Crònica de Judith LluentAquest any el triatló sprint de Barcelona ha estat el de major participació d’Espanya amb prop de 1500 triatletes que han participat en les diferents modalitats: per equips, super-sprint i sprint.
Els components de l’equip que han estat presents són:
A l’sprint: el Dani, el Rubén, l’Ernest, el Toni, el Miquel Chavero, la Raquel (encara que sortia com a independent, la podem considerar ja de l’equip) i la Judith.
Al super sprint: el Sergi (germà de Rubén) i l’Oscar Urrutia.
Adjunto resultats:
Els components de l’equip que han estat presents són:
A l’sprint: el Dani, el Rubén, l’Ernest, el Toni, el Miquel Chavero, la Raquel (encara que sortia com a independent, la podem considerar ja de l’equip) i la Judith.
Al super sprint: el Sergi (germà de Rubén) i l’Oscar Urrutia.
Adjunto resultats:
.
.
.
.
NOTA: Els temps del Ruben encara no han sortit publicats, quan la federació resolgui ja els adjuntaré.
Destacar el pimer lloc del Sergio Santervas en la seva categoria.
L’Ernest després del parón per la caiguada amb la bici, realitza el millor resultat de l’equip.
Felicitats Raquel, ja has assolit el teu primer triatló i amb molt d’èxit. Segur que t’ha enganxat com em va passar a mi l’any passat.
Destacar el pimer lloc del Sergio Santervas en la seva categoria.
L’Ernest després del parón per la caiguada amb la bici, realitza el millor resultat de l’equip.
Felicitats Raquel, ja has assolit el teu primer triatló i amb molt d’èxit. Segur que t’ha enganxat com em va passar a mi l’any passat.
Crònica personal:
Diumenge vaig arribar amb temps a boxes preveient la gentada. A les 7:00h ja entrava i començava a preparar tot per a les transicions. Després una mica d’escalfament i una bona estona de conversa amb la Marisol (IronMex) que ens haviem conegut a Niça.
A les 8:00h ja baixava cap a la sorra per veure com sortien la gent d’equips i la gent del Super-Sprint.
8:36h cap a l’aigua, està força calenta i a nedar, vaig molta estona de costat amb la Raquel però un cop passada la primer boia la perdo. A l’aigua som molta gent i les patacades són força freqüents. Arribant cap a la platja em despisto a un grupet, però m’adono a temps i només faig algun metre de més. (jo diria que el tram era de més de 750m).
La transició fins a les bicis és llarga i me la prenc a ritme tranquil gaudint de l’ambient que hi ha durant tot el tram.
Ja soc a boxes, no hi ha manera de posar el mitjó dret, al final ho aconsegueixo, merda quin temps perdut més burro.
A la bici m’ho passo de conya, es tota plana i es pot anar a fondo, bé però amb cert control que després queda la cursa que no és lo mio. Em trobo amb la Marisol i l’Ester al final de la primera volta i a la segona anem fent relleus.
Baixo de la bici força bé, però a la que començo a córrer veig que el "solano" i jo no anem molt d’acord, fa molta calor i humitat. M’intento imposar un ritme de a 5’ el km però que ja no compleixo ni al primer. Pel pas de segon sembla que he recuperat, no sé si és que el km 1 era més llarg o estava mal posat. Faig a la primera volta i a la pujadeta veig l’Oscar que m’anima igual que a Salou, la veritat és que aquest cop vaig més sencera, fins hi tot li faig un excel·lent somriure.
La segona volta em passa una mica més ràpid, però el que se’m fa etern és la recta final, on una de les noies em passa als últim 30 metros i tot i que intento canviar el ritme no aconsegueixo seguir-la.
Un cop acabem tots, gaudim de l’ambient, parlem amb més calma amb la Marisol, intercanviem mails i telèfons i em compro una gorra Ironman de cara a la insolació.
Proper repte...... o Cuenca o Banyoles.... algú s’apunta?...
Diumenge vaig arribar amb temps a boxes preveient la gentada. A les 7:00h ja entrava i començava a preparar tot per a les transicions. Després una mica d’escalfament i una bona estona de conversa amb la Marisol (IronMex) que ens haviem conegut a Niça.
A les 8:00h ja baixava cap a la sorra per veure com sortien la gent d’equips i la gent del Super-Sprint.
8:36h cap a l’aigua, està força calenta i a nedar, vaig molta estona de costat amb la Raquel però un cop passada la primer boia la perdo. A l’aigua som molta gent i les patacades són força freqüents. Arribant cap a la platja em despisto a un grupet, però m’adono a temps i només faig algun metre de més. (jo diria que el tram era de més de 750m).
