lo mal que iba. Y me costó lo suyo poder arrancar en los últimos 2kms para poder entrar en meta corriendo y no arrastrándome, y poder disfrutar de ese momento tan especial y único, sueño de todo triatleta... Con los sentimientos a flor de piel, el corazón en un puño y exprimidas todas las fuerzas, conseguía finalmente cruzar la alfombra azul, superando el reto y todas las adversidades... El tiempo ya era lo de menos (12h52'47'', con la maratón más desastrosa de mi vida, 5h28'). Gracias a todos los que me ayudasteis con vuestros ánimos a ser por segunda vez Finisher!!!.
Y por lo visto no fui el único en pasarlo mal en la maratón..., la gran triatleta catalana Núria Padrisa que hizo un gran parcial de natación (53') y una buena bici (5h37'), acabó tendida en el suelo recibiendo asistencia médica y sin poder acabar la carrera (supongo que debía ir al límite y le dio un patatús...), o el gran duatleta Carlos Casero del C.N. Mataró, que entró por detrás mío, con 6h34' en la maratón...
Destacar el gran carrerón de nuestro gran colega Alex Carreras, que hizo un tiempazo de 9h33' (pos. 73), y felicitar a súper-berraco Marc que también hizo un gran carrerón y logró su objetivo de bajar de 11h (10h48'), enhorabona campió!!!!, así como al incombustible veterano Joan Cortés que sumó otro IM más a su larga lista, todo un mérito a su edad...
Por cierto, todo y que en el transcurso de la maratón me dije que era mi último IronMan, con Marc ya estamos empezando a planear el del año que viene, jeje... Barajamos las opciones de Niza y Zurich (es increíble, pero al día siguiente de abrirse inscripciones para Austria 2008, ya se habían completado las 2500 plazas, y eso que la inscripción se va a los 350€..., Frankfurt también está completo). Parece ser que Blanca y Jordi ya se han decidido a hecer su primer IM, así que a ver si se anima alguien más y montamos una expedición...
¡Muy buenas familia!. Después de una semana del gran acontecimiento, ya casi recuperadas las fuerzas y ya asimilado todo lo acontecido, os hago un pequeño resumen de esta bonita y gran experiencia que supone afrontar un IronMan, pero antes quisiera agradecer todo el apoyo y ánimos de mucha gente, especialmente de 5-6 personas de las que no hace falta dar nombres porque ya saben bien quien son..., mi paso por meta va dedicado a ell@s. También animaros una vez más a todos los componentes del Team-Cariñena a emprender una aventura de este calibre, sin duda es una experiencia única que hay que vivir almenos una vez en la vida...
Para mí no era la primera vez que afrontaba la distancia (3,8-180-42,2km - IronCat 2005), pero sí la primera del circuito IronMan, nada que ver..., ambientazo increíble, montaje a gran escala, todos los detalles bien cuidados, entorno paisajístico precioso, gente que grita tu nombre y se vuelca para animarte en los momentos más duros, etc, etc...
El miércoles 4 de julio salíamos dos coches hacia Klagenfurt, con estupendos colegas de viaje, por un lado la familia Cortés (el súper veterano Joan Cortés, al que siempre hay que tranquilizar antes de la carrera, su mujer y la peque y majísima Bárbara, con la que me lo pasé en grande y a la que en un futuro ficharé para el team femenino, jeje...) y por otro lado con mi ya gran colega Marc (alias Berraco, jaja..., esa fue la canción bomba del IronM, del pive Coala...), con el que compartí viaje, habitación y los últimos rodajes antes de la carrera por un circuito de bici muy bonito, bastante rodador, pero con dos repechos muy durillos (rampas del 11%, donde acababas metiendo todo el desarrollo) y también un entrenillo previo en el gran lago... Nos juntamos también allí con otro colega del CNB (Tripi) y otro amigo venezolano de Marc (Frank), y el sábado llegó otro colega que nos hizo de supporter y nos tiró fotos, Dani Canadell...
Todo y que mi preparación para la maratón fue muy escasa (por las molestias de cadera meses antes), iba con muchas ganas y muy mentalizado para bajar de las 11h 30', las sensaciones los días previos eran muy buenas y sabía que ese ambientazo todavía ayudaría más, pero lo que menos me podía esperar era que una avería en la bici me iba a complicar tanto las cosas (por momentos pensé que me tenía que retirar)... Como veréis en la foto de la llegada, el tiempo queda bastante lejos del que me marqué como objetivo, pero dadas las circunstancias me siento muy satisfecho de haber terminado y ese tiempo sabe a gloria...
Como es habitual en este tipo de acontecimientos, la noche previa no pegué casi ojo (3-4 horas bien dormidas, el resto tumbado en la cama esperando el gran momento), y eso que soy poco nervioso..., pero lo importante son las noches anteriores, así que no le di importancia al asunto y lo afronté con optimismo... Hice una buena natación para lo malillo que soy en este sector (salí del agua con 1h 20'), en todo momento fui rodeado de mucha gente, hasta llegué a recibir una patada en la cara que me sacó las gafas de sitio..., y los últimos 800m en los que atraviesas por un canal bastante estrecho flanqueado de un gran gentío animando, fue un auténtico agobio de manotazos y patadas buscando carril... Por primera vez en mi vida pude ver que por detrás mío en el agua todavía quedaban unos 700 triatletas (éramos 2500, jeje...), lo cual aún me animó más de lo que ya estaba...
En las transiciones me lo tomé con calma (7 y 9 min, con paso por el wc); en los primeros kms de bici empecé rápidamente a remontar posiciones y a marcarme una media de 35km/h, todo iba genial hasta que en el km 40 empiezo a oir un ruidito muy sospechoso, espero al siguiente cruce para parar y ver qué pasa, y tal como paro veo que el sillín se sale, había perdido uno de los dos tornillos de sujeción (se debió aflojar en un tramo de asfalto rugoso)... En ese momento se me cae el mundo encima, no le veía solución al asunto, pensé que el IronM se había terminado.Un gendarme que estaba en el cruce intentó ayudarme e incluso fue a buscar una caja de herramientas, pero enseguida apareció una juez para decir que no podía recibir ayuda externa... Cuando ya estaba desesperado (y planteándome incluso continuar sin sillín, no es broma, jeje..., nada menos quedaban 140kms), se me ocurrió que igual podía hecer un apaño con un cable o un cordón..., le señalé los zapatos al gendarme, y cuando estaba despistada la juez, una chica austríaca del público se sacó un cordón de su bamba y me lo pasó discretamente; a ella le debo haber podido terminar este IronMan, aunque con muchas dificultades...
Se me fue aproximadamente media hora en solucionar el problema y tuve que parar un par de veces a revisarlo; el apaño fue bastante 'cutrillo' y el sillín se me fue moviendo en toda la carrera, aparte de inclinarse hacia abajo (suerte que el sillín es de los agujereados y pude pasar el cordón)... La posición no era muy correcta y las piernas se resintieron, en la maratón lo pagué con creces. Encima, con el afán de recuperar la media hora perdida, me cebé bastante en los 140kms restantes, me salió un promedio de más de 33km/h y un tiempo real de 5h15', sabía que tenía todos los números para pagarlo en la maratón pero decidí asumir ese riesgo (iba al todo o nada)...Los primeros 12kms de la maratón los hice a un buen ritmo (a 5' p.km), todavía mantenía la esperanza de bajar de 11h30', pero a partir de aquí empezó un auténtico calvario para mí..., primero problemas estomacales (esta vez tuve que parar 4 veces a evacuar, no tantas como en el IronCat, y eso que controlé bien el tema de la alimentación y los geles), ésto me rompió bastante el ritmo y las piernas terminaron por bloquearse completamente, supongo que pagué el sobreesfuerzo de la bici... Perdí la cuenta, pero creo que almenos hice unos 15kms de la maratón caminando..., no era el único, la mayoría de la gente iba caminando en muchos tramos, pero hasta caminando me pasaban, jeje..., imaginaros lo mal que iba. Y me costó lo suyo poder arrancar en los últimos 2kms para poder entrar en meta corriendo y no arrastrándome, y poder disfrutar de ese momento tan especial y único, sueño de todo triatleta... Con los sentimientos a flor de piel, el corazón en un puño y exprimidas todas las fuerzas, conseguía finalmente cruzar la alfombra azul, superando el reto y todas las adversidades... El tiempo ya era lo de menos (12h52'47'', con la maratón más desastrosa de mi vida, 5h28'). Gracias a todos los que me ayudasteis con vuestros ánimos a ser por segunda vez Finisher!!!.