La transició fins a les bicis és llarga i me la prenc a ritme tranquil gaudint de l’ambient que hi ha durant tot el tram.
Ja soc a boxes, no hi ha manera de posar el mitjó dret, al final ho aconsegueixo, merda quin temps perdut més burro.
A la bici m’ho passo de conya, es tota plana i es pot anar a fondo, bé però amb cert control que després queda la cursa que no és lo mio. Em trobo amb la Marisol i l’Ester al final de la primera volta i a la segona anem fent relleus.
Baixo de la bici força bé, però a la que començo a córrer veig que el "solano" i jo no anem molt d’acord, fa molta calor i humitat. M’intento imposar un ritme de a 5’ el km però que ja no compleixo ni al primer. Pel pas de segon sembla que he recuperat, no sé si és que el km 1 era més llarg o estava mal posat. Faig a la primera volta i a la pujadeta veig l’Oscar que m’anima igual que a Salou, la veritat és que aquest cop vaig més sencera, fins hi tot li faig un excel·lent somriure.
La segona volta em passa una mica més ràpid, però el que se’m fa etern és la recta final, on una de les noies em passa als últim 30 metros i tot i que intento canviar el ritme no aconsegueixo seguir-la.
Un cop acabem tots, gaudim de l’ambient, parlem amb més calma amb la Marisol, intercanviem mails i telèfons i em compro una gorra Ironman de cara a la insolació.
Proper repte...... o Cuenca o Banyoles.... algú s’apunta?...
Abans de la sortida fem un minut de silen emotiu en memoria del Toni Garcia, el company del C.T: Granollers que va morir la etmana passada, el Miki i jo ens hem posat cinta aillant de color negre al mono a manera de crespó en la seva memòria.Donen la sortida i veig que el Miki em perd... a tomar pol saco la tàctica de equipo.... apa, cap endevant, l'aigua és bastant neta, ja que sóm pocs mica en mica cadascú agafa la seva posició, jo em noto, bé, agafo un ritme còmode i alegre, tot d'omplegat xoco contra un tronc... però esto que és?? el salto, segueixo... primera barca,guay, no hi ha embotellament giro i busco l'altre, voy p'allá... :-))la segona barca i l'arribada va més ràpid, sortim de l'aigua i començem la segona volta, anant cap a la primera barca em tornoa estampar amb un tronc, aquest va just entre la meva napia i les ulleres, tot bé? si, vinga continuo. arrtibats aquest punt començo a notar s'hem carreguen les espatlles i començo a atrancar-me... sortida de l'aigua arribo a boxes i veig que el Miki arriba darrera meu, no ha funcionat la tàctica però és igual hem sortit qasi al mateix temps de l'aigua, La meva transició és lenta de collons... que hi farem...Agafo la bici i noto que vaig carregat de cames, ui que patirem avui, no em menjo l'olla, agafaré el meu ritme i aniré fent... em passa el Miki amb el Dani Canadell del sabadell, em diuen que els segueixi... si, si ara corro, adeuuu, entro al circuit de bici on hem de donar tres voltes i al poc de començar a pujar, arriben L'Olivella i el Joan Marc del Reus Ploms, també em diuen que vagi amb ells... aguanto 300 metres però passo, jo al meu ritme... són uns 4 kms de pujada i 4 de baixada més o menys, a la baixada gaudeixo com un animal, arribo a adelantar als que m'avançen pujant... les cames meves no estan bé, però que hi farem, en els creuaments animo als companys, als amics a tothom que coneixo, m'ho estic passant molt bé, a més tinc la sensació que se m'està fent curt.Al acabar la prova el Toni Marcos(Sharkinbike... :-)) ens va dir que va haver de fer més kms a la bici, per un error dels jutges, ja ens ho explicarà millor ell.A destacar al company Miki que com quasi sempre es va posar a tirar del seu grup i totes les vegades que ens vem creuar anava devant, una bestia...Deixem les bicis i a correr... ufff, els que ja heu fet aquest triatló ja ho sabeu, però els primers 5kms són durs de collons, amb unes rampes on molta gent va caminant, jo m'ho vaig prendre amb la calma, però sin pausa i xino, xano anar-hi anant, com l'any 2005 em vaig dedicar anar contant per dir-li al Miki en quin lloc anava, ja que el dia d'avans li havia marcat l'objectiu de quedar entre els 25 primers... no va poder ser... potser l'any que ve... durant la cursa peu vaig adelantar a uns quants corredors i a mi m'hen van adelantar pocs, així que vaig arribar molt content, havent-me divertit i el que és important per mi, no haver patit gaire...:-)) Triatló molt recomanable.