Y por lo visto no fui el único en pasarlo mal en la maratón..., la gran triatleta catalana Núria Padrisa que hizo un gran parcial de natación (53') y una buena bici (5h37'), acabó tendida en el suelo recibiendo asistencia médica y sin poder acabar la carrera (supongo que debía ir al límite y le dio un patatús...), o el gran duatleta Carlos Casero del C.N. Mataró, que entró por detrás mío, con 6h34' en la maratón...Destacar el gran carrerón de nuestro gran colega Alex Carreras, que hizo un tiempazo de 9h33' (pos. 73), y felicitar a súper-berraco Marc que también hizo un gran carrerón y logró su objetivo de bajar de 11h (10h48'), enhorabona campió!!!!, así como al incombustible veterano Joan Cortés que sumó otro IM más a su larga lista, todo un mérito a su edad...
Por cierto, todo y que en el transcurso de la maratón me dije que era mi último IronMan, con Marc ya estamos empezando a planear el del año que viene, jeje... Barajamos las opciones de Niza y Zurich (es increíble, pero al día siguiente de abrirse inscripciones para Austria 2008, ya se habían completado las 2500 plazas, y eso que la inscripción se va a los 350€..., Frankfurt también está completo). Parece ser que Blanca y Jordi ya se han decidido a hecer su primer IM, así que a ver si se anima alguien más y montamos una expedición...
miércoles, 8 de agosto de 2007
"Duatló" de Sitges
Crònica de Òscar Gómez Pau
Entreno de cap de setmana...
Hola companys!! aquest cap de setmana hem fet un entreno xulo, xulo...
Tot va començar el diumenge a les 9,30 quan ens vem trobar a una benzinera de l'autovia el Dani (capi i presi del Triatló Cariñena BCN ), el Marc (presi del Triatló L'Hospitalet), el Dani (tri L'Hospitalet), el Hamed (tri L'Hospitalet), el Ferran (tri Granollers) i una servidora per fer un entreno combinat.
L'anada cap a Sitges va ser alegre, sense presa però sense pausa, però ja arribant a Gava El capi va fotre un "arreón" que flipas i van sortir els tres de l'Hospi darrera, el ferran i jo ens vem quedar darrera de tranquis... abans de començar les costes ens vem reagrupar... per pels ja que el Ferran quasi no ho explica ja que es va fotre per l'autopiosta... que sonaaaaat... jajajaja
I quan vem comançar les costes Lo capi i dos mes del tri l'hospitalet van fotre canya... els altres tres ens vem quedar endarrera mirant el paissatge...
Arribada a Sitges amb susto, ja que al sortir de la benzinera, dos anavem sense casco i ens van parar els putos mossos... per donar-nos un toque... al final tot va quedar amb un "ponganse los cascos y que no se repita".... odio aquest to condescendent dels agents de l'autoritat...
Quasi sense temps de res va ser arribar marcar-nos el dorsal i cap a l'aigua... dos mil metres amb un mar tranquil i sense meduses... jo m'ho vaig prendre amb la calma... per cert un cop a Sitges ens vem trobar amb el company Pablo i la seva estimada, Sandra... vem fer una mica de catxondeig, Pablo tot i no nedar en tot l'hivern encara es manté en forma...
Cap a la una i quart tornada cap a Barna....amb una calor important... mentre feiem les costes la cosa va anar tranquileta,però al entrar a l'autovia, va començar la guerra... quasi tot el trajecte a 40, 45 kms per hora... amb el puto ganxo tota l'estona, mecagum tot...però bé al final vem arribar ràpid i contents.
Ara quan vaig arribar a casa migdiada impressionant... jajajaj Sóm uns cracks.
Entreno de cap de setmana...
Hola companys!! aquest cap de setmana hem fet un entreno xulo, xulo...
Tot va començar el diumenge a les 9,30 quan ens vem trobar a una benzinera de l'autovia el Dani (capi i presi del Triatló Cariñena BCN ), el Marc (presi del Triatló L'Hospitalet), el Dani (tri L'Hospitalet), el Hamed (tri L'Hospitalet), el Ferran (tri Granollers) i una servidora per fer un entreno combinat.
L'anada cap a Sitges va ser alegre, sense presa però sense pausa, però ja arribant a Gava El capi va fotre un "arreón" que flipas i van sortir els tres de l'Hospi darrera, el ferran i jo ens vem quedar darrera de tranquis... abans de començar les costes ens vem reagrupar... per pels ja que el Ferran quasi no ho explica ja que es va fotre per l'autopiosta... que sonaaaaat... jajajaja
I quan vem comançar les costes Lo capi i dos mes del tri l'hospitalet van fotre canya... els altres tres ens vem quedar endarrera mirant el paissatge...
Arribada a Sitges amb susto, ja que al sortir de la benzinera, dos anavem sense casco i ens van parar els putos mossos... per donar-nos un toque... al final tot va quedar amb un "ponganse los cascos y que no se repita".... odio aquest to condescendent dels agents de l'autoritat...
Quasi sense temps de res va ser arribar marcar-nos el dorsal i cap a l'aigua... dos mil metres amb un mar tranquil i sense meduses... jo m'ho vaig prendre amb la calma... per cert un cop a Sitges ens vem trobar amb el company Pablo i la seva estimada, Sandra... vem fer una mica de catxondeig, Pablo tot i no nedar en tot l'hivern encara es manté en forma...Cap a la una i quart tornada cap a Barna....amb una calor important... mentre feiem les costes la cosa va anar tranquileta,però al entrar a l'autovia, va començar la guerra... quasi tot el trajecte a 40, 45 kms per hora... amb el puto ganxo tota l'estona, mecagum tot...però bé al final vem arribar ràpid i contents.
Ara quan vaig arribar a casa migdiada impressionant... jajajaj Sóm uns cracks.
miércoles, 20 de junio de 2007
Cycle4Change 2007
Crònica de Dani Juan Sallés
Una petita representació del Triatló Cariñena (Caru, Adri, Xavi i un servidor) vam participar d'aquesta maratoniana sessió d'spinning (3h!!!); bé, Caru i Adriana també van participar en les sessions del matí, mentres Xavi i jo feiem uns mts a la platja (amb neopré). No vaig presenciar les sesions del matí, però segurament la més animada va ser la que dirigia la nostra amiga Caru com a monitora...
Per la meva part, el tema era novedós per mí, era el segon cop que feia spinning, i us puc asegurar que mai havia suat tant el mono com en aquesta ocasió, vamos, ni a la marató de l'Ironcat... Va ser un bon entreno (vaig apretar bastant el freno, no com d'altres, jeje...), i aquest matí en la sortida de bici (105km) encara tenia les cames un pel carregades.
Tot un espectacle (per cert, hem sortit pel canal 33, avui sobre les 17h), bons ritmes, bona música, bastants regals, gran ambient..., això sí, els monitors de la sessió maratoniana de la tarda una mica 'regordetes' i amb poca pinta de ciclistes (tret del més jove, a la dreta), com podreu apreciar a les fotos...
Felicitar a Caru per la seva gran contribució i aportació a aquest festival, que tenia tenia com a motiu principal la seva finalitat benèfica (special olympics games).
Una petita representació del Triatló Cariñena (Caru, Adri, Xavi i un servidor) vam participar d'aquesta maratoniana sessió d'spinning (3h!!!); bé, Caru i Adriana també van participar en les sessions del matí, mentres Xavi i jo feiem uns mts a la platja (amb neopré). No vaig presenciar les sesions del matí, però segurament la més animada va ser la que dirigia la nostra amiga Caru com a monitora...
Per la meva part, el tema era novedós per mí, era el segon cop que feia spinning, i us puc asegurar que mai havia suat tant el mono com en aquesta ocasió, vamos, ni a la marató de l'Ironcat... Va ser un bon entreno (vaig apretar bastant el freno, no com d'altres, jeje...), i aquest matí en la sortida de bici (105km) encara tenia les cames un pel carregades.Tot un espectacle (per cert, hem sortit pel canal 33, avui sobre les 17h), bons ritmes, bona música, bastants regals, gran ambient..., això sí, els monitors de la sessió maratoniana de la tarda una mica 'regordetes' i amb poca pinta de ciclistes (tret del més jove, a la dreta), com podreu apreciar a les fotos...
Felicitar a Caru per la seva gran contribució i aportació a aquest festival, que tenia tenia com a motiu principal la seva finalitat benèfica (special olympics games).
jueves, 14 de junio de 2007
lunes, 11 de junio de 2007
Triatló Sprint de Mataró 2007
Crònica d'Òscar Gómez Pau
La setmana passada una petita participació del nostre equip vem anar a Mataró a fer el triatló Sprint, per mi i soposo que per molts triatletes un dels mítics del circuit Català de Triatló.
Concretament hi vem anar el Ruben Santervas i jo, l'Òscar Gómez... Per mi era un triatló especial per que era el del meu retorn aquest esport després d'un any lesionat i es mesclaven les ganes de competir i esl nervis del retorn.
El dia es va aixecar una mica núvol, però pels que estavem allà ja ens estava bé, massa calor per pràcticar esport mai ajuda, pels animadors soposo que també els va anar bé, pel nostre equip van venir el Miki i el Pepe a donar-nos suport i recolzament, gràcies companys.
Les noies van sortir 8 minuts abans que els nois, tot i això vem sortir prop de 400 triatletes amb lo que es preveien força cleques marines :-)) i així va ser... La meva natació i la de Ruben no van ser gaire bones, no vem fer massa bon temps, però a la bici tots dos vem fer uns bons parcials, que ens van ajudar a millorar la nostra classificació i a l'hora de correr tampoc vem correr massa bé, aquí Ruben va demostrar que està millorant en aquest segment. Però en ressum podem dir que vam fer un triatló bastant semblant, jo vaig nedar una mica més ràpid que ell i ell va correr una mica millor que jo... la bici la vem fer més o menys igual, però amb la diferència que ell va anar quasi tota la prova sol i jo em vaig enganxar a un grup que em va portar tota la competició...
Al final per part meva bon gust de boca en el meu retorn al Triatló, tot i veure que molta gent em va adelantar en la cursa a peu.
1 Llobet, Xavier (CT Manresa) 0:55 0:10 0:29 0:15
2 Pellejero, Santi (CN Mataró) 0:55 0:10 0:29 0:15
3 Moragas, Bernat (CN Mataró) 0:55 0:10 0:29 0:15
...
207 Gómez Pau, Òscar (Tri Cariñena BCN) 1:10 0:15 0:33 0:21
253 Santervas, Ruben (Tri Cariñena BCN) 1:13 0:19 0:33 0:20
La setmana passada una petita participació del nostre equip vem anar a Mataró a fer el triatló Sprint, per mi i soposo que per molts triatletes un dels mítics del circuit Català de Triatló.
Concretament hi vem anar el Ruben Santervas i jo, l'Òscar Gómez... Per mi era un triatló especial per que era el del meu retorn aquest esport després d'un any lesionat i es mesclaven les ganes de competir i esl nervis del retorn.
El dia es va aixecar una mica núvol, però pels que estavem allà ja ens estava bé, massa calor per pràcticar esport mai ajuda, pels animadors soposo que també els va anar bé, pel nostre equip van venir el Miki i el Pepe a donar-nos suport i recolzament, gràcies companys.
Les noies van sortir 8 minuts abans que els nois, tot i això vem sortir prop de 400 triatletes amb lo que es preveien força cleques marines :-)) i així va ser... La meva natació i la de Ruben no van ser gaire bones, no vem fer massa bon temps, però a la bici tots dos vem fer uns bons parcials, que ens van ajudar a millorar la nostra classificació i a l'hora de correr tampoc vem correr massa bé, aquí Ruben va demostrar que està millorant en aquest segment. Però en ressum podem dir que vam fer un triatló bastant semblant, jo vaig nedar una mica més ràpid que ell i ell va correr una mica millor que jo... la bici la vem fer més o menys igual, però amb la diferència que ell va anar quasi tota la prova sol i jo em vaig enganxar a un grup que em va portar tota la competició...
Al final per part meva bon gust de boca en el meu retorn al Triatló, tot i veure que molta gent em va adelantar en la cursa a peu.
1 Llobet, Xavier (CT Manresa) 0:55 0:10 0:29 0:15
2 Pellejero, Santi (CN Mataró) 0:55 0:10 0:29 0:15
3 Moragas, Bernat (CN Mataró) 0:55 0:10 0:29 0:15
...
207 Gómez Pau, Òscar (Tri Cariñena BCN) 1:10 0:15 0:33 0:21
253 Santervas, Ruben (Tri Cariñena BCN) 1:13 0:19 0:33 0:20
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



